Han passat ja 76 anys d’un dels més importants magnicidis de la història de la humanitat. La mort de León Trotski, no obstant això, és un fet de gran actualitat.

Jacques Mornard era el pseudònim que va utilitzar l’agent de la policia secreta de la Unió Soviètica (NKVD) i militant del Partit Comunista Espanyol, Jaume Ramon Mercader del Riu. Simulant ser fill d’un diplomàtic belga, en 1938 es va traslladar a París amb la intenció de seduir a Sylvia Ageloff, una treballadora social que era militant del trotskisme nord-americà i que, aquell any, s’havia traslladat a París per acompanyar la fundació de la Quarta Internacional.

Trotski havia arribat a Mèxic al gener de 1937 amb la seva companya Natàlia Sedova després d’una sèrie de gestions realitzades, sobretot, pels artistes mexicans Diego Rivera i Frida Kahlo qui van aconseguir que el president Lázaro Cárdenas li concedís asil polític. Però l’ordre d’assassinar a Trotski - com mostren els documents coneguts molt més tard - datava de 1931 i havia estat signada per Josep Stalin. Diversos plans s’havien engegat per executar-la en el marc d’una persecució implacable i realitzada arreu del món. Pocs mesos abans que es consumés l’assassinat, la seva residència de Coyoacán havia estat atacada per un comandament de vint estalinistes armats dirigits per Leopoldo Arenal Bastar, i entre els quals es trobava el seu cunyat, el pintor David Alfaro Siqueiros. Els intrusos van disparar prop de quatrecents tirs amb armes de gruix calibre i el propi Siqueiros va disparar contra el llit al qual suposadament dormien Trotski i Natàlia, sense aconseguir assassinar-los. Els guàrdies de Trotski van repel·lir als intrusos que van fugir sense aconseguir el seu objectiu.

Una llarga persecució sostinguda en mentides

Amb acusacions que anaven de provocador a espia, Trotski havia estat expulsat de la Unió Soviètica en 1929 i privat de la seva ciutadania en 1932, quan Stalin ja s’havia consolidat en el poder després de la mort de Lenin en 1924. Alguns dels més propers col·laboradors i tres fills de Trotski van ser també assassinats per l’estalinisme. Una filla es va suïcidar.

La despietada “cacera” es va estendre a tots els opositors i dissidents de la dictadura burocràtica soviètica. Els dirigents que havien actuat juntament amb Lenin i Trotski en 1917 van ser “purgats” i eliminats en aquella enorme i macabra farsa que van ser els judicis de Moscou de 1936-1938 en els quals vells líders del partit, com Zinóviev, Kámenev i Rádek “van confessar” els seus “crims” -reconeixent ser provocadors o agents nazis i imperialistes- i van ser executats per suposades raons d’Estat o de partit. Les falses confessions eren després utilitzades també contra els seus familiars i altres dirigents. Els “sabotejadors”, acusats en judicis públics “prefabricats”, van ser brutalment reprimits. Centenars de milers de membres del Partit Comunista Soviètic, socialistes, anarquistes i una multiplicitat d’opositors van ser perseguits o vigilats per la policia, la majoria enviats a camps de concentració (els gulags) -on la majoria va morir- i altres centenars de milers van ser directament executats.

Però el major acarnissament es va dirigir contra els trotskistes. Ells - segons relata Leopold Trepper en «El gran joc»1- van ser afusellats per milers en els camps de concentració de Sibèria: “Portaven una T en les seves esquenes posada pels seus carcellers -comenta Trepper- i es negaven a tota confessió. Eren els únics que enfrontaven fins a les seves últimes conseqüències l’estalinisme”.

Aquest acarnissament contra Trotsky i els seus seguidors, els quals havien format l’Oposició d’Esquerra -primer nacional i després internacional-, i es van agrupar després en la Quarta Internacional, va ser el capítol més sagnant escrit per l’aparell estalinista, que va aixafar la democràcia obrera en la URSS, els partits comunistes i molts sindicats del món.

La tasca d’eliminar a Trotsky va ser meticulosa. La burocràcia el va fer desaparèixer dels llibres, les fotografies i les actes. El famós director de cinema Sergei Eisenstein va ser obligat a refer el seu cèlebre film “Octubre” perquè en la primera versió Trotsky apareixia com el company de Lenin, encapçalant la revolució que va canviar el curs de la humanitat.

La mentida va tenir potes curtes

Durant més de quatre dècades, semblava que la burocràcia soviètica i els seus seguidors en els PCs de tot el món havien aconseguit el seu objectiu de sepultar la memòria de Trotsky. Però la gran farsa es va enfonsar juntament amb la caiguda del Mur de Berlín i de l’estalinisme en tot l’Est d’Europa. El trotskisme va recobrar vigència i León Trotsky el seu merescut prestigi i un reconeixement creixent en els més diversos àmbits, com a un honest i conseqüent revolucionari, mentre els crims de Stalin van sortir a la llum i cada vegada més, el règim burocràtic va quedar registrat en la història com el que va ser: una salvatge dictadura que va aixafar la gloriosa revolució d’octubre.

