Aquest és el lema de la
campanya electoral del Partit
dels Treballadors davant les
eleccions del 20 d’abril. El PT
postula com a candidats
lluitadors i lluitadores socials,
dirigents obrers, camperols,
de barri i populars de
comprovat compromís amb
els interessos del poble i
desenvoluparà una campanya
electoral basada en tres eixos
fonamentals:

Terra. Per una Reforma
Agrària radical i integra

1. Confiscar els latifundis sense
indemnització i lliurar la terra als
pagesos.

Paraguai ocupa un dels primers
llocs pel que fa a concentració de
terra del món. El 83% dels pagesos
paraguaians ocupen el 6% de la
terra i només 351 grans
latifundistes tenen la propietat del
40% de tota la del Paraguai.
Arranquem amb la lluita per lliurar
terra als pagesos pobres, però hi
treballarem amb dos eixos que
apunten en la direcció d’un canvi
encara més d’arrel:

• La conquesta de la terra
només serà viable per la via de les
ocupacions. Per això una de les
prioritats fonamentals és
l’organització dels Sense Terra. La
conquesta de la terra només vindrà
per la força de la nostra
organització, mobilització i lluita, mai
per la bona voluntat dels governs
burgesos. El dret a la vida ha
d’estar per damunt del dret de
propietat.

• Incentivar la propietat social i
l’explotació col·lectiva (“minga”); en
les ocupacions de terra
proposem la formació de
comunitats; i en aquest marc
plantegem que la propietat sigui
comunitària, i que la tinença de
la terra sigui indivisible i
intransferible. Així mateix
promovem que les comunitats
siguin conduïdes per una
Associació Comunitària escollida
democràticament per la base, i
que els seus membres siguin revocables en qualsevol moment.

En l’aspecte productiu, es promou
un pla comunitari que apunti a la
seguretat alimentària i al model de
producció agroecològica, basada
en la sobirania sobre l’administració
dels recursos (terra, aigua, bosc,
la biodiversitat).

2- Promovem un Pla Nacional de
Producció diversificada,
agroecològica.

Amb utilització racional i
sostenible dels recursos, per tal de
desterrar la fam en primer lloc, i en
funció d’assegurar l’arrelament per
evitar l’emigració del camp cap a
les ciutats que es constitueix en la
realitat quotidiana amb el massiu
desplaçament i abandonament del
territori camperol, de les
necessitats internes del nostre país.

3- No als Verins. No als
Agroquímics. No a la destrucció
dels nostres recursos naturals.
El model agroexportador basat en
la producció a gran escala de certs
productes “rendibles” comporta la
utilització indiscriminada
d’agrotòxics, ja que el que importa
són els beneficis i la rendibilitat de
la producció. La conseqüència és
la degradació del medi ambient, la
destrucció dels boscos natius, la
contaminació dels rierols i fonts
subterrànies d’aigua. Les
empreses transnacionals no es
preocupen d’això perquè quan la
terra ja no rendeixi prou ells se’n
van cap a un altre país.

4- Nacionalització de les grans
empreses agroexportadores.

Actualment el pagès és un
estranger a la seva pròpia terra,
perquè el camp està comprat per
empreses estrangeres. El
monocultiu de la soja està
directament comercialitzat per les
transnacionals, i les grans
empreses agroexportadores
s’apropien també del comerç
dels productes i de les llavors.
Lluitem per l’expropiació de les
grans empreses agroexportadores
que controlen el mercat
internacional de les llavors.

5- Un Estat que asseguri totes
les condicions per aquesta forma
de producció.

Amb subministrament de crèdits,
adobs, eines i tecnologies per
aquest model de producció i que
garanteixi el procés de
comercialització de tota la
producció a través de centres de
mercat adequats i a preus baixos
per al poble treballador.
Reivindiquem a més que fixi
preus base per productes agrícoles,
assegurança agrícola i jubilació per
als productors i productores
camperoles.

Treball.

Pena de presó per empresaris
que no compleixen les lleis laborals
i sindicals. No a la flexibilització.
Per la plena ocupació de manera
que hi hagi feina per a totes i tots.
Per la congelació dels preus de
la cistella familiar. Control dels preus
de productes bàsics.
Per un reajustament salarial del
40 per cent.
No a la privatització de les
empreses públiques. Per la defensa
de la Seguretat Social.
No a la criminalització de les
lluites socials.

Sobirania.

Renegociació dels tractats
d’Itaipú i Yacyretá per recuperar el
nostre patrimoni energètic.
Canvi del model del monocultiu
de la soja. Impost a la soja.
No al pagament del deute extern.
Fora l’FMI i tots els bancs
usurers.
Nacionalització de la banca i el
comerç exterior.

Aquestes reivindicacions, i
totes aquelles que afavoreixin
els interessos dels sectors
explotats només podrem
conquerir-les plenament amb un
govern de treballadors, amb un
govern obrer, camperol i
popular que iniciï la construcció
de la societat socialista.