Sis mesos després de l’assassinat de
Choukry Belaid, el Front Popular de
Tunísia ha tornat a ser colpejat de nou
per l’atroç assassinat de Mohamed
Brahmi, fundador del Corrent Popular.
Condemnem aquest atac contra
l’esquerra, la única força que pot donar
una perspectiva revolucionària al
poble tunisià.

1.Expressem la nostra solidaritat
amb la família del company
assassinat, el seu partit i el Front
Popular. Exigim una exhaustiva
investigació del crim i el càstig dels
autors i dels responsables polítics.
Finalment, denunciem que
l’assassinat de Belaid segueix impune.

2.El govern Ennahda té la plena
responsabilitat política dels
assassinats de Brahim i Belaid
perquè dóna suport a la impunitat.
La Troica no ha resolt els problemes
dels treballadors i del poble de Tunísia
que van provocar la revolució que
va enderrocar a Ben Ali. De fet, no
s’ha avançat en la ruptura amb
l’antic règim (depurar les forces de
seguretat i la justícia). En canvi, la
política neoliberal del govern ha
empitjorat les condicions socials, la
desocupació i la misèria dels
treballadors i joves tunisians.

3.Després de la caiguda de Morsi
a Egipte, el poble tunisià va
començar les protestes per
enderrocar al govern islamista.
Recolzem la seva lluita per recuperar
la revolució i posar-la en el camí
de satisfer les necessitats dels joves
i dels treballadors. No obstant això,
hem d’advertir contra els perills de
la intervenció militar: l’exèrcit s’erigeix
com Bonaparte, per sobre de les
confrontacions socials i tracta
d’imposar les seves regles, que no
tenen res a veure amb les
aspiracions populars. La crida del
general egipci Al-Sisi demanant
suport popular a la repressió
aprofundeix les divisions i pretén
guanyar legitimitat per tenir carta
blanca. L’actual ofensiva contra les
bases dels Germans Musulmans
obre la porta a la repressió contra
l’esquerra i les forces populars.
L’única garantia per a la continuïtat
de la revolució és la mobilització
permanent dels joves i dels
treballadors en la lluita pels drets
democràtics i socials.

4. Creiem que l’única manera
de respondre a les necessitats de
les masses tunisianes és posar els
recursos del país al servei de la lluita
contra la desocupació, amb plans
de contractació pública, el no
pagament del deute i la ruptura amb
la Unió Europea, que protegeix els
interessos de les multinacionals responsables del saqueig del país. Això
ha de lligar-se a l’aprofundiment de
la ruptura democràtica amb l’aparell
repressiu de l’antic règim. Si la
revolució no avança en els seus
objectius socials, els assoliments
democràtics estan en perill, i la
intervenció militar només conduirà a
una reculada.

5. L’aprofundiment de la
revolució és impossible si es fa amb
aliances polítiques que no tenen un
pla clar per a la defensa dels
interessos dels treballadors, els
camperols i l’exèrcit de joves aturats
abandonats per la política del govern
islàmic. La disjuntiva no és només
entre l’Islam i el secularisme, ja que
tots dos poden imposar una política
neoliberal.

6. Per això creiem que no hi ha
perspectiva revolucionària amb
sectors de l’antic règim, com Nidaa
Tounes, o amb la formació d’un
govern de salvació nacional. Només
un govern dels treballadors i per als
treballadors, sense vincles amb
l’antic règim ni amb l’ islamisme
neoliberal, format per les forces
revolucionàries i les organitzacions
obreres polítiques i sindicals, pot donar
resposta a les masses tunisians.

Istanbul, 26 de juliol 2013

Group Socialiste Internationaliste