La vaga de Panrico, de més de 4 mesos i mig, ja és la més llarga a Catalunya des de la República. Però la importància d’aquesta lluita va més enllà d’això.

La vaga de Panrico arriba després d’uns anys d’acomiadaments massius, de pèrdues salarials brutals, de retrocessos i més retrocessos... i amb una política de les direccions sindicals majoritàries basada en el “no hi ha res a fer”, i el “cal pactar el mal menor”. I el mal menor d’avui no és sinó un de més gran demà. Més del 95% dels acomiadaments per ERO han estat pactats. Les reformes laborals –moltes d’elles també pactades, o sense mobilitzacions decidides- han definit un panorama d’impunitat empresarial, de prepotència, d’actuacions directament mafioses. Gila, el representant de l’empresa, es permet no només no seure a negociar sinó passar a l’insult groller acusant de possibles enverinadors als treballador/es en vaga. Però els treballadors/ es de Panrico han dit prou! S’aixequen contra un pla d’acomiadaments massius a la planta de Sta. Perpètua i de la retallada salarial als pocs que quedin. Responen: 0 acomiadaments, 0 rebaixes.