Per al pròxim 23 de juny està previst el referèndum britànic per sortir o no de la Unió Europea (UE). Serà la segona ocasió que se celebri un referèndum d’aquest tipus després d’aquell de 1975 i en el qual el 67% dels electors es va mostrar partidari de continuar a la Comunitat Econòmica Europea. Però aquesta vegada el resultat és molt més incert.

El govern britànic, encara que dividit, crida a votar per continuar a la UE. El principal argument és el de no perdre la posició als mercats del continent. Una carta de la European Round Table of Industrialists (ERT) —fòrum dels primers executius de les 50 principals signatures industrials i tecnològiques europees, que facturen més de dos bilions d’euros a l’any- defensa la pertinença, com ho fa l’FMI i l’OCDE que vaticinen tots els mals si Gran Bretanya surt de la UE. També Barack Obama es posiciona a favor de la continuïtat, en nom de l’imperialisme nord-americà, per qui la UE és una plataforma útil per a les multinacionals dels Estats Units. Per completar el front de la permanència està el Partit Laborista encara que sense molt entusiasme, el SNP, el Partit Nacional Escocès i l’irlandès Sinn Feinn. També un bloc d’esquerres que acaba de convidar a Varufakys, exministre de Syriza, a recolzar la campanya, aquests últims per explicar que cal votar a favor de la UE perquè podria ser reformable i posar-la al servei dels treballadors/as. Cosa totalment falsa.

La sortida de la UE la planteja un sector del mateix partit conservador i del govern encapçalat pel seu ministre de finances. Amb un llistat d’arguments al qual més reaccionari: establir una relació més directa i estreta amb els EUA, que no vinguin els immigrants, que no s’imposin mesurades de protecció laboral i per poder avançar en una liberalització més ràpida del mercat laboral. Tot vestit amb la defensa del nacionalisme anglès. A la dreta d’aquest bloc se situa el UKIP (Partit de la Independència del Regne Unit) que abandera el racisme i l’expulsió de l’immigrant. En el marc d’aquesta campanya es va produir l’assassinat de Jo Coix, diputada del laborisme, comès per un individu que va cridar "Gran Bretanya primer", consigna de la ultradreta. Crim que repudiem i condemnem.

Per això cal no confondre els posicionaments d’aquestes forces reaccionàries amb els interessos dels treballadors/es i de les forces d’esquerres que estem per sortir de la Unió Europea. El sondeig que presenta The Guardian mostra que una majoria de la classe mitjana, el 52% està votant per quedar-se a la UE, i només el 32% recolza la ruptura, mentre que a la classe treballadora, les xifres són gairebé el contrari: 36% per continuar, 50% per trencar. Les últimes enquestes donen un creixement per la ruptura, que donen suport al Brexit. Sovint se simplifica aquesta lectura identificant aquesta posició amb les campanyes de la dreta, però –com va passar en el referèndum escocès- al final és la classe obrera la que no té res a perdre i un instint que li porta fins al final en enfrontar al poder i el govern.

Els socialistes revolucionaris cridem a votar per sortir de la Unió Europea perquè aquesta no és una institució neutra que es pugui llevar del poder de les multinacionals, reformar i convertir en un instrument al servei dels treballadors i els pobles. La Unió Europea és un instrument de l’imperialisme i del capital, així ho estan patint no només els treballadors/es grecs sinó en tots els estats de la Unió Europea. França s’enfronta avui amb una llei del treball que està provocant una escalada de rebuig social i mobilitzacions, amb els obrers/es i la joventut al capdavant. Necessitem unir-nos i derrotar aquestes mesures antiobreres que pretenen fer pagar la crisi capitalista a la classe obrera i la joventut.

Nosaltres rebutgem la Unió Europea (UE), però no des de la defensa de la sobirania i dels estats nacionals. Som internacionalistes, estem per unir als treballadors/es i els pobles d’Europa. Defensem la unitat dels treballadors i els pobles d’Europa, per una Europa sense multinacionals, ni burgesos ni banquers explotadors ni FMI. Però aquesta batalla s’ha de donar en un combat sense treva al capitalisme, als estats burgesos i als seus governs. Com l’estan fent els treballadors i la joventut de França combatent la reforma laboral amb vagues i mobilitzacions, als que hem de recolzar incondicionalment fins a la seva victòria. Aquest és el camí per conquerir una Europa dels treballadors i els pobles.

Estem per una major integració política i econòmica, per una Europa unida, però aquesta unitat ha d’estar al servei dels treballadors/es i els pobles. Lluitem pels Estats Units Socialistes d’Europa, per una Europa dels Treballadors i els pobles, sense banquers ni capitalistes.

Miguel Sorans

Unitat Internacional dels Treballadors-Quarta Internacional (UIT-QI)

17 juny 2016