A documental Catastroika el periodista grec Aris Chatzistefanou va explicar l’impacte de les polítiques d’austeritat. A Debtocràcia que el deute no necessàriament s’ha de pagar i, després d’haver aconseguit milions de descàrregues, aborda el problema del feixisme, en un nou projecte de subscripció popular: Feixisme SL. L’objectiu: explicar el feixisme com un producte del capitalisme en mans de la burgesia per destruir les organitzacions de la classe obrera quan ja no les pot controlar. I alertar que el que passa a Grècia és només un avís d’un problema molt més gran. No accepten finançament d’empreses ni de partits institucionals: només d’organitzacions de joves i treballadors.

Lluita Internacionalista- Després de Catastroika i Debtocràcia, perquè una pel•lícula sobre Alba Daurada?

Aris Chatzistefanou- De fet, cada dia ens adonem que el més important no és parlar d’Alba Daurada com a tal, sinó de com les elits polítiques i econòmiques donen suport al feixisme en moments de crisi. Hem anat a Itàlia per explicar com el terme «feixisme» va ser ideat els anys 20 per un jove Mussolini, després de reunir-se amb la confederació d’industrials. El mateix va passar amb Hitler a Alemanya, quan va obtenir el llum verd per ser canceller després d’una reunió a Dusseldorf amb la patronal. És simplista dir que el feixisme és només un instrument que elits que poden activar i desactivar aprentant un botó, però el cas és que cap moviment feixista ha triomfat sense tenir acceptació de les elits polítiques. Això no vol dir que aquesta sigui la millor opció per als poderosos, sinó que, en moments com aquests no tenen cap altra opció.

LI-I això és el que veieu a Grècia?

AC- Els qui van col•laborar amb els nazis en la II Guerra Mundial, van guanyar la guerra civil i després es van convertir en l’aparell de l’estat. Això és molt fàcil d’entendre a l’estat espanyol. En temps de benestar, aquesta gent se’n va als partits grans, com el Pasok i Nova Democràcia, però en moments de crisi s’unifiquen al voltant d’un partit feixista: va passar els anys 30, després amb la dictadura, i torna a passar ara. I per sobre de tota la seva retòrica antisistema, hem vist com Alba Daurada ha actuat durant dos anys al Parlament com a «braç armat» dels neoliberals: han donat suport als armadors, a les privatitzacions, al tancament de la televisió pública... tot el que el govern volia....

LI- Des del govern de Samaràs també s’ha obert al porta al feixisme.

AC- I tant! Hi ha exemples molt clars. Just abans de les eleccions, el govern del Pasok va muntar un circ mediàtic amb un grup de dones a qui acusava de ser prostitutes estrangeres i de transmetre la Sida: les van posar davant les càmeres! Després va resultar que ni eren estrangeres ni eren prostitutes... Un altre exemple que ara em ve al cap: a Grècia tenim camps de concentració, que al principi eren per a immigrants i ara són també per a toxicòmans i indigents. Per mi de tot això se’n diu nazisme d’estat.

LI- Per al govern grec, el problema són els «extremismes»: Syriza i Alba Daurada.

AC- És la teoria dels dos extrems. Comparen Alba Daurada amb Syriza, que per mi és un partit de l’esquerra moderada, que defensa polítiques molt semblants a les de la socialdemocràcia dels anys 80 o les de la democràcia cristiana dels 70. I si la gent de Syriza, amb qui et pots trobar en qualsevol bar o al cinema, són com els neonazis... aleshores què tenen de dolent els neonazis? No deixa de ser una manera de legitimar-los. És en aquest sentit que el centre polític promou el feixisme, que també ha tingut molta presència als mitjans de comunicació els últims deu anys.

LI.- Però els líders d’Alba Daurada estan processats.

AC.- Com havia passat a Turquia el setembre de 1980: el dia del coup d’état el general Evren va fer detenir líders sindicals i també dirigents de l’extrema dreta: es va voler presentar com el representant de la llei i l’ordre, que actuava contra «els extrems» per salvar el país. Però va destruir totalment l’esquerra i els sindicats i, en canvi, amb les clavegueres del poder només es va limitar a fer endreça. I crec que això és el que està fent Samaràs. No s’ha d’oblidar que alguns antics dirigents neonazis estan a Nova Democràcia i que abans de l’assassinat del cantant Pavlos Fysas es plantejaven fer un acord de govern. Amb l’assassinat Alba Daurada va baixar a les enquestes, però encara manté un 10% a les enquestes! Ara tothom sap que són uns assassins, però el problema no s’ha acabat.

LI.- Però com ha arribat un grup neonazi a tenir el 10% a les enquestes? Els hem vist repartint menjar pagat als carrers o acompanyant les àvies als caixers.

AC.- Walter Benjamin deia que el feixisme és el resultat d’una revolució perduda. I a Grècia l’esquerra ha perdut moltes revolucions: s’ha quedat en confortables despatxos o sales d’estar enlloc de sortir al carrer. I jo m’incloc en l’autocrítica. Quan en un barri tenen problemes seriosos i diuen que ja no poden tenir més immigrants... no podem respondre que està ple de feixistes. El que fa Alba Daurada és un circ, un teatre, però l’aparença és que intenten donar solucions als problemes que pateix la gent... mentre que l’esquerra únicament es dedica a negar-los. No s’ha d’oblidar que l’EAM (Front d’Alliberament Nacional) i ELAS (Exèrcit Popular d’Alliberament Nacional), els grups que van combatre a la guerra civil, es van fer un nom repartint aliments sota l’ocupació nazi. Sóm massa elitistes per baixar a terra i ajudar la gent: tenim grans anàlisis però no donem respostes allà on ens les demanen. I no sabem oferir alternatives concretes. Si l’esquerra hagués estat al carrer, ara seria al govern.

