Les escoles i els instituts públics de Grècia acullen el 95% de l’alumnat.
L’educació ha estat un dels sectors més afectats per les retallades
imposades per la «troica» (UE, Banc Central Europeu i Fons Monetari
Internacional) en els dos plans de «rescat del país». N’hi ha prou amb un
cop d’ull a les xifres per adonar-se que es tracta d’una ofensiva de
desmantellament de l’educació pública en tota regla:

· Despesa. El 2009, abans del primer pla de «rescat» Grècia destinava el
2,94% del PIB a l’educació pública. L’any passat hi va destinar el 2,69%. L’objectiu
del pla és que el 2015 es rebaixi fins el 2,23%. Això suposa una retallada del pressupost
educatiu (en un país on ja era dels més baixos de la UE) del 20% en sis anys.

· Escoles tancades. El ministeri d’Educació ha anunciat el tancament 1056
escoles (851 de primària i 205 de secundària). Els centres es fusionen i s’augmenten
les ràtios de 25 a 30 alumnes per aula. El tancament d’escoles qüestiona l’accés a
l’educació de milers de famílies de les zones rurals i les illes. Les beques de transport
s’han suprimit. Per al proper curs es preveuen més tancaments i fusions de centres.

· Problemes de funcionament. Amb les retallades, les escoles no tenen
pressupost per al funcionament bàsic (llum, calefacció, telèfon) i la municipalització
del manteniment dels centres encara ha empitjorat les coses. En molts centres
demanen diners als pares per poder-los mantenir en funcionament. El curs passat
els llibres de text no van arribar fins al Nadal.

. Supressió del suport. Els programes d’atenció als alumnes amb necessitats
educatives especials simplement s’han eliminat. També el reforç educatiu a la
secundària I les anomenades «escoles de segona oportunitat. També s’ha eliminat
l’orientació professional als instituts, 800 biblioteques escolars.

· Continguts. La reforma educatiuva promou «l’escola orientada al mercat».
S’han rebaixat les hores de llengues estrangeres, plàstica, educació per a la ciutadania
i música. Tendència a eliminar assignatures de contingut humanístic. S’obre la porta
a la intervenció empresarial en la definició del currículum.

· Administració de centres. El govern impulsa la reconversió dels directors en
gerents, amb l’objectiu d’abolir qualsevol forma de govern col·lectiva o de democràcia
interna dins els centres.

· Reducció de plantilles. Entre 2010 i 2011 s’han jubilat 17.500 docents i se
n’han incorporat 3.400. Sobre una plantilla de 160.000 mestres, suposa una reducció
del 10%. L’objectiu al final del pla és una rebaixa del 40%.

· Precarització. Amb les retallades de personal arriben els trasllats obligatoris
a d’altres àmbits de la funció pública. Els mestres i professors han patit fins ara una
retallada salarial del 40%, tot i que ja tenien uns sous per sota de la meitat de la
mitjana europea. Ara un mestre amb 30 anys d’experiència guanya 1.000 euros i
un que s’incorpori de nou 660.

· Jubilacions. L’edat de jubilació s’ha augmentat fins als 65-70 anys i els anys
cotitzats per cobrar la pensió íntegra han passat de 35 a 40 (s’ha eliminat la possibilitat
que tenien els mestres de retirar-se als 60 després de 30 anys cotitzats). Les pensions
dels mestres s’han rebaixat en la mateixa mesura que els salars.
Davant d’aquesta realitat, OLME, sindicat de mestres de secundària, demana
la cancel·lació del deute, la retirada de la troika de Grècia, l’abolició del
memoràndum i de totes les mesures que se n’han derivat.

Corresponsal a Atenes