Articles d'actualitat de la UIT-QI




Articles d'actualitat sobre Ucraïna



NI VIOLÈNCIA PATRIARCAL, NI OPRESSIÓ COLONIAL. LES TREBALLADORES AMB LA RESISTÈNCIA PALESTINA



Esteu aqui : Portada » Temes » Sindical

Andrés Bódalo (SAT)

Més de sis mesos a la presó per lluitar!

, 24 d’octubre de 2016




Des del Grup de Suport a Andrés Bódalo del Prat seguim treballant per denunciar la situació del sindicalista andalús, que porta més de sis mesos a la presó. El proper 19 de novembre realitzarem un acte solidari per ajudar econòmicament a la seva família i al SAT i per seguir denunciant la situació de l’Andrés i l’increment de la repressió sindical. l dia 1 d’octubre vam llegir al festival Marea de Marees que es va celebrar al Parc Nou (El Prat) la següent carta de la seva filla, Lorena Bódalo:

En primer lloc vull enviar-vos una salutació i agrair-vos tot el vostre suport, moltíssimes gràcies de tot cor. Pel meu pare Andrés Bódalo i la seva família, la gent solidària com vosaltres ens dóna força i motius per no rendir-nos, ens doneu veu i esperança.

El dia 30 de Setembre va fer ja 6 mesos que el meu pare va entrar a la presó. Alguns el coneixereu i altres segurament heu sentit parlar d’ell. Però per als que no el conegueu, el meu pare és una persona humil que va començar a treballar amb només 8 anys a causa de la necessitat. Mentre creixia i es feia més gran, va començar a veure les injustícies que l’envoltaven i es va adonar que ell no podia estar callat, que havia de fer alguna cosa perquè les coses canviessin, perquè fossin justes. Per això, fa uns 20 anys, es va afiliar al SAT, on ell sentia que podia començar a canviar les coses, i des de llavors sempre ha estat al carrer pacíficament, i remarco pacíficament per les mentides que han dit d’ell. El meu pare sempre ha estat amb les causes justes, impedint desnonaments, dormint amb immigrants al carrer per així aconseguir que els donessin un lloc digne per dormir, protestant contra l’atur, contra la pobresa, protestant per una educació i sanitat dignes, sempre ha estat on el necessitaven i la veritat és que mai ha demanat res per a ell, sempre pel poble, pels que ho necessitaven.

Malauradament, a finals de l’any passat va ser condemnat a 3 anys i mig de presó per una acusació falsa, va ser acusat d’agredir un regidor de Jódar a l’any 2012, i malgrat haver-hi proves que demostraven que ell no va agredir ningú i testificacions de la Guàrdia Civil dient que ell no va fer res, va ser condemnat, perquè la testificació del regidor tenia més validesa que la dels altres. Aquesta acusació que va fer el regidor, va ser arran d’una concentració organitzada per demanar la baixada de les peonades per un 80% del poble que quan s’acaba la campanya d’oliva, ha de viure de l’atur, al no trobar una altra feina. Doncs en aquesta concentració a l’ajuntament, en la qual es trobaven 70 persones i que es va descontrolar, hi va haver una agressió a l’esmentat regidor. ¿Però quin va ser el delicte del meu pare? El meu pare portava el megàfon, era el cap visible de la concentració i quan es va descontrolar, tot i que el meu pare cridés a la calma amb el megàfon com va testificar la Guàrdia civil i que no va proferir cap agressió, l’ajuntament de Jódar va considerar oportú culpar-lo a ell d’una agressió que mai va existir, al seu delicte va ser organitzar aquesta concentració reivindicant els drets dels seus veïns, per això l’ajuntament de Jódar va voler treure-se’l del mig. A més de tot això, i per sumar-ho a aquest sense sentit, en intentar revocar aquesta sentència mitjançant el recurs de cassació al Tribunal Suprem, la procuradora que havia de lliurar els papers, no els va lliurar a temps i va quedar totalment desemparat, sense el seu dret a revocació (cosa que encara no he arribat a entendre).

Arran de tot això, va arribar aquell maleït dia, aquell 30 de març que ens va marcar la vida per sempre i va destrossar a una família sencera. Ja són 6 mesos de patiment cada vegada que anem a aquesta maleïda presó i veiem aquests ulls apagats, tristos, plens de dolor, perquè li han tret una cosa que mai valorem, la llibertat. Haver de veure’l a través d’un vidre, estant tan a prop i alhora tan lluny.

