Es tracta d’un sector al qual les empreses registren importants beneficis en ser meres intermediàries entre les grans companyies i els seus clients, el negoci està en esprémer al màxim als seus treballadors: tot el que cedeixin aquests es tradueix en majors guanys per a les empreses.

El sector es posa en vaga després de 20 mesos de negociació del conveni i una postura de la patronal que no veu més sortida que les retallades i la contenció salarial.

Pràcticament, les condicions salarials estan congelades des dels últims 3 convenis, les fórmules d’acomiadaments barats sense subrogació contemplada i la falta de seguretat i estabilitat caracteritzen a un sector que s’ha convertit, en els últims anys, en la rebotiga d’empreses gegants com Telefónica o Endesa.

Els informes de l’impacte de la jornada de vaga a tot el sector, a nivell estatal, és del 70% de seguiment: una dada molt significativa del grau de rebot per part dels qui no volen ser esclaus i reivindiquen el dret a unes condicions de treball millors.

Com a dada curiosa, crida l’atenció que una de les companyies més castigades recentment tant per un acomiadament col·lectiu com per un degoteig intens d’acomiadaments disciplinaris, és Endesa, i en canvi ha estat a una de les quals menys impacte ha tingut la vaga. L’exemple més clar de política de la por, tan utilitzada per les empreses.

M. Mar García
Solidaritat Obrera a Atento. Va ser membre del comitè de vaga d’Eulen