Aquest octubre hi ha eleccions presidencials a l’Argentina. I en aquests mesos eleccions a les Legislatures de moltes províncies. Però per poder presentar-se, els partits han de celebrar unes primàries obligatòries (Paso) i aconseguir un terra mínim.

El passat l’agost es van realitzar les Paso. El nostre partit germà, Izquierda Socialista, es presentava dins del Frente de Izquierda y los Trabajadores (FIT) amb el Partido Obrero (PO), PTS, i altres partits menors d’esquerra. El mateix dia també van celebrar les Paso els partits patronals: el Frente por la Victoria (ala del peronisme encapçalada per Kirchner) amb Scioli com a candidat, la Propuesta Republicana (PRO) encapçalada per l’empresari Macri, l’ex kirchnerisme organitzat en el Frente Renovador amb Massa al capdavant… Per fer-nos des d’aquí una idea d’aquests personatges, El País (1/09/ 15) sota el títol de «La campanya argentina pendent dels jutges» arrencava amb «Scioli declara per frenar una causa, Macri demana el sobreseïment d’una altra i Kirchner maniobra per acabar amb l’escàndol Hotesur…». Reproduïm l’anàlisi que publiquen els nostres companys a l’Argentina i aclarim el nom dels partits al costat dels candidats del FIT.

El FIT ha obtingut un bon resultat a les Paso, amb 726.000 vots a nivell nacional, molt per sobre del terra mínim.

Ara es prepara per superar aquesta xifra en les generals, enfortint el FIT com a alternatiara va política davant dels candidats de l’ajustament, per donar suport a les lluites, el sindicalisme combatiu i per conquerir més escons que continuarà posant al servei de les reivindicacions obreres i populars. Participem amb Del Caño per president (PTS), Pitrola (PO)-Sobrero (IS) per Buenos Aires, Liliana Olivero (IS) a Córdoba i altres candidats arreu tot el país! Tant Scioli com Macri pretenen polaritzar les eleccions a l’octubre. No ho van aconseguir a les Paso. Scioli no va poder arrossegar tot el vot «contra la dreta» de Macri, ni Macri va canalitzar el malestar contra el govern transformant-lo en un massiu «vot càstig» per al PRO, i amb prou feines va aconseguir el 30%.

Ara busquen pressionar perquè només hi hagi dues «alternatives».

Així, el govern aspira a arribar al 45% dels vots o al 40% amb una diferència del 10% respecte al segon (Macri), per evitar la segona volta. I Macri intenta escurçar la diferència de les Paso per forçar-la. Es dibuixa un final obert, on ningú té assegurat el triomf. I s’evidencia la crisi que atravessen tots dos.

En les Paso no van aconseguir convèncer. Tant Scioli com Macri (igual que Massa) van treure menys vots que en eleccions anteriors. I és que bona part dels treballadors i joves veu, amb raó, que són el Del Caño (PTS) Pitrola (PO) "Pollo" Sobrero (IS) Liliana Olivero (IS) mateix, en el sentit que preparen un ajustament encara més gran per després de les eleccions mentre mantenen els salaris de pobresa i no combaten cap problema de fons. Això és el que ha passat amb tots els governs llatinoamericans.

Els uns i els altres van demanar el vot al poble per després aplicar un ajustament i seguir governant per als rics i grans empresaris. Amb retallades socials i corrupció. Per això ha caigut la seva popularitat i enfronten el rebuig popular i importants lluites. Això passa tant amb Dilma Rousseff al Brasil (10% d’acceptació popular, la més perjudicada), com amb Bachelet a Xile, Humala al Perú (17%), Tabaré Vázquez a l’Uruguai, que ve de patir una victoriosa vaga general per salari; Maduro i el chavisme a Veneçuela, Evo Morales a Bolívia i Correa a l’Equador. Aquest és el mirall en què s’han de mirar Scioli, Macri i Massa.

Si a això hi afegim l’impacte de la crisi mundial i la baixada de preus de les matèries primeres com la soja, ja no queden prou fons per pagar el deute extern, subsidiar els grans empresaris i alhora mantenir concessions com els plans socials que actuïn de contenció social. La sortida per al govern que guanyi, sigui Scioli o Macri, és clara: un nou i fort ajustament antipopular per salvar els beneficis empresarials. Això és el que cal repudiar i resistir des d’ara.

A canviar pel Frente de Izquierda!

Per sort a l’Argentina existeix la unitat de l’esquerra que vam conquerir amb el Frente de Izquierda per enfrontar a aquests candidats patronals. El FIT s’ha consolidat com la força de l’esquerra al país. Amb un molt bon resultat, superior al de 2011 i que busca millorar a l’octubre. Sempre ha estat així entre les Paso i les generals, no només perquè el FIT capitalitza en les generals el vot de gran part de l’electorat que ha votat a altres variants d’esquerra que no han passat el terra mínim, sinó perquè també hi ha una franja que ha votat amb el nas tapat algun candidat patronal en les Paso i amb el pas de les setmanes s’olora que no és una sortida i acaba optant pel FIT.

Després de les Paso i havent guanyat en les primàries internes la fórmula presidencial Del Caño- Bregman (PTS); i a província de Buenos Aires Pitrola (PO)-»Pollo» Sobrero (IS) a governador i vice, cridem a encarar una campanya unitària de tot el FIT per aixecar les propostes de fons que contempla el seu programa fundacional, donant suport a les lluites i al sindicalisme combatiu, per fer més forta una alternativa política dels treballadors i de la unitat de l’esquerra.

Votar al FIT és molt «útil» per enfortir una alternativa política que enfronti amb més força l’ajustament que es prepara.

Per lluitar pel salari, per nous dirigents sindicals a les fàbriques i altres centres de treball. Un vot «útil» contra la burocràcia sindical que boicoteja les lluites.

Per postular les mesures de fons que aixeca el FIT, oposades a les del PJ en totes les seves variants, el FpV, PRO-UCR o les mitges tintes de la centreesquerra.

En aquest marc cal lluitar per conquerir més escons, perquè siguin la veu dels treballadors, de la joventut i de tots els que lluiten, tant al Congrés Nacional, com en les Legislatures.

Fins i tot lluitant per regidors, com a Bariloche el proper 6 de setembre, el 13 d’aquest mateix mes a Córdoba i el 4 d’octubre a Neuquén. El FIT ja va aconseguir a les passades eleccions provincials tres escons a Córdoba, dos a Neuquén i un més dels que ja tenia a la ciutat de Buenos Aires.

Ara, lluitarem perquè Liliana Olivero (IS) sigui diputada nacional per Córdoba; Pitrola (PO) i Schlotthauer (IS) per Buenos Aires; Solano (PO) i Marrone (IS) a Capital, Barbeito (PTS) a Mendoza. Sabent que els escons roten entre els tres partits que formen el FIT i que, en la nostra opinió, han de ser part de blocs únics del Frente de Izquierda.

Juan Carlos Giordano