Articles d'actualitat de la UIT-QI




Articles d'actualitat sobre Ucraïna



NI OPRESSIÓ PATRIARCAL NI COLONIAL: TOTES AMB PALESTINA! PER UN MOVIMENT FEMINISTA ANTIIMPERIALISTA I INTERNACIONALISTA!



Esteu aqui : Portada » Temes » Teoria / Història

PER QUÉ EL SOCIALISME?

, 28 d’octubre de 2013




Albert Einstein va ser un home de conviccions socialistes que va publicà aquest article en el 1049, del que publiquem un extracte en la revista Monthy Review. Einstein va ser perseguit en l’època de la «caça de bruixes» de Joseph MacCarthy y va estar a punt de ser expulsat dels Estats Units. Finalment, considerant la seva aportació a la ciència va evità la seva expulsió. L’article, del que publiquem un extracte, mostra la plena actualitat de les seves preocupacions, del seu anàlisi i de les seves conclusions.

El desordre econòmic de la societat capitalista tal com existeix avui és, al meu entendre, la veritable font del mal. Veiem davant de nosaltres a una comunitat enorme de productors que s’estan esforçant incessantment privant-se dels fruits del seu treball col•lectiu — no per la força, sinó en general en conformitat fidel amb regles legalment establertes. Referent a això, és important assenyalar que els mitjans de producció —és a dir, la capacitat productiva que és necessària per a produir béns de consum tant com capital addicional— poden legalment ser, i en la seva major part són, propietat privada de particulars

En nom de la simplicitat, en la discussió que segueix cridaré «treballadors» a tots els quals no comparteixin la propietat dels mitjans de producció — encara que això no correspongui a l’ús habitual del terme. Els propietaris dels mitjans de producció estan en posició de comprar la força de treball del treballador. Usant els mitjans de producció, el treballador produeix nous béns que es converteixen en propietat del capitalista. El punt essencial en aquest procés és la relació entre el que produeix el treballador i el que li és pagat, ambdós mesurats en valor real. En tant que el contracte de treball és «lliure», el que el treballador rep està determinat no pel valor real dels béns que produeix, sinó per les seves necessitats mínimes i per la demanda dels capitalistes de força de treball en relació amb el nombre de treballadors competint per treballar

És important entendre que fins i tot en teoria el salari del treballador no està determinat pel valor del seu producte

El capital privat tendeix a concentrar- se en poques mans, en part a causa de la competència entre els capitalistes, i en part perquè el desenvolupament tecnològic i l’augment de la divisió del treball animen la formació d’unitats de producció més grans a costa de les més petites. El resultat d’aquest procés és una oligarquia del capital privat, l’enorme poder del qual no es pot controlar amb eficàcia fins i tot en una societat organitzada políticament de forma democràtica

Això és així perquè els membres dels cossos legislatius són seleccionats pels partits polítics, finançats en gran part o influïts d’altra manera pels capitalistes privats que, per a tots els propòsits pràctics, separen a l’electorat de la legislatura. La conseqüència és que els representants del poble de fet no protegeixen suficientment els interessos dels grups no privilegiats de la població. Per altra banda, sota les condicions existents, els capitalistes privats inevitablement controlen, directament o indirectament, les fonts principals d’informació (premsa, ràdio, educació). És així extremadament difícil, i de fet en la majoria dels casos absolutament impossible, pel ciutadà individual obtenir conclusions objectives i fer un ús intel•ligent dels seus drets polítics

La situació que preval en una economia basada en la propietat privada del capital està així caracteritzada en aquests fets primordials: primer, els mitjans de la producció (cabdal) són posseïts de forma privada i els propietaris disposen d’ells com el consideren oportú; en segon lloc, el contracte de treball és lliure. Per descomptat, no existeix una societat capitalista pura en aquest sentit. En particular, deu notar-se que els treballadors, a través de lluites polítiques llargues i amargues, han tingut èxit a assegurar una forma una mica millorada de «contracte de treball lliure» per a certes categories de treballadors. Però presa en el seu conjunt, l’economia actual no es diferencia molt de capitalisme «pur». La producció està orientada cap al benefici, no cap a l’ús. No està garantit que tots els quals tenen capacitat i vulguin treballar puguin trobar ocupació; existeix gairebé sempre un «exèrcit de desocupats». El treballador està constantment atemorit amb perdre el seu treball

Des que desocupats i treballadors mal pagats no proporcionen un mercat rendible, la producció dels béns de consum està restringida, i la conseqüència és una gran privació. El progrés tecnològic produeix amb freqüència més atur en comptes de facilitar la càrrega del treball per a tots. La motivació del benefici, conjuntament amb la competència entre capitalistes, és responsable d’una inestabilitat en l’acumulació i en la utilització del capital que condueix a depressions cada vegada més severes. La competència il•limitada condueix a un desaprofitament enorme del treball, i a aquest a minar la consciència social dels individus abans esmentats

Considero aquesta mutilació dels individus el pitjor mal del capitalisme. El nostre sistema educatiu sencer pateix d’aquest mal. S’inculca una actitud competitiva exagerada a l’estudiant, que és entrenat per a adorar l’èxit cobejós com preparació per a la seva carrera futura

Estic convençut que hi ha solament un camí per a eliminar aquests greus mals, l’establiment d’una economia socialista, acompanyat per un sistema educatiu orientat cap a metes socials

En una economia així, els mitjans de producció són posseïts per la societat i utilitzats d’una forma planificada. Una economia planificada que s’ajusti la producció a les necessitats de la comunitat, distribuiria el treball a realitzar entre tots els capacitats per a treballar i garantiria un sustent a cada home, dona, i nen. L’educació de l’individu, a més de promoure les seves pròpies capacitats naturals, procuraria desenvolupar en ell un sentit de la responsabilitat pels seus companys-homes en lloc de la glorificació del poder i de l’èxit que es dóna en la nostra societat actual

No obstant això, és necessari recordar que una economia planificada no és encara socialisme. Una economia planificada pot estar acompanyada de la completa esclavitud de l’individu. La realització del socialisme requereix solucionar alguns problemes sociopolítics extremadament difícils: com és possible, amb una centralització de gran envergadura del poder polític i econòmic, evitar que la burocràcia arribi a ser totpoderosa i arrogant? Com poden estar protegits els drets de l’individu i com assegurar un contrapès democràtic al poder de la burocràcia?

Albert Einstein

http://www.ixent.org/einstein.htm

Anar a la versió en castellà