La història recobra el seu lloc

Les pròpies publicacions oficials de la Rússia actual reconeixen el paper de Trotsky en la Revolució Russa. Així, els treballadors del món poden recordar o assabentar-se que el revolucionari assassinat en Coyoacán va presidir l’organització obrera i de masses -el soviet- de Petrogrado, bressol de la revolució; va encapçalar el Comitè Militar Revolucionari que va conduir l’assalt al Palau d’Hivern, és a dir, la presa del poder pels treballadors; que al govern obrer encapçalat per Lenin va exercir les tasques més vitals; va ser l’organitzador de l’Exèrcit Roig, aquest exèrcit obrer i camperol que, entre 1918 i 1920, va derrotar a catorze exèrcits armats per les potencies capitalistes per envair a la naixent república socialista soviètica; va fundar, al costat de Lenin, la Internacional Comunista; i, després de la mort de Lenin, va continuar la seva lluita i va denunciar la degeneració burocràtica de l’estalinisme plantejant la necessitat d’una revolució política per al derrocament de la burocràcia contrarevolucionària.

Les últimes hores, les últimes paraules

“El Vell, exhaust, ferit de mort, amb els ulls gairebé tancats, mirava cap al meu costat des de l’estret llit de l’hospital, i movia feblement la seva mà dreta: ‘Joe, té… un… quadern?’. Quantes vegades m’havia fet la mateixa pregunta! Però en to vigorós, amb la subtil ironia que ens llançava sobre la ‘eficiència nord-americana’.

Ara, la seva veu era pastosa, gairebé no es podien distingir les paraules. Parlava amb molt esforç, lluitant contra la foscor que ho envaïa. Em vaig recolzar en el llit.

Semblava que els seus ulls havien perdut aquests centelleigs veloços de l’enèrgica intel·ligència tan característica del Vell. Els seus ulls estaven fixos, com si ja no percebessin el món exterior i no obstant això vaig sentir aquella voluntat enorme apartant la foscor que ho extingia, negant-se a cedirli al seu enemic fins a haver complert la seva última tasca.

A poc a poc, entretallat, va dictar, escollint dolorosament les paraules del seu últim missatge a la classe obrera en anglès, un llenguatge que li era estrany. En el seu llit de mort no va oblidar que el seu secretari no parlava rus! ‘Estic prop de la mort pel cop d’un assassí polític... que em va donar a la meva habitació. Vaig lluitar contra ell... iniciem... una... conversa sobre estadística francesa... ell em va copejar... Per favor digues-li als meus amics... Estic segur... de la victòria... de la Quarta Internacional… Endavant’.

Va tractar de dir més coses; però no es podien entendre les paraules. La seva veu va anar desapareixent, els ulls cansats es van tancar. No va tornar a la consciència. Això va passar al voltant de dues hores i mitja després d’haver estat colpejat”. Extracte de “Amb Trotsky fins al final” de Joseph Hansen, secretari de Trotsky i dirigent trotskista dels Estats Units, agost de 1940.

Ser trotskista avui

Mentre les burocràcies obreres es consumeixen i són qüestionades en els més variats racons del món, i l’estalinisme agonitza com un cadàver pestilent que, per sobreviure, s’acobla sense embuts a governs capitalistes com el peronisme kirchnerista i tots els falsos “progressismes” d’Amèrica Llatina i Europa, el trotskisme ressorgeix i s’enforteix, perquè el seu programa i política s’encarnen en sectors de masses que lluiten i en partits trotskistes que creixen.

“La crisi històrica de la humanitat es redueix a la crisi de la seva direcció revolucionària”, escrivia Trotsky al Programa de Transició, en fundar la Quarta Internacional.

La tasca de construir una Internacional revolucionària és, com va assenyalar Nahuel Moreno alguna vegada, “la tasca més difícil que enfronta la humanitat”2. Per això cal explorar tots els camins que permetin, amb acords d’unitat amb altres corrents que tendeixin a trencar amb la conciliació de classes, afavorir la mobilització dels treballadors, la seva organització independent, l’exercici ple de la democràcia obrera i la construcció de partits revolucionaris a cada país.

Izquierda Socialista està implicada en aquesta tasca i per això integra la Unitat Internacional dels Treballadors (UIT-QI), una organització socialista revolucionària mundial fundada a Barcelona en 1997 amb la fusió entre diversos corrents que es reivindiquen continuadores del llegat polític i teòric de León Trotski i Nahuel Moreno, un dels principals dirigents del trotskisme des de la mort del fundador del moviment.

El més recent Congrés de la UITQI3 es va realitzar a Buenos Aires en 2014 amb delegats de les seves diferents seccions i convidats d’altres corrents polítics, on es van prendre importants resolucions i campanyes al servei de recolzar les lluites dels treballadors i pobles d’arreu del món i per seguir en la tasca d’unir als revolucionaris sota una mateixa bandera internacional.

Notes

1. Trepper va ser cap de l’espionatge soviètic en l’Alemanya Nazi. “El gran joc” és un formidable llibre de memòries i una denúncia “des de dins” de l’estalinisme com l’enterrador de la revolució soviètica.

2. Veure “Ser trotskista avui” per Nahuel Moreno www.nahuelmoreno.org

3. Veure www.uit-ci.org Tito Mainer El Socialista 323, 24 agost 2016.

Tito Mainer

El Socialista 323, 24 agost 2016.