Lluita Internacionalista recolza la nacionalització parcial (51%), per part del
Govern argentí, de YPF i de la seva filial YPF gas, propietat fins ara de la multinacional
Repsol. El petroli argentí i els recursos naturals pertanyen al poble i mai no s’haurien
hagut de vendre. Recordem que aquest procés de privatitzacions salvatges va ser imposat
per l’FMI al poble argentí per al pagament d’un deute extern tant fraudulent com el que
avui patim aquí. L’imperialisme espanyol no només ho va aprofitar amb YPF, sinó també
amb Aerolínies Argentines, grans bancs, aigua i telefonia... Va ser un espoli.

Defensem el dret dels pobles a recuperar el control sobre les seves fonts de
riquesa amb l’expropiació sense indemnització d’aquests recursos per posar-los
sota el control obrer. Aquesta és la garantia perquè aquests recursos serveixin a les
necessitats de la població i als treballadors argentins els queda camí per aconseguir-ho, ja
que ni ho garantirà un govern que abans va donar suport a la privatització, ni ara actua
conseqüentment amb la resta d’accions d’YPF ni amb les altres multinacionals.
Rebutgem particularment les declaracions del PSOE i els dos grans sindicats posantse
al costat de la defensa de les multinacionals. Les direccions de CCOO i UGT intenten ficar els treballadors/es en la lògica del capital defensant-la tant contra l’Argentina com
contra els propis treballadors d’aquí. Obertament mostren la seva «preocupació» perquè
no es compleix amb les lleis internacionals, es trenca la «necessària estabilitat i seguretat
de les empreses espanyoles a la zona» –Secretari General de Químiques de CCOO, FETIQo
tot afirmant que «No només afecta al benefici, sinó al conjunt de l’estratègia de Repsol
i a la seva capacitat financera per fer altres projectes industrials. Tenim una gran inversió
allí» –Coordinador d’UGT en Repsol-.

El nacionalisme que intenten imposar-nos: «Argentina ataca els interessos d’Espanya»
busca anul•lar les diferències entre les classes i alinear-nos darrera els interessos de les
classes dominants argentines o espanyoles. REPSOL és un conglomerat de grans bancs,
constructores i petrolieres, amb més del 50% de capital estranger i la resta amb accionistes
espanyols, com ara els que ens han ficat en aquesta crisi: CaixaBank, BBVA, Sacyr
Vallehermoso o Unicaja (que està absorbint a d’altres caixes subvencionades amb diners
públics), que només declara a l’Estat espanyol un 25% dels seus beneficis, mentre en el
2011 els van incrementar en un 11,9%, i el salari dels seus treballadors pujava un 1,7%.
Els nostres interessos com a treballadors/as no són els de REPSOL, sinó tot el
contrari, són els dels treballadors/es argentins. La nacionalització de YPF ataca els
interessos del capital financer i obre noves possibilitats perquè aquest procés s’estengui:
aquesta és la por de la UE, l’FMI, i els grans poderosos del planeta. Temen que els seus
interessos puguin ser sacrificats per donar satisfacció a les necessitats de les masses
treballadores.

El camí de la nacionalització és també aquí la resposta a les grans empreses
que intenten tancar i acomiadar treballadors: la banca, les grans empreses de
sectors estratègics -com l’electricitat, els transports...-.

Per això, si els i les
treballadores avancen allà, ens ajuden al fet que nosaltres puguem avançar aquí.
Nacionalització sense indemnització i sota control obrer.

Amb els petroliers argentins

El dimarts 17 d’abril es va prendre possessió de Repsol a Comodoro
Rivadavaia (Chubut). Els petroliers argentins estaven en ella vivint-la com un
triomf després d’un any de lluita pels 2.800 treballadors que estaven en el que
seria l’equivalent a un ERE de suspensió per la baixada de producció, vagues
pels retards en el pagament de salaris o per accidents laborals producte de la
falta de les mínimes condicions de seguretat. Va començar 2012 amb noves vagues
que es van estendre al febrer amb l’ocupació de 2 plantes pel no cobrament de
salaris,… i es preparava un atur general contra Repsol. Les autoritats van intentar
canalitzar el moviment el 15 de març una massiva concentració a Playa Bonita
(en el límit entre Chubut i Santa Cruz, plena zona petrolera) per informar que
treien a licitació les àrees en mans de Repsol a les dues províncies, cosa que va
ser aplaudida pels més de 12.000 assistents. Per això, el dia de la presa de possessió
de Repsol, els petrolers ho prenien com un triomf propi, però recordaven
als nous gestors que les seves reivindicacions i la seva lluita no s’aturarien
fins a aconseguir: la plena ocupació, el retorn al treball efectiu dels 2.800
treballadors i les condicions laborals, de seguretat i ambientals mínimes
que venien defensant.

Informació telefònica de petrolers del Chubut del 19/04/12