El 2 de març, dins els actes al
voltant del Dia Internacional de
la Dona Treballadora,
companyes de la Secretaria de
Gènere de la CGT i de Dones
Llibertàries vam preparar una
Jornada en la llibreria Pròleg en
la qual, entre d’altres, va
intervenir l’antropòloga Verena
Stolke. Es va parlar sobre
alternatives feministes a la crisi
i la taula intergeneracional,
amb feministes dels 70, 80 i
actuals, s’obrí amb el documental
«I moltes altres dones»
que narra l’experiència del bar
La Sal de Barcelona. Un acte
lúdic va tancar la jornada amb
Dansa fusió, cançons de
Proxèmica Respetuosa i
cançons feministes
revolucionàries.
Dins l’apartat «Alternatives
feministes a la crisi» vaig
presentar la ponència:
Enfrontar la dictadura del
capital-patriarcat, des d’una
perspectiva feminista i internacional.
La reprodueixo:

Als cinc continents celebrem el 8
de març com a símbol de la lluita
de les dones treballadores.
Amb la revolució industrial moltes
dones van incorporar-se al treball
assalariat sense deixar el treball
domèstic i de cura i a l’opressió i
explotació del patriarcat en l’àmbit
domèstic es va afegir el de l’àmbit
laboral. Per a aquestes obreres les
condicions de treball eren molt dures
i des de mitjans del segle XIX
van aparèixer moviments de dones
que reivindicaven la reducció de la
jornada laboral, la limitació de l’edat
de treball de les criatures, la
prohibició de l’horari nocturn per a
les dones, compensacions
econòmiques per accidents laborals
i mesures per prevenir-los.
I d’aquesta experiència,
Catalunya no en va quedar al
marge; 3.500 treballadores del sector
tèxtil d’Igualada es van afegir a
les mobilitzacions iniciant vagues
l’any 1881.

En plena onada de vagues, el 25
de març de 1911, van morir
cremades 142 obreres, costureres
de la indústria tèxtil nord-americana
en l’incendi de la fàbrica del
Triangle Shirtwaist Company, de
Nova York. El patró les havia tancat
dins la fàbrica.

El 1910 Clara Zetkin proposava
establir el Dia Internacional de la
Dona Treballadora. I és el 8 de març
de l’any 1917, en plena Primera
Guerra Mundial, que les dones
russes surten al carrer cridant pel
pa i el retorn dels combatents. Des
de llavors aquesta diada se celebra
el 8 de març a nivell internacional.
Del continent africà, dins del
context del colonialisme que posa
barreres a l’ús d’allò
que és del poble,
rescatem la història de
resistència de les dones
d’Aba, una
població al sud-est de
Nigèria que al 1929
van protagonitzar un
aixecament en protesta
per un nou impost i
on moltes van ser
assassinades.
A la dictadura del
capital i el patriarcat,
que és una terrible
condemna contra les
dones, se l’enfronta
amb la informació de
les altres dones la
consciència de
gènere i classe i la
solidaritat en les lluites
per juntes deslliurarnos
de l’opressió i
l’explotació.

Informació de les
altres dones:

Laboral

A nivell internacional i en els sector
formal, les diferències salarials
presenten una gran bretxa entre
homes i dones. Els països amb més
bretxa són: Brasil, Mèxic, Sud-àfrica,
Estats Units, Índia i Argentina, que
presenten diferències entre el 39 i el
30%, de més a menys. A l’Amèrica
Llatina, en global, la bretxa és del
17%. A Espanya les dones cobrem
un 22% menys que els homes. I a
Catalunya arriba al 20%.

Tanmateix, en la majoria dels
països les diferències salarials s’han
reduït a conseqüència de la crisi que
ha afectat més als sectors més
masculinitzats. Amb la crisi tots i totes
som més pobres, però el 70% de la
pobresa en el món té nom de dona.

En moments de recessió com els
que estem patint, les dones
treballadores perdem la feina amb
més proporció que els homes i tenim
més perill de caure en la pobresa,
ja que treballem majoritàriament en
el sector informal i en les llars.
A l’Índia el sector informal
constitueix el 93 % de la força laboral
del país i el 94% de la mà d’obra
femenina està en aquest sector.
Les dones representen més de la
meitat de la mà d’obra agrícola en
el món.

Violència:

La violència contra les dones i les
nenes adquireix proporcions
d’epidèmia, la violació dels drets
humans més generalitzada.
A escala mundial, s’estima que al
menys 1 de cada 3 dones ha rebut
cops, coaccions per forçar-la a tenir
relacions sexuals o ha sofert altres
tipus d’abús per algun home
present en la seva vida.
Del 45% al 60% dels homicidis
contra les dones es realitzen dins
l’àmbit familiar i la majoria pels seus
marits.

