Les Forces Armades sionistes d’Israel han emprès una nova
agressió militar contra els palestins de la Franja de Gaza. Com
passa en cada atac, i encara que Israel afirma que tenen per
objectiu «defensar-se» i «eliminar terroristes», el president Obama
justifica, amb els mateixos arguments, l’agressió genocida
d’Israel. Sota els bombardejos sionistes han mort molts civils,
inclòs el fill de menys de dos anys d’un fotògraf de la BBC. També
va ser assassinat des d’un helicòpter amb artilleria un nen de 13
anys, Hameed Abu Daqqa, quan jugava al futbol amb els seus
amics. Segons la premsa imperialista, la nova ofensiva es va
iniciar perquè coets disparats des de la Franja de Gaza van matar
a 3 israelianes 25 quilòmetres al nord de Gaza a la localitat de
Kiryat Malachi. Les xifres de víctimes mostren l’absoluta
desproporció, en pocs dies hi ha més de 50 morts i més de 400
ferits a la Franja de Gaza pels bombardejos d’Israel. El que oculta
la premsa imperialista, és que des de fa mesos hi ha
permanents atacs aeris d’Israel, a «petita escala». En realitat discutir
«qui va començar» és absurd en una guerra de 65 anys,
que va començar justament amb l’ocupació sionista de la terra
palestina i l’expulsió del poble palestí.

Israel ha cridat 75.000 reservistes i se suposa que prepara una nova
invasió a la Franja de Gaza, com va succeir en el 2008. L’aviació
israeliana anuncia haver destruït centenars d’objectius, entre ells les
oficines del primer ministre. La Franja de Gaza és un petit territori, de
40 quilòmetres de llarg per 10 quilòmetres d’ample, on s’amunteguen
1.500.000 palestins, en una espècie de camp de concentració gegantí,
voltat militarment per Israel. La Franja de Gaza és un dels anomenats
«territoris ocupats», l’altre és Cisjordània, amb 2.700.000 palestins,
trencat en bocins per centenars de colònies sionistes, privat del 80%
de les seves fonts d’aigua, i travessat per un mur i carreteres
emmurallades, controlades militarment per Israel.

La Franja de Gaza està governada per Hamàs, un partit palestí que
va guanyar les eleccions, però és considerat com a «terrorista» per
Israel i l’imperialisme amb els seus mitjans de comunicació. La Franja
de Gaza pateix des de fa cinc anys un bloqueig israelià que castiga a la
seva població civil, privant-la de molts productes bàsics, des de medicines,
fins a recanvis o matèries primeres industrials, segons el caprici
israelià. L’objectiu d’aquest càstig, presentat per Israel com una forma
de prevenir l’entrada d’armament, és en realitat part de la política sionista
des de fa 65 anys de fer la vida impossible als palestins per acabar-los
d’expulsar del poc que queda dels seus territoris nacionals ocupats
des de 1948 per l’Estat israelià, amb migrants jueus europeus.

El que ratifica la necessitat històrica d’acabar amb l’estat racista
d’Israel i aconseguir un estat únic, una Palestina laica, democràtica i
no racista.

Els motius del nou atac genocida

Aquesta nova ofensiva, anomenada absurdament «Pilar Defensiu»,
es produeix quan fa pocs dies s’havia acordat una nova treva, entre
Israel i el govern de Hamàs de Gaza i amb intermediació d’Egipte.
Unes hores més tard de pactar la treva, l’exèrcit sionista va assassinar
al cap de la brigada Al Qassam, el braç militar de Hamas, Ahmad
Jafari, llançant un míssil contra el seu cotxe. Curiosament Al-Jaffari
havia estat un dels negociadors de la treva amb Israel, un detall del
que informa fins i tot el diari israelià Haaretz.

Abans, el 8 d’aquest mes soldats
israelians van envair la Franja de
Gaza. Llavors es va produir un
tiroteig amb palestins, en el qual va
morir un nen gazaui de 12 anys. Els
palestins van respondre tirant coets
contra Israel. Però el 12 es va acordar
la treva que Israel va violar
assassinant a Al Jaffari.

La ruptura de l’alto del foc
s’assembla al que va passar el
2008, quan Israel va enviar tropes
a envair Gaza contra combatents
palestins, i va provocar una resposta
de Hamàs amb coets contra ciutats
del nord d’Israel. Això al seu torn va
ser utilitzat per Israel per justificar una
ofensiva a gran escala anomenada
«Operació Plom Fos», que va durar
tres setmanes i va deixar més de
1.400 palestins morts, inclosos
almenys 300 nens.

