Per setè dia consecutiu docents, infermeres i treballadores i treballadors
del sector públic mantenen ocupat el Capitoli (seu del poder legislatiu)
de l’estat de Wisconsin, al nord-est dels EUA. La mesura, en el marc
d’una aturada general docent de 5 dies i acompanyada per manifestacions
multitudinàries a Madison (la capital), s’ha guanyat el recolzament de les
i els estudiants que donen suport als seus docents, de treballadors de la
construcció, metal·lúrgics i de la població en general.

Les i els treballadors es
mobilitzen contra la Llei
que impulsa el governador
republicà Scott Walker
que, a més de retallar els
salaris -ja congelats per la
mesura anunciada per
Obama al novembre de
2010)- atempta
directament contra els
sindicats, eliminant-ne el
dret de negociar
c o l · l e c t i v a m e n t .

L’excusa, el dèficit
pressupostari. Fins ara els
r e p r e s e n t a n t s
demòcrates han impedit el quòrum, i la manifestació es manté ferma contra la
votació de la llei.
Aquesta important mobilització es produeix en un panorama marcat per la
crisi econòmica i les enormes conseqüències socials que han tingut als Estats
Units. També sorgeix enmig d’una enorme polarització social i política, com ho
van demostrar les darreres eleccions i el sorgiment del moviment dretà Tea
Party, una de les banderes del qual és «empetitir l’Estat» (retallant plans socials
i abaixant salaris).

(...) Aquesta batalla política, que va començar a Wisconsin i amenaça
d’estendre’s a altres estats, com ja passa a Ohio i Indiana, ha posat en
moviment molts actors al tauler polític. Els sindicats, el Partit Demòcrata i fins
i tot el propi Obama han mogut fitxa, perquè sembla que l’atac directe de
Walker contra els sindicats ha anat massa lluny.
La mesura reaccionària del governador Walker es recolza en una realitat
d’atur i pobresa, en la qual els treballadors del sector privat han estat durament
colpejats. Amb l’argument dretà que «els treballadors públics cobren bons
salaris i tenen massa beneficis» intenten dividir les files dels treballadors. Busquen
així una base social reaccionària per aplicar els plans d’ajustament, que
només afectaran la classe treballadora i el poble, amb salaris baixos, retallades
de pressupost de salut, educació, i pobresa. La burocràcia sindical presta els
seus bons serveis, acompanyant i promovent els «sacrificis» necessaris, a
canvi de mantenir el seu poder. (...)
Entrevistem Sara Jayne, mestra assistent, que participa en aquestes fortes
mobilitzacions que han rebut el nom de «Revolució Cheddar», en al·lusió a la
fama que té Wisconsin perquè prodeuix aquest tipus de formatge.

Com sorgeix la «revolució del cheddar»?

SJ: La mobilització sorgeix com a resposta a l’atac del governador Walker
amb el seu Projecte de llei. Aquesta Llei implica perdre tot un ventall de
conquestes històriques dels treballadors estatals. La llista és gairebé interminable,
inclou la negociació col·lectiva -que potser és la més emblemàtica-, la
possibilitat dels sindicats de cobrar quotes mensuals als seus membres, un augment de la contribució del salari
estatal per a la jubilació al 5,8% i que
els salaris també cobreixin el 12,6%
de l’assegurança mèdica. Fins i tot
arriben a proposar vendre un sector
de plantes energètiques de l’estat a
un grup econòmic afí al governador.
En si, més enllà dels detalls
d’aquesta Llei, el sentiment comú dels
que ens enfrontem a aquests atacs
és que Walker està intentant trencar
als sindicats en un dels seus punts més
forts com és l’estat de Wisconsin. (...)

Com va començar l’ocupació?

SJ: (...) Sembla que el que va generar
l’ocupació del Capitoli en primera
instància és una combina-ció de
factors. Sense cap dubte el sindicat
de mestres hi va tenir a veure i també
el sindicat de mestres assistents (estudiants
universitaris que treballen com
a docents). Però també va actuar-hi
un factor espontani que empeny
l’ocupació des del dia 14. La majoria
dels participants són treballadors
sindicats i mestres, però també hi ha
un nombre important d’estudiants de
secundària i universitaris. Madison és
una ciutat universitària, els estudiants
són al voltant d’un quart de la població.
El sindicat de mestres assistents està
jugant un paper clau en l’organització
de l’ocupació del Capitoli les 24 hores.

Quina és l’actitud d’altres sectors de
treballadors i de la població?

SJ: L’espectre de sectors que estan
contra aquesta llei i donen suport al
reclam dels treballadors és molt ampli.
S’han fet presents a Madison totes les
branques estatals de l’administració,
inclosos els bombers i, contradictòriament,
la mateixa Policia de Wisconsin.
També sectors privats com els Teamsters
(camioners), SEIU (empleats de serveis) i
UAW (automotrius). Fa uns dies el Capitoli
d’Indiana va ser l’objectiu de protestes de
sectors de la indústria automotriu i de la
metal·lúrgia, acompanyats per estudiantes,
joves i activistes, que es van mobilitzar
per les seves pròpies exigències i en
solidaritat amb Wisconsin. Les protestes
ja s’han estèns també a Ohio i s’han
organitzat altres accions en 14 estats. (...)

Com et sembla que pot continuar la
lluita?

SJ: Lamentablement el sindicat no té
una resposta proporcionada a l’atac que
ha començat. Si bé les mobilitzacions
fins ara han estat massives –han arribat
a mobilitzar 60.000 persones el dissabte
19 de febrer- encara no ha convocat
vaga, i només planteja questa mesura
si la Llei es consuma. Alhora que conté
el moviment, el condiciona
a la política
que cal fer més
concessions. El que
sembla que no està
dis-posat a negociar
és el dret a la negociació
col·lectiva. (...)

[Si la Llei s’aprova]
s’arribaria a una vaga
general a l’Estat. Cosa
que obriria una perspectiva
encara més
impredictible, amb
variants alarmants
com la mobilització
efectiva de la Guàrdia
Nacional, un recurs
que només s’ha utilitzat en comptades
ocasions, en situacions que han acabat
essent fites del Moviment Obrer nordamericà
als anys 30 (com les vagues de
Minneapolis, Toledo o Flint). Tot i que pot
semblar un escenari gairebé impossible, en
el primer mes de 2011 ja hem vist la caiguda
revolucionària de Ben Ali, Mubarak i el
tremolor de tots els règims del Magreb i
l’Orient Mitjà. La situació a Madison
evidentment és una altra, però aquests
successos han esclatat en la ment de milers
i milions de treballadors, estudiants i joves i
sens dubte els han empès a lluitar contra
els plans del governador Walker. La seva
força és capaç de fer volar en l’aire tots els
elements de contenció i repressió del sistema
capitalista. La situació mundial ens
convida a considerar novament, o
finalment, aquesta perspectiva.

Entrevista resumida
d’Estrategia Obrera 82,
de la LTS-CC