A Mèxic, cada 6 hores assassinen
una dona i cada 4 minuts violen una
dona.

A Sud-àfrica cada 17 segons violen
una dona.

El 80 per cent de les víctimes de
les armes lleugeres en el món són
dones, nenes i nens i en els
conflictes armats s’utilitza la violació
com a arma de guerra i de repressió.

El tràfic de persones

A causa de l’empobriment que
el sistema porta a molts països hi
ha famílies que venen les menors
per al lucratiu servei de la
prostitució.

En el món 2 milions de menors,
majoritàriament nenes, són
explotades sexualment,
120 mil dones i menors són
traslladades cada any a Europa
Occidental per a ser explotades
sexualment. A la Jonquera, la frontera
nord de Catalunya, tenim el
bordell més gran d’Europa.
Als Estats Units, 50 mil dones,
nenes i nens són víctimes del
tràfic de persones.

Consciència de gènere i
classe:

A través de la història els poders
econòmics i religiosos han
condicionat la dona i l’han relegada
a una escala inferior per dominar-
la, posseir-la i esclavitzar-la.
Les dones som diferents als homes
perquè el patriarcat ens discrimina
per raó del gènere. Tot allò que
és femení té menys valor: el
treball, la condició social, la
condició humana... I això es
combat tenint consciència de
gènere.

Les dones no som ni més bones
ni més dolentes en funció de la
classe social a la que pertanyem,
el que separa les dones en aquest
sistema capitalista és la
plusvàlua. La plusvàlua és el valor
que una treballadora genera
per sobre del diner que rep com
a salari fruit del seu esforç laboral
i que alhora constitueix l’origen de
l’acumulació del sistema capitalista.
Aquesta és la diferencia entre
les dones, la classe, i el
feminisme interclassista perjudica
la dona treballadora.

Solidaritat en les lluites:

En la dècada dels 30, Mujeres
Libres, com a organització de dones,
va posar tots els seus
esforços per a l’emancipació de
les dones de classe treballadora
amb l’objectiu de preparar-les per
ocupar un lloc en la revolució i en
la nova societat que s’albirava.
Marta Akelsberg ha fet un estudi
rigorós i profund en el seu llibre
Mujeres Libres.

Silvia Federici, ens explicà, en
la seva conferència arran de la
presentació del llibre El Caliban i
la bruixa a Barcelona, que les
feministes del segle XXI hem de
sortir de les institucions i de les
aules universitàries, ens hem
d’organitzar i ocupar de nou els
carrers i reprendre la lluita pels
drets socials, laborals, culturals...
Conèixer què fan les altres dones
en el món. Solidaritzar-se amb
elles i treballar des del feminisme
de classe, per l’emancipació de
les dones treballadores en el món.
I recordem, entre d’altres, les
lluites de les dones que van ocupar
la plaça Tahrir d’Egipte. La
resistència de les dones a l’Índia:
contra la discriminació pels
sistemes de castes, classe i patriarcal.
Les dones de Colòmbia
assassinades per la seva lluita pels
drets humans i civils de la població.
El triomf a l’Argentina de la lluita
de les obreres i del obrers de la
fàbrica Zanon-Fasinpat.

I, el 8 de març,
totes i tots vam
sortir al carrer
recordant la
c o m p a n y a
Y o l a n d a
Gonzàlez Martín
i, lluitant
com ella feia pel
Treball, la
Igualtat i la
Dignitat de les
D o n e s
Tr e b a l l a d o r e s ,
reivindiquem:

* Repartiment de tots els
treballs i la riquesa. Per la plena
ocupació, treball i salaris dignes.
Plans d’ocupació per cobrir
necessitats productives i socials.

* Sanitat, Educació, Serveis
Socials, escoles bressol i
residències per a àvies i avis,
públics, universals, gratuïts i de
qualitat.

* Ni retallades, ni
privatitzacions. Recuperem els
serveis privatitzats.

* L’habitatge és un dret;
paralitzem els desnonaments.
Parc públic de lloguers socials.
Regulem la dació en pagament.

* Les dones decidim sobre el
propi cos. Avortament lliure,
gratuït i en centres públics.

* Fora la llei d’estrangeria.
Igualtat de totes les treballadores
i treballadors.

* El rescat bancari amb diners
públics és un robatori a la classe
treballadora. Expropiem de la banca
sense indemnitzar-la.
Nacionalitzem tota la banca. No
paguem el deute públic.

Carme Alvarez, Grup de Dones de Lluita
Internacionalista