És a dir que, com ha passat
tantes vegades en els últims 65
anys, la crisi militar va ser fabricada
per Israel, que ha té previstes
eleccions al gener del 2013. La
dreta sionista governant,
encapçalada pel primer ministre
Benjamin Netanyahu, busca el
conflicte militar per intentar silenciar
el gran descontentament popular a
Israel per la crisi capitalista al país i
l’empobriment dels sectors populars,
cridant a la unitat contra «els
terroristes islàmics» i guanyar les
eleccions.

L’altre objectiu és mantenir i fins i
tot reforçar l’enorme ajuda militar
ianqui que sosté Israel oficialment
amb més de 3.000 milions de dòlars
anuals, encara que en realitat el
suport és molt més gran per les
trameses encobertes o disfressades
d’ajudes de material suposadament
d’ús civil.

La derrota militar i posterior retirada
ianqui de l’Iraq i la revolució
àrab, amb la caiguda principalment
del dictador Mubàrak a Egipte (que
era el principal aliat d’Estats Units i
d’Israel), l’aixecament armat popular
a Síria contra la dictadura d’Al
Assad, que garantia l’ordre a l’altra
frontera d’Israel, han canviat
bruscament el context polític i militar
de la regió en perjudici d’Estats
Units i de l’estat sionista. Israel
necessita ara reforçar el seu rol
històric de guardià militar dels
interessos imperialistes a la regió
més rica en petroli del món. El sector
sionista governant pretenia atacar
l’Iran, amb suport ianqui. Però
va ser Obama qui no va voler involucrar
a Estats Units en una nova
guerra de futur incert, després de
la seva derrota a l’Iraq i Afganistan.
Sap que un atac a l’Iran acabaria
d’incendiar tota la regió amb un salt
del procés revolucionari.

L’atac a la Franja de Gaza és
militarment menys arriscat per a
Israel, encara que està per veure
la reacció popular que
desencadenarà. Un indici de la
nova situació a la regió (a diferència
de l’atac i invasió israeliana a Gaza
en el 2008) és la retirada de
l’ambaixador egipci d’Israel i la visita
del primer ministre egipci
Hesham Kandil a un hospital de
Gaza, com a «mostra de
solidaritat», segons va anunciar.

Aquest tímid gest del govern egipci,
està motivat en la seva necessitat
de mostrar davant la seva pròpia
població un gest mínimament
solidari amb els palestins, donada
l’ardent simpatia de les masses
amb el poble palestí i l’odi a Israel.

Solidaritat popular
internacional amb els
palestins de Gaza!

L’atac israelià requereix una
resposta urgent de solidaritat amb
l’assetjat poble palestí de Gaza. A
escala mundial és necessari fer
mobilitzacions i accions unitàries per
estendre la lluita pel boicot a Israel,
exigir als governs la ruptura de
relacions diplomàtiques, militars,
econòmiques, esportives,
universitàries, culturals, etc. Cridar
a no carregar vaixells a Israel com
ho han decidit en reiterades
ocasions treballadors portuaris sudafricans
i escandinaus, no tenir
relacions amb les universitats
sionistes com ho han resolt algunes
universitats a Gran Bretanya en el
2008. Exigim als governs que conformen
el Mercosur, particularment
als d’Argentina, Brasil i Veneçuela,
que denunciïn immediatament el
TLC existent entre el Mercosur i Israel.

Però són els pobles àrabs i
islàmics els qui han de donar tota
la seva solidaritat internacionalista
amb el poble palestí de Gaza, així
com amb la rebel•lió popular a Síria.
En tots dos casos es juga el futur
de la revolució àrab. La derrota
d’Israel o la caiguda d’Al Assad a
Síria, serien un poderós impuls a la
revolució àrab. Als països on han
aconseguit derrocar a les velles
dictadures com Líbia, Tunísia i Egipte
aquesta solidaritat ja s’ha començat
a expressar als carrers i fins i tot en
voluntaris combatents libis a Síria. El
poble egipci ha d’imposar l’obertura
de la frontera entre Egipte i Gaza
(l’única que no controla Israel),
perquè passi tot tipus d’ajuda,
menjar, medicines, personal de salut
voluntari, i també armes i voluntaris
per reforçar la resistència palestina
contra Israel.

Prou atacs a la Franja de Gaza!

Fora sionistes i imperialistes de
Orient Mitjà!

19 de Novembre de 2012.

Unitat Internacional dels
Treballadors-Quarta Internacional
(UIT-CI)