LI.- I com es financia Alba Daurada?

AC.- Un dels objectius del documental és desvetllar els noms dels armadors grecs que financien Alba Daurada. Potser no podrem arribar fins als grans magnats que saben com amagar els seus negocis, però volem treure noms.

LI.- I no té por?

A Grècia hi ha represàlies contra molts periodistes.

AC.- Hi ha diputats de Nova Democràcia que m’han amenaçat des de la tribuna del Parlament.

Miren de destruir-nos econòmicament: nosaltres no podem trobar feina en un mitjà de comunicació. Ara treballo per nous mitjans fundats per periodistes, i tinc un programa de ràdio... A Grècia només pots treballar cinc vegades més per guanyar cinc vegades menys... Però fer-se un nom també és una manera de protegir-se.

LI.- A Grècia estan sorgint molts mitjans alternatius: amb la creidibilitat dels grans partits, s’enfonsa també la del sistema mediàtic que aquests dominaven.

AC.- Abans de 2008 els mitjans actuaven amb el doble rol de sempre: d’una banda són empreses que necessiten beneficis i de l’altra aparells de propaganda dels capitalistes. Des de l’inici de la crisi s’han oblidat de la primera part, de tenir l’acceptació de l’audiència. Ara només es preocupen de la lluita per la supervivència del sistema. El sistema mediàtic grec és la Corea del nord d’Europa. Fins i tot els molestava la TV pública que deia tot el que el govern volia! Abans feiem broma dient que acabaríem amb la censura de la Junta. Però ara ja és una realitat: ens vam assebentar dels antifeixistes torturats a les comissaries pels articles del diari britànic ‘The Guardian’ i de l’escàndol del Banc del Pireu per l’agència Reuters. I els grans mitjans grecs no en deien ni una paraula. Hi ha mitjans alternatius, fundats per periodistes, amb els quals col•laboro, però si no controles les grans freqüències, no pots arribar a molta gent: ni la meva àvia, ni la gent que arriba esgotada a casa després de treballar a tres llocs i només té esma per veure la televisió.

LI.- Tu vas participar a la lluita contra el tancament d’ERT, la televisió pública.

AC.- La gent ha estat treballant cinc mesos sense cobrar el sou. Ha estat heroic. I després els va desallotjar la policia, i es van tancar simbòlicament a la Politècnica, en el 40 aniversari de la revolta estudiantil i la dictadura ....... en un cop d’estat financer.

LI.- Què penses de Syriza?

AC.- A l’últim discurs de Tsipras a la universitat de Texas va quedar molt clar: i Samaràs va aprofitar per recordar-li que no veia diferències de fons en el seu projecte cap a Europa. Per mi, el principal problema de Syriza és que per posar en marxa una alternativa econòmica caldria un moviment de masses massiu, com els que vam veure fa uns anys a l’Amèrica Llatina. No estic del tot d’acord amb Morales ni amb Chávez, però ells quan volien alguna cosa movien milions de persones al seu darrere. I sembla que a Syriza això no els preocupa gaire.

LI.- Té futur el govern Samaràs?

AC.- Fa temps que a Grècia vam deixar de fer previsions més enllà d’una setmana! El que puc percebre és que a la gent no li agrada Nova Democràcia, però també em sembla que ha calat un sentiment de pànic que si guanya Syriza tot s’enfonsarà. Si Syriza vol fer un canvi radical, l’estat profund els pot destruir amb repressió. Si volen un acord, els poden donar algunes concessions. El que necessitem a Grècia és algú que expliqui clarament a la gent que l’única sortida provocarà una situació molt difícil: declarar la fallida, deixar de pagar el deute, sortir de l’euro, nacionalitzar els bancs i imposar un control al fluxe de capitals... això és el que hem de fer serà l’infern durant 6 mesos. Però és l’única sortida. I si la gent ho accepta podem anar endavant, sinó el primer pas serà tan difícil que no es podrà aguantar.

LI.- Un Últim missatge?

AC.- Volem que la gent ens ajudi a «coproduir» aquesta pel•lícula perquè ja no es tracta només de Grècia. El feixisme arriba arreu d’Europa. El govern grec ens diu que Alba Daurada no és un resultat de la crisi, argumentant que a Espanya i Portugal també pateixen l’austeritat i la troica i, en canvi, no tenen neonazis al Parlament. Doncs jo crec que l’única diferència és que els grecs hem perdut un 33% de poder adquisitu, mentre que a Espanya la caiguda és del 8%. Heu d’estar atents ala tot el que passa a Grècia, perquè nosaltres anem un pas per davant. I aquí sabeu què és el feixisme: no us creuríeu com en cosa d’un mes poden passar del 0,5 al 15%.

Nota: Podeu trobar tota la informació del projecte i fer aprotacions econòmiques per fer-lo realitat a: fascism-inc.com.