LI: Ens ho expliques?
Jordi: El 29 d’agost, en anar a treballar al tornar de vacances, a un edifici de la Generalitat (Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació de la Generalitat de Catalunya (CTTI) , ja hi havia algú de l’altra empresa al meu lloc de treball. Jo hi havia estat treballant 4 anys. Quan vaig trucar a la meva empresa, em van dir que ja no féiem aquella feina. A mi no se m’havia informat durant les vacances. El dia 30 em van citar al despatx de recursos humans i em van donar una carta de subrogació. Soc el delegat LOLS de CCOO, i no s’havia informat al comitè, ni a mi, ni a l’altra empresa tampoc. Va ser dantesc. Varem anar a Inspecció de treball. La inspectora va trucar a l’altra empresa, ELECNOR, que era l’empresa a la qual jo m’havia de subrogar, que tampoc sabia res. L’endemà van citar a les tres parts. ELECNOR diu que no em subroga doncs el contracte no s’acull a l’article 33 del conveni del metall de Barcelona. L’article 33 indica els supòsits en els quals els contractes i treballadors són subrogables. Aquest cas no s’hi adapta, però l’empresa s’agafa a una interpretació interessada, sap que el tema es dilataria. Jo tenia diversos assumptes judicials amb l’empresa, que s’estaven resolent al meu favor. Soc un delegat sindical actiu, no estic per passar el temps, i han aprofitat que s’acabava aquest contracte per ficar-me en aquesta subrogació/ merder i intentar que la solució judicial que m’hauria d’arribar sigui el més tard possible i al cap i a la fi que jo m’acabi cansant i piqui a la porta i foti el camp per quatre duros. Com que aquesta situació provoca que jo no puc ni cobrar l’atur ni treballar a cap empresa, ja que no estic acomiadat, estic subrogat, però com que l’altra empresa no em vol subrogar fins que no ho resolgui un jutge, estem en aquest impàs.

LI: Fa 3 anys la teva empresa va fer el mateix amb 17 treballadors, oi?
Jordi: aquests eren 17 treballadors que treballaven a Lleida, però que molts d’ells tenien contracte a la seu de L’Hospitalet i va passar una cosa similar. Hi treballaven, així com jo, no a plena dedicació. La meva empresa va perdre aquella feina i va iniciar un procés de subrogació a 17 persones, tot i saber que al conveni del metall de Lleida no existeix la subrogació, així com a Barcelona sí que existeix, en tres casos, a Lleida ni existeix. Tot i això els va portar a un llimb judicial que en aquell cas va durar 22 mesos. El jutge va resoldre a favor d’ells. L’empresa va haver d’indemnitzar a 14, pagant salaris de tràmit, doncs econòmicament els interessava; a 3 els va readmetre il·legalment, en un lloc i categoria que no eren els seus i finalment el jutge els va fer pagar tota la indemnització.

LI: Quines accions s’han realitzat per tirar enrere l’acomiadament?
Jordi: com t’he dit abans, el dia 30 vàrem anar a Inspecció de Treball, que fa una setmana ha emès un informe, però no s’ha mullat. Ha recollit els fets, i ens adreça als Jutjats del social. Com que hi ha hagut 4 dies de vaga, hi ha hagut 2 mediacions de vaga a la Generalitat, en les quals tampoc s’ha arribat a cap tipus d’acord. L’empresa no ha volgut tirar enrere. Ens aboca a la via judicial. No ofereix cap solució. Dimarts 11 a les 9:00 hores tenim el CEMAC (mediació), al carrer Albareda de Barcelona, i tret d’això, el que tenim des del primer moment és la pressió, protestes, seguiment... però l’empresa ens aboca a la via judicial. L’empresa vol que jo em cansi i que finalment vagi i els digui que no aguanto més. Pensa que fins que no s’acabi això, jo no cobraré cap sou, d’enlloc. Amb la resolució del CEMAC intentaré anar al SEPE (INEM) que em tramitin l’atur, però de moment estic sense cap ingrés. A l’empresa li és igual. Al CEMAC hi ha concentració a les 8:30 hores.

LI: CCOO ha demanat la implicació de tots els grups de l’Ajuntament de L’’Hospitalet.
Jordi: Sí, el proper ple de l’Ajuntament, el 25 d’octubre. Nosaltres farem una intervenció, una pregunta o un relat dels fets.

LLII:: Vols afegir alguna cosa?
Jordi: Jo lluitaré fins el final per la meva readmissió, per exercir el meu dret de representació dels treballadors. L’empresa ha intentat oferir-nos pactes, com sempre, perquè marxi. No els interessem els delegats actius i els he dit que amb mi s’han equivocat, jo lluitaré fins el final.

Salut i força en la lluita!