El company de LI que va
participar al Congrés de
la UIT-CI al Brasil va entrevistar
a «Babá». Va
començar a militar a 1980
en la primera vaga nacional
docent a la
universitat. Durant la
vaga va participar de la
fundació del PT de Pará.
Amb un petit grup
d’estudiants van formar
Convergència Socialista
(LIT). Va dirigir
l’associació de docents d’universitat federal de Pará i
ha estat membre de la direcció de la Central Única de
Treballadors (CUT), de la fundació de la qual també
va participar. Activista també en moviments
d’ocupacions urbanes. Al 1988 va ser elegit regidor
de Belén. Al 90 va ser elegit diputat per l’estat de Pará,
reelegit al 94, conegut com «el diputat piquetero», va
participar en el Moviment de Treballadors sense Terra
(MST) al Pará, on la policia va assassinar a 17 dirigents
del moviment. Va ser diputat Federal pel PT al 98. Al
2002 quan Lula va ser escollit, també va ser reelegit
diputat federal. Quan Lula va entrar al Govern en 2003
i va donar continuïtat al Pla econòmic neoliberal, Babá
va ser un dels tres diputats que van enfrontar el
Govern; per això el PT els va obrir un expedient que
va acabar amb la seva expulsió del partit a 2003. Es va
iniciar un moviment per construir un nou partit. Es
van reunir prop de 600.000 signatures i al juliol de 2004
es va fundar el Partit Socialista Obrer (PSOL). Ja a Rio
de Janeiro al 2006 va ser candidat a per l’Estat de
Rio. Va tornar a la Universitat, va concloure els estudis
i es va presentar a docent a la Universitat Federal de
Rio de Janeiro. En la lluita actual, participa en el comitè
de vaga.

Lluita Internacionalista- Què ha significat Lula per al
treballador brasiler?

Babá. Durant els 8 anys del Govern Lula (2003 al 2011) va
aplicar i va aprofundir el pla econòmic neoliberal. Va trair tots
els seus compromisos anteriors, però va aconseguir mantenir
un suport popular gran. Fins i tot en la crisi del 2008, a Brasil
hi havia una etapa de creixement econòmic, i això va
permetre a Lula superar-la sense un gran desgast. Per als
bancs va ser el millor president que van tenir els últims anys,
perquè el seu Govern va pagar els interessos i l’amortització
del deute. Per a educació va destinar un 2’99% del
pressupost, i per a salut un 4’05%, mentre en el pagament
del deute enterrava el 44%. Va mantenir el seu prestigi i va
establir un control molt fort sobre els sindicats (a través de la
CUT) i dels moviments populars, cooptant-ne els dirigents. Va haver-hi poques lluites contra el
Govern i va acabar amb un 70%
d’aprovació popular. En programes
com la borsa de família va donar
petites quantitats a tres milions de
famílies pobres. Anava creant
borses d’electors. Per a la classe
mitjana va impulsar el consum
basat en el crèdit. Això li va
permetre obtenir un cert suport de
la classe mitjana. No va complir la
promesa de Reforma Agrària, però
l’MST no va trencar amb el Govern.
Va omplir l’administració amb
20.000 càrrecs de confiança. Va
fer aliances a dreta i va finançar i
cooptar dirigents sindicals i de
moviments per crear una barrera
de contenció. Va rellançar
personalment a Dilma Roussef i va
aconseguir que fos escollida. Van
aparèixer molts casos de corrupció
utilitzant diners públics per a les
campanyes electorals del PT que
implicaven majoritàriament diputats
del partit, inclòs el seu cap de
gabinet.

LI-Dieu que s’inicia un nou
periode. En quin sentit?

B. La crisi econòmica va arribar
al Brasil al final del Govern Lula. Ja
amb Dilma van començar les lluites,
com les actuals de diversos sectors
de funcionaris públics. Vagues dures
en la construcció, vagues molt
radicalitzades, com en la
Hidroelèctrica de l’Amazones, en
lluita contra un treball semiesclau.
Amb Dilma baixa el creixement i
puja la inflació. Ara ha pujat molt la
taxa d’impagats entre la classe
mitjana.

LI- Com veieu el nou govern de
Dilma 2011?

B- Dilma va rebre 113 milions de
reals de constructores, agronegocis
i sector financer, entre altres sectors
empresarials. Tot i això, apareix
amb el 80% de suport popular. Han
esclatat nous escàndols de
corrupció. I Dilma no és Lula, encara
que va tenir una actitud més
clara contra la corrupció dins del
govern, la qual cosa li ha permès
mantenir una alta aprovació popular.
Lula va buscar per a les
eleccions d’octubre el suport de
Pablo Malufi, un personatge que
ve de la dictadura i està processat
per diversos casos de corrupció,
per enfrontar a José Serra,
candidat de la dreta. Va provocar
un escàndol.

LI.- Dieu que s’inicien
mobilitzacions. Els professors
universitaris esteu en vaga.

B.- Els salaris fa temps que
cauen. L’últim acord no es va
complir i el 17 de maig va saltar la
vaga. Feia anys que els professors
no anaven a la vaga. El primer dia
van ser 40 i ràpidament va créixer.
Avui són 51 universitats en vaga,
més 5 Instituts Federals de segon
grau. Més tard s’hi van unir els
tècnics administratius de les
universitats i ara entren altres
sectors de funcionaris públics.
També els estudiants, ja en 40
universitats. Això també és el reflex
de les mobilitzacions estudiantils i
juvenils que arriben d’Europa.
Assemblees massives com no es
veien abans. Això demostra un
canvi de la realitat del país que
reflecteix l’arribada de la crisi i la
influència del moviment de joventut.

LI.- Com responen les
direccions sindicals a aquesta
nova situació? Quina relació
s’estableix entre treballadors i
sindicats?

B.- La majoria de sindicats lligats
al Govern, com la CUT o Força Sindical,
intenten contenir les vagues,
però en alguns casos, com en
construcció civil o els metal•lúrgics,
són superats per la pròpia base,
amb vagues radicalitzades. Aquest
moviment tendeix a ampliar-se amb
l’aprofundiment de la crisi
econòmica.

LI.- Aquest octubre hi ha
eleccions al Brasil. Què
prepareu?

B.- En les properes eleccions
municipals hi haurà un creixement
del PSOL, partit del qual formem
part. És l’únic que no està implicat
en processos de corrupció. <a Belén
podria elegir alcalde i tenim
possibilitats a la capital de l’estat
Macapá i a Rio també estem ben
situats per aconseguir la segona
volta. El PSOL té només tres
diputats i un senador però no té
cap escàndol de corrupció. També
podria ampliar el nombre de
regidors.