Una lluita s’ha convertit en símbol de les dones treballadores en l’últim any. Són les 595 treballadores de la neteja del ministeri de Finances grec. Notificades de l’acomiadament el 18 de setembre de 2013 en compliment del Memoràndum de la Troica, no només no el van acceptar sinó que es van plantar en un campament davant del Ministeri que porta ja 303 dies funcionant. Entrevistem a Patricia Álvarez, mare de dos fills, grega d’origen xilè que porta més de 25 anys al país i 12 treballant com a netejadora del Ministeri. Ens atén a corre cuita doncs li toca el següent torn del campament.

LI.- Quina ha estat la vostra situació en aquest any de lluita?

PA.- Seguim pendents de la resolució de l’acomiadament, perquè quan ens el van notificar, els vam portar a judici i això va fer que ens quedéssim en una situació provisional com pre-acomiadats en què cobràvem un 75% del nostre sou. Si aquest ja era baix doncs treballàvem 4hs i cobràvem uns 480•, ens van deixar cobrant 200.

Això era insostenible: havíem lluitat molt per aconseguir ser reconegudes com a treballadores públiques a 2005, com perquè ara, d’un dia per l’altre, el Ministeri suprimís la nostra categoria acomiadant-nos i externalitzant el servei perquè fessin negoci empreses privades. Van creure que liquidaven 600 llocs de treball i que com que érem dones, guanyàvem poc i érem grans, ens n’aniríem calladament… però es van equivocar.

LI.- Què vau fer vosaltres?

PA.- D’un costat, ja t’he explicat que els vam portar a judici i vam guanyar-lo l’abril de l’any passat: ens havien de reincorporar. Però el Ministeri va apel•lar i el reingrés va quedar en suspens. De l’altra, vam començar el nostre campament davant del Ministeri i ens vam dir que no ens n’aniríem fins a tornar als nostres llocs de treball. El judici havia d’haver-se celebrat al novembre però es va ajornar a febrer i ara el 25, el van tornar a ajornar. Tsipras personalment ens va prometre que ens reincorporarien, però tal com vam dir el primer dia de campament, seguim allà, no per desconfiança, sinó perquè encara no hem tornat a ser contractades.

LI.- Quina és la teva valoració de la vostra lluita?

PA.- Ha estat molt molt dura. Primer perquè som 595 però repartides per tota Grècia, o sigui que a Atenes, on muntem el campament, som poques i els torns de dia i de nit eren molt durs. D’un altre perquè a més, la més jove de nosaltres té 45 anys i estem esgotades, i amb la humitat i el fred tenim casos de pneumònies i companyes que ja no donen més: de fet de les 595 en aquest moment quedem 490, unes perquè s’han jubilat i unes altres perquè estan buscant qualsevol cosa… Però també et dic que ha estat molt dura però molt maca, perquè hem compartit penes i alegries, i hem vist que encara que hi ha gent que no estava d’acord amb nosaltres, la majoria t’animava, et mostrava la seva simpatia o la solidaritat, i ens feia sentir que no estàvem soles. També quan va carregar la policia, sobretot després de guanyar el judici, i no ens deixaven passar, i nosaltres només demanàvem una entrevista perquè ens diguessin què pensaven fer… també arran d’això molta gent venia al campament a animar-nos a seguir per guanyar el que era nostre, la feina.

LI.- I ara amb Siryza?

PA.- No ens han oblidat i això ja és molt. La nostra lluita, com la d’altres, també ha ajudat a que guanyes Siryza i ells ho saben i no ens obliden. Però de vegades sembla que ens reincoporan ja, d’altres la setmana que ve, després setmana santa, o l’estiu… ja sabem que ells només porten un mes de govern, però nosaltres no podem més... Per això aquest matí hem tingut una entrevista amb Varufakis per saber com quedaven les coses després de les negociacions amb la UE.

Unes hores més tard, tornàvem a parlar per saber què els havien dit:

PA.- Estem molt molt contentes! Ens ha dit que només han de fer el tràmit de la llei per reincorporar-nos, que això poden ser deu o quinze dies… ara ja estan donant la notícia de l’entrevista per la televisió!!! En el torn del campament estàvem emocionades… però hem tornat a fer els torns per demà, perquè el campament el mantindrem fins que totes tinguem treball, clar! Però ja està... quasi no queda res...

LI.- Vols afegir res més?

PA.- Donar-vos les gràcies per la solidaritat i quedem en contacte. Us avisem quan hàgim tornat a treballar. En el campament dèiem que caldrà seguir quan guanyem, perquè hem après moltes coses i volem que serveixin per ajudar a la lluita d’altres dones… encara no sabem ben què o com ho farem però sí que seguirem…