Ell està destrossat, però resistint i amb la ment ben forta perquè mai se li podran posar murs al mar. El van voler callar, però han aconseguit tot el contrari perquè el que no et mata, et fa més fort i més, han despertat la consciència de persones com jo, que vivia en la ignorància i ara m’he adonat de com funciona la vida.

Ells juguen amb la nostra por, amb la por de la gent, ens tracten de violents, que les nostres idees porten la ruïna, però si hi ha alguna cosa més forta que la por i sempre n’hi ha hagut, és l’esperança. Hem de contagiar-nos a nosaltres mateixos que es pot, encomanar a la gent d’aquesta esperança, explicar-los amb pedagogia que nosaltres no som violents, que els violents són ells, perquè ens reprimeixen, ens enganyen, ens manipulen i a més ens empresonen, i tot per acovardir-nos i que ens amaguem en el silenci i la passivitat. Però no ho aconseguiran perquè nosaltres no tenim por, perquè no ens amaguem davant de les injustícies socials, perquè el nostre sentiment és de dignitat, és d’orgull per defensar allò en què creiem, és d’esperança pels que ens necessiten i esperança perquè el temps ens recordi com els vencedors i a ells com els vençuts.

Em sento molt orgullosa del meu pare, perquè el meu pare és la Llibertat, la Justícia, la Solidaritat, la NO LA VIOLÈNCIA ... És una gran persona, tothom qui ha tingut la sort de coneixe’l ho sap perquè una de les coses que el fa gran és la seva sinceritat i que mai abandonaria a cap dels seus, és aquesta persona que sempre hi és quan la necessites, incondicionalment, i de manera altruista. Per això l’han tancat, no volen ni donar-li el tercer grau perquè diuen que quan surti seguirà fent el mateix: DEFENSAR ELS DRETS DELS TREBALLADORS.

No hi ha dret a tot això, no hi ha dret a ficar a una persona innocent a la presó i que hi hagi tant de lladre solt i cada dia haguem de veure a la televisió l’injusta que és la Justícia (si així se la pot anomenar), no hi ha dret a destrossar-li la vida així a les persones, que dos nens amb 13 i 7 anys hagin d’estar patint el no entendre per què el seu pare i avi està en un lloc on hi ha els dolents, si ell és bo i ajuda a les persones. Que una mare amb 80 anys i malalta hagi de viure plena de dolor dia a dia pensant en si tornarà a veure el seu fill i abraçar-lo.

Estic vivint la pitjor experiència de la meva vida, però si alguna cosa he après del meu pare és que mai cal rendir-se, per això seguim forts i disposats a tot perquè ell hagués fet fins a l’impossible per qualsevol de nosaltres. Per això us demano a tots i totes que no ens abandoneu, que ens ajudeu a que li tornin la seva Llibertat, perquè si tots junts lluitem podrem perdre, però si no lluitem estem perduts. Per això us animo a que us uniu a nosaltres per així ser més forts. Perquè gràcies a tot el vostre afecte i solidaritat, som més forts.

Finalment torno a donar-vos les gràcies a tots pel vostre suport, i en especial al Grup de Suport a Bódalo. Si alguna cosa he hagut d’aprendre de tota aquesta història, ha estat una lliçó molt valuosa que val la pena mostrar-vos, i és que la solidaritat de la mateixa manera que l’egoisme, és una cosa contagiosa, una cosa que contagiem de persona a persona i que s’acaba imitant . Per això sentir-vos orgullosos avui de compartir solidaritat, i us demano que no deixeu de compartir-la, no només amb mi, sinó amb les causes i les persones que també la necessiten, com a veïns, germans, estrangers, desconeguts, fins i tot a aquells que no la mereixen, perquè tots junts ens contagiem i gota a gota formem quelcom difícil d’aturar, una cosa difícil d’aturar fins i tot per a aquells que pretenen fer por, que pretenen aturar-nos, aquells que comparteixen egoisme. Per això els ensenyarem un mar de persones imparable, una onada que no retrocedirà fins a arribar a la seva meta, fins a la vorera.

LLIBERTAT PEL MEU PARE, PER ALFON (un noi de 25 anys que també està tancat injustament) I PER A TOTS ELS PRESOS POLÍTICS QUE HI HA AL NOSTRE PAÍS. FINS A LA VICTÒRIA.

Lorena Bódalo

Anar a la versió en castellà