Després d’un any de pandèmia s’ha evidenciat que els sectors populars som qui patim les conseqüències d’una crisi sanitària i econòmica que els governs són incapaços de gestionar. A l’Estat Espanyol hem vist com el govern “més progressista de l’historia” sistemàticament ha posat per davant els interessos del capital envers la salut i els drets de la classe treballadora: continuen els acomiadaments, es precaritzen els serveis els serveis públics i es vulneren drets fonamentals com l’accés a l’habitatge o els subministraments bàsics, malgrat els beneficis milionaris de multinacionals, elèctriques i fons especulatius.

Les lluites, tot i que fraccionades, segueixen. Com el moviment per l’habitatge que està més viu que mai. Són els sindicats d’habitatge i les veïnes organitzades qui han estat als carrers parant desnonaments en un context en el que fer fora a la gent de casa seva no només vulnera el dret a l’habitatge, sinó que també posa en risc la seva salut. Les esperances -si les havia- de que Unidas Podemos acomplís una de les seves principals promeses electorals, desapareix quan a més d’un any de la seva entrada al govern, encara no s’ha avançat una llei que posi per davant el dret a l’habitatge al “dret” d’un gran tenidor a treure benefici de les seves propietats. Aquesta llei no arribarà mai de la mà d’UP; no perquè siguin minoria al govern (com s’excusa Pablo Iglesias) sinó perquè entendre l’habitatge com una mercaderia de la que extreure un benefici no és compatible amb el fet que l’habitatge digne sigui una realitat assequible per a totes.

L’únic moviment que s’ha fet en matèria d’habitatge des de les institucions de l’Estat ha estat l’aprovació al desembre -i només mentre duri l’estat d’alarma- la “llei antidesnonaments”. Aquest decret llei no paralitza tots els desnonaments, només una part d’ells: si el propietari té menys de 10 pisos (no es un gran tenidor) el desnonament podria seguir endavant. Si es donen les condicions i es certifica l’estat de vulnerabilitat de la llogatera, el desnonament es paralitza fins que trobi una alternativa habitacional, cosa que queda en mans de l’administració pública. Amb uns serveis socials col·lapsats i un parc d’habitatge de lloguer social del 1,5% es impossible reallotjar a totes les persones i famílies vulnerables en el temps que dura l’estat d’alarma. En el cas de no trobar alternativa habitacional a temps, l’Estat pagarà amb fons públics l’import corresponent al lloguer (a preu de mercat) durant el temps que el procés de desnonament estigui paralitzat, malgrat que suposi més guanys pels grans tenidors. La dreta -alineada amb la patronal immobiliària- ha definit el decret com una “crida a l’okupació”, continuant la campanya mediàtica de criminalització a l’okupació i a l’organització popular.

Els sindicats i grups d’habitatge sabem que aquest decret no és més que un rescat immobiliari encobert, que pot destensar temporalment la situació de moltes persones, però en cap cas, suposa un pas endavant en el dret per l’habitatge. Mentre no es paralitzin el 100% dels desnonaments, no es construeixi un ampli parc d’habitatge social de titularitat pública, i el preu de l’habitatge segueixi obeint els guanys dels especuladors, i no a les necessitats de la classe treballadora; hem de seguir lluitant!

No permetrem que desenes de milers de famílies es quedin sense casa quan hi ha més de tres milions de pisos buits a l’Estat Español. Contra la violència d’un sistema que ens priva del que es nostre per dret, estarem organitzades!

Expropiació sense compensació econòmica de grans propietaris, fons voltors i bancs.

No més desnonaments! Prou repressió contra l’organització popular!

Davant el PP i el TC. Defensem la 24!

El febrer de 2020 el Partit Popular va dur davant del Tribunal Constitucional el decret llei 17/2019, ampliació de la llei catalana 24/2015 (llei impulsada per la PAH i sindicats d’habitatge). Aquesta llei i la seva ampliació limiten els desnonaments sense alternativa habitacional per persones i famílies més vulnerables que visquin -amb o sense contracte de lloguer- en un habitatge de gran tenidor (sota risc de sanció per a la propietat). Encara que sabem que és insuficient, aquesta llei dona eines per paralitzar durant uns mesos un gran percentatge de desnonaments, permetent-nos als sindicats d’habitatge guanyar temps per trobar una alternativa habitacional en cas que la justícia sentenciï a favor de la propietat. A finals de gener el TC fa pública la sentencia, en la qual tomba per complet la 17/2019 per un defecte de forma, al·legant que es inconstitucional que un decret llei imposi “deures concrets als propietaris” amb mesures “coactives”.

Aquesta situació, no només posa en risc el desnonament a 3.500 persones que actualment es troben sota el paraigües d’aquest decret llei, sinó que obre la porta al retrocés en totes les victòries que hem aconseguit després de tants anys d’organització veïnal. Per aquest motiu, davant els atacs de la dreta i el sector immobiliari, ni un pas enrere: defensarem la 24 i seguirem lluitant per un habitatge digne!

Cristina Darriba