El Front d’Esquerres ha obtingut 1.182.620 vots en tot el país. Així supera d’un 30% el resulta obtingut en les PASO de l’agost. I si ho mesurem amb els nostres resultats en les mateixes eleccions de 2011, dos anys enrere, l’agument és del 100% (veure resultats). Un creixement exponencial que demostra l’enorme avanç en la consciència de milers i milers de treballadors i joves, un gir a l’esquerra on una gran franja de sectors populars opten per l’esquerra, postulant al FIT com una veritable alternativa per als lluitadors que necessiten, volen, lluiten i aposten per canvis veritables i de fons per al nostre país.

«No esperarem el jurament a la Cambra Avui els nostres diputats fan el jurament de posar- se al servei de les lluites dels treballadors, del sindicalisme combatiu, per un altre model obrer i popular i per una alternativa política als partits patronals».

Això van assenyalar a la roda de premsa que el Front d’Esquerra va fer al búnker del carrer Mitre de la Capital, en la nit del passat diumenge, enmig de l’enorme alegria de tota la militància que s’havia congregat per celebrar els exitosos resultats del FIT. Una elecció inèdita en tot el país.

Van votar pel Front sectors exkirchneristes, en constatar que no hi ha cap «dècada guanyada», ni cap «model nacional i popular» amb Chevron, Milani, Monsanto o els pagaments puntuals del deute extern. Amb polítiques de mà dura i un doble discurs que està esgotat.

També ens van votar aquells descontents amb tots els partits de l’oposició patronal, als qui consideren «més del mateix». Una franja important dels treballadors van votar al FIT. I també de la joventut, on el percentatge d’adherents al Front d’Esquerres ha estat molt alt. En alguns llocs, un de cada quatre joves va votar pel Front. Són alguns dels sectors populars que van veure’l com a eina, no només per castigar als partits patronals, sinó per apostar a una proposta de fons al servei de combatre les urgents necessitats populars i fer front als greus problemes estructurals que segueixen perjudicant al poble treballador.

Com s’explica aquest resultat? Hi ha tres raons fonamentals. Primer, perquè el FIT va ser una poderosa eina unitària de l’esquerra conseqüent, coherent, obrera i socialista, que es va saber unir el 2011 i va mantenir aquesta unitat, brindant una eina molt sòlida a l’hora de concitar el vot de centenars de milers que volen veure unida l’esquerra per enfrontar als polítics patronals. És clar a aquestes alçades que, com hem assenyalat abans, cap dels tres partits que composem el FIT podria haver assolit un resultat semblant pel seu compte. Per això felicitem als tres partits que composem al FIT per haver considerat que només la unitat sota bre el salari, el 82% mòbil. En el marc d’un altre programa, obrer i popular. Vam dir fora Chevron. I reclamem una YPF 100% estatal i la nacionalització del petroli i el gas. Davant la nova massacre ferroviària plantegem que cal reestatitzar el ferrocarril, igual que el metro, i posar-lo a funcionar sota control i gestió de treballadors i usuaris. I fonamentalment, davant la votació de l’obertura del bescanvi del deute als fons voltor (votada pel kirchnerisme al costat dels diputats Sergio Massa, Ricardo Alfonsín -UCR-Binner- i Mauricio Macri), vam dir una i mil vegades que estem per la suspensió immediata dels pagaments del deute extern perquè aquests fons s’aboquin a salaris, treball, salut, educació, habitatges populars i a les obres que evitin les inundacions.

En tercer lloc, l’excel•lent elecció del FIT s’explica per l’enorme quantitat de lluitadors que van integrar les seves llistes, a més dels dirigents màxims dels tres partits que el conformem. Centenars de companys, dones i homes que s’han destacat en totes les lluites o processos político-sindicals en els últims temps van ser candidats.

Ferroviaris, docents, estudiants, companyes lluitadores pels drets de la dona, contra la megamineria, en defensa dels recursos naturals, referents de la cultura i exponents importants del sindicalisme combatiu. Això ha fet que, després de molts anys, l’esquerra entri al Congrés Nacional.

Aquest primer pas s’ha assolit amb escreix. Ara hem d’assumir els desafiaments que vindran. Posant els nostres escons al serveis de les lluites obreres i populars que es donaran contra el proper ajustament; al servei de postular mesures de fons per un altre «model» obrer i popular, i per enfortir el camí unitari que vam emprendre amb el FIT.

Postulant-lo davant cada lluita, procés sindical i polític que es doni. A inserir-se encara més entre els treballadors, els nous dirigents sindicals que sorgeixin per enfrontar a la burocràcia, entre els estudiants i el moviment de dones. Per enfortir al costat de milers de lluitadors amb els qui hem de connectar per consolidar una alternativa política dels treballadors i de l’esquerra que batalli per l’estratègia d’un govern dels treballadors i el poble. Cridem a tots els nostres votants, simpatitzants i amics del FIT a continuar junts aquesta batalla.

Editorial Izquierda Socialista. Secció argentina de la UIT-CI

-----------------------------------------------------------------------------------------------

Els escons del Front són rotatius

Això vol dir que seran compartits entre els tres partits que conformem el FIT, és a dir, PO, PTS i IS. A Buenos Aires, Néstor Pitrola (PO) renunciarà d’aquí a un any i mig perquè assumeixi Myriam Bregman (PTS), pel mateix període, qui al seu torn haurà de deixar el seu càrrec perquè assumeixi en 2017 el nostre company Juan Carlos Giordano. El mateix passarà amb el càrrec de diputat provincial que assumirà els dos primers anys el company Christian Castillo (PTS), que el cedirà a Guillermo Kane (PO), i aquest a la nostra companya delegada del ferrocarril Sarmiento, Mónica Schlotthauer (IS).

