Articles d'actualitat de la UIT-QI




Articles d'actualitat sobre Ucraïna



#MeToo: La Justícia de Nova York va anul·lar una sentència contra el violador Weinstein



Esteu aqui : Portada » Temes » Internacional

Sobre el funeral d’Hugo Chávez

De quina revolució ens parlen?

Cristina Mas, 21 de març de 2013




Chávez serà embalsamat... com a Lenin, ens diu el règim, buscant una legitimitat revolucionària.

Però no hem d’oblidar que Lenin -com va denunciar Krupskaia- no volia ser embalsamat. Va ser Stalin qui va decidir utilitzar la seva imatge i el seu cos justament per desmuntar les bases de la revolució. Era l’inici del culte a la personalitat que van personificar Stalin, com Mao o Peron i després el propi Chávez

El funeral d’Hugo Chávez va ser tota una declaració de principis del chavisme. N’hi ha prou amb un cop d’ull a la llista de convidats per adonar-se que tota la retòrica sobre el socialisme del segle XXI i la Cinquena Internacional té les potes curtes i topa amb una realitat on la revolució s’acaba allà on comencen els interessos petroliers:

Príncep Felip de Borbó: després de tot el xou del „¿por qué no te callas?“ a la conferència Iberoamericana de Chile, el regne d’Espanya acaba rendint tribut a Chávez, que no ha tocat els interessos de Repsol Veneçuela (l’empresa exporta més de 25.000 barrils de petroli diaris de Veneçuela, l’11% de la seva producció).

Mahmud Ahmadinejad: gran amic personal i aliat polític de Chávez, el cap de govern d’una república teocràtica, on segons el codi penal la vida d’una dona val la meitat de la d’un home, on està penada l’homosexualitat, on es reprimeix la premsa i la dissidència...

Alexander Lukaixenko: president de Bielorrússia, on l’any passat van ser condemnats a mort (és l’únic país d’Europa que manté aquesta pena: hi ha hagut 300 execucions des de 1991) dos joves, acusats d’haver perpetrat un atemptat al metro de la capital, Minsk, segons la investigació dels serveis de seguretat de l’Estat, que encara s’anomenen KGB. Des del 2000, Lukaixenko ha perseguit sistemàticament sindicats, mitjans independents i partits de l’oposició.

Teodoro Obiang: Els diamants de sang i els iots de luxe són només els últims escàndols de la família governant de Guinea Equatorial. Dictador al poder des del cop d’Estat de 1979 se li calcula una enorme fortuna en paradisos fiscals d’arreu del món, gràcies a les seves bones relacions amb Estats Units, Alemanya i Espanya.

Tots aquests sàtrapes van estar fent la "guàrdia d’honor“ al fèretre de Chávez. Algú s’imagina aquest tipus de personatges al funeral de Lenin? De quina revolució estem parlant?

Anar a la versió en castellà