El gran derrotat en les eleccions municipals del 2 d’octubre va ser el Partit dels Treballadors (PT), coronant un procés de traïcions als treballadors i desenfrenada corrupció per la qual gran part dels dirigents històrics està condemnats o processats.

La brutal crisi econòmica en la que s’enfonsa Brasil amb desocupació, inflació, recessió i un futur pitjor a la vista, va accelerar la ruptura dels treballadors amb el PT. Un ampli sector que va veure amb simpatia el Fora Tots, també es va expressar no votant a cap candidat en aquestes eleccions. Els grans triomfadors va ser l’abstenció i el vot nul, que van ser majoritaris.

Lamentablement el PSDB, que representa els sectors més concentrats de la burgesia, va guanyar la capital més important del país, Sao Paulo, en la primera volta, i va passar de 686 a 793 alcaldies. La feblesa de l’esquerra per diferenciar-se del PT va ajudar al PSDB a capitalitzar el vot de càstig contra el PT.

El PSOL, que reuneix a diverses corrents d’esquerra, va aconseguir 53 regidors i disputa la segona volta en dues capitals: Belém, amb Edmilson Rodrigues, i Rio de Janeiro amb Marcelo Freixo. Li va perjudicar que la majoria dels seus portaveus i tendències es van dedicar a defensar al PT fins a últim moment.

El PMDB, partit de Michel Témer, va patir un desgast que es reflecteix en l’alt índex de rebuig a l’il·legítim president. El PMDB va aconseguir pujar de 1.015 alcaldies a 1.027 i va a la segona volta en 6 capitals. Però el fet d’haver perdut a Rio de Janeiro, on disputaran la segona volta el pastor de l’Església Universal Marcelo Crivella del PRB i el PSOL amb Marcelo Freixo, és un element qualitatiu. Rio és la segona capital política del país, on el PMDB dominava fa 8 anys amb la col·laboració del PT i del PcdoB que van ocupar importants secretàries, i fins i tot després de la destitució de Dilma segueixen ocupant alguns càrrecs. El candidat del PMDB va ser repudiat per exercir violència contra la seva ex-parella.

També surt molt mal parat el REDE, el partit de Marina Silva, exministra de Medi ambient de Lula.

La pallissa electoral que va rebre el PT en aquestes eleccions és un fet històric: si a 2012 havia obtingut 630 alcaldes aquesta vegada només n’ha aconseguit 256, sent que l’única capital que va guanyar va ser la del petit estat d’Acre i va a la segona volta a Recife. Al 2004 el PT va obtenir alcaldes en 9 capitals. Al 2008 va tenir-ne 5; a 2016 va aconseguir reelegir alcalde en una capital a on el candidat va amagar l’estel i el vermell tradicional del PT, i a on ni Lula ni Dilma van anar a recolzar-ho. El PT va quedar fora dels governs dels tres estats fonamentals del país: Rio, Sao Paulo i Belo Horizonte.

El PT va participar en aliances amb els partits que van votar a favor del judici polític a Dilma en més de 1500 municipis. Des de fa més de 13 anys ve governant en aliança amb el corrupte PMDB i en favor del gran capital, del sistema financer; va obrir el país als transgènics i va fer créixer l’agro-negoci; