El dia 2 de març farà 40 anys de l’assassinat de Salvador Puig Antich, executat per garrote vil a la presó Model de Barcelona. Havia estat condemnat a mort per un Consell de Guerra, ple d’irregularitats, i que Franco es va negar a indultar. Salvador Puig Antich era militant del MIL (Moviment Ibèric d’Alliberament), grup que es dedicava a fer atracaments per editar propaganda llibertària i ajudar a les caixes de resistència de les vagues obreres. Va ser detingut el 25 de setembre del 1973.

Durant la detenció es va produir un tiroteig en el que va morir un policia. Mai es va provar que en Salvador fos el causant de la mort del policia, ja que es van alterar les proves. Durant el seu procés, les principals forces polítiques catalanes, inclosa l’Assemblea de Catalunya, es van negar a realitzar mobilitzacions en defensa de Salvador Puig Antich, abandonant-lo en mans del règim franquista. El filòsof Josep Ramoneda recorda que « Puig Antich va morir sense que gairebé ningú fer res per evitar-ho»(1). Però aquest «gairebé ningú» era l’esquerra revolucionària del moment (Lliga comunista, Lliga comunista Revolucionaria, el moviment comunista i d’altres organitzacions) que va realitzar accions de protesta per defensar la vida del Salvador malgrat les diferències polítiques i els riscos que això comportava. A Europa, també fou l’esquerra revolucionària qui va mobilitzar-se per protestar pel processament i la condemna a mort de Puich Antich.

Quaranta anys després es recordaran les circumstàncies del seu procés, la violació de la pròpia legislació franquista, l’alteració de les proves, la crueltat del règim. També es dirà que el MIL era un petit grup anarquista que a més, al moment de la detenció de Puig Antich s’havia dissolt o que el mateix Salvador era un jove eixelebrat però els protagonistes polítics de l’oposició antifranquista continuaran callant i amagant la seva responsabilitat en l’abandonament de Puig Antich en mans del botxí de la dictadura.

Lluita Internacionalista reivindica la lluita de Salvador Puig Antich i dels seus companys del MIL com a revolucionària, més enllà de les diferències polítiques amb la seva ideologia llibertària i amb les seves accions.

(1) http://elpais.com/diario/2006/09/26/catalunya/ 1159232847_850215.html