El mateix amb el legislador per la ciutat de Buenos Aires: els dos primers anys Marcelo Ramal (PO), el tercer any de mandat l’exercirà el company Del Corro (PTS), per després finalitzar la nostra companya Laura Marrone.

Aquest mecanisme de rotació ja es practica on vam obtenir escons en el 2011, com a Neuquén o Còrdova (…) Per això diem que els escons no són del PO, PTS o IS, sinó del Frente de Izquierdas. Una eina superior i unitària que vam saber conformar en el 2011 i mantenir en el 2013 sota aquest criteri.

Així es permet que cada partit amb els seus dirigents i candidats faci l’experiència portant endavant el programa del FIT, mostrant al seu torn que els càrrecs no són llocs vitalicis ni de privilegi, sinó de lluita. Per això diem que ha entrat «un escó Front d’Esquerres», fent realitat l’equilibri que hi ha d’haver en un front i permetent que tots els partits que el conformem el puguem representar.

--------------------------------------------------------

Els resultats del 28/10/2013:

Tres diputats nacionals: Néstor Pitrola del Partido Obrero per la província de Buenos Aires; Pablo López (PO-Salta) i Nicolás De la Canella (PTS) per Mendoza. I s’està lluitant per a la escó de la nostra companya Liliana Olivero a Còrdova.

1 diputat provincial: Christian Castillo (Izquierda Socialista) 1 legislador de la Ciutat de Buenos Aires: Marcelo Ramal 3 diputats i un senador provincials per Mendoza i cinc regidors.

1diputat provincial a Santiago del Estero.

Aconseguint el 20% a Salta, el 14% a Mendoza, el 13% a Santa Cruz, el 11% a Jujuy, el 9,9% a Neuquén i el 7,5 a Còrdova. Percentatges que es dupliquen o tripliquen a les capitals d’aquestes províncies, i en les barriades obreres i populars. A la província de Buenos Aires, vam ser quarta força al cinturó urbà, i vam desplaçar d’aquests districtes, amb percentatges molt elevats, a la llista de l’empresari De Narváez (6,97% a Morón, el 6,86 a Vicente López; 6,73 a Ituzaingó, 6,26 a Avellaneda…). Percentatges que augmenten considerablement en col•legis on els candidats lluitadors que van integrar les seves llistes són molt coneguts (docents, ferroviaris o lluitadors de barri).

----------------------------------------------

Salta: provincials 10/11/13

El Partido Obrero, com a part del Frente de Izquiedas nacional, ha quedat primer a la capital de Salta, Va vèncer en totes les categories (diputats, senadors i regidors) a les variants del PJ, la UCR, el PRO i altres partits patronals. La diferència més gran va ser a regidors, per 11 punts, contra la llista del PJ, quan en les PASO el peronisme governant va superar a PO per 7 punts.

------------------------------------------------------------

Eleccions a Còrdova. (Argentina)

Com va ser el frau

Van fer de tot per robar-li l’escó al FIT i a Liliana Olivero. Tot «l’habitual», i més. El diumenge vam tenir un escó assignat amb el 95,2% de les taules escrutades i el «vam perdre» minuts després amb el 97,2 % de l’escrutini.

Van fer desaparèixer les nostres butlletes de les cambres fosques en aquells llocs on no arribem amb els nostres fiscals. Van fer figurar «zero» vots al FIT en 174 telegrames de taules on després es va descobrir que havíem obtingut entre 30 i 50 vots.

Però el més fraudulent va ser que es van substituir durant l’elecció les butlletes oficialitzades per la de les PASO, gairebé idèntiques entre si, amb l’objectiu de confondre als nostres electors i fer anul•lar aquests vots al moment de l’escrutini.

Detectada aquesta maniobra pels nostres fiscals, es va fer la denúncia, constatada per la Junta Electoral, van aconseguir que s’emetés una resolució a les 14 hores del mateix diumenge 27 (l’Acta 17), que va declarar vàlids els vots emesos amb butlletes de les PASO.

Però aquesta comunicació no va arribar a la totalitat dels gairebé 8.000 presidents de taula, distribuïts per tot l’extens territori de la província, perquè l’apliquessin al moment de l’escrutini. Molts d’ells van dubtar de la seva veracitat, propiciat per fiscals dels partits patronals. Fins hi tot personal de la gendarmeria desmentia l’existència de la resolució. Aquests dos fets van ser denunciats pel FIT amb testimonis concrets davant la Junta Electoral.

Per això reclamem l’obertura de 2.300 urnes que contenen més de 20.000 vots nuls per comprovar que s’hagi complert amb l’Acta 17 de la pròpia Junta i que els nostres vots no hagin estat erròniament anul•lats. Si només una mínima part d’aquests vots fossin vàlids pel FIT -cosa altament probable-, haurien de retornar-nos l’escó.

Com diuen a Còrdova: quin és el problema d’obrir les urnes si no tenen cap cosa que amagar? A més, presentem l’antecedent de La Rioja -veure nota central- on en les del PASO es van obrir les urnes. Cridem a tots els partits participants a l’elecció al fet que es pronunciïn per l’obertura de les urnes. Si no ho fan, seran còmplices d’aquesta maniobra fraudulenta.

Virginia Fariña, Apoderada nacional de Izquierda Socialista i del FIT Publicat per IS Si encara no ho heu fet, signeu demanant l’obertura d’urnes a: http://www.izquierdasocialista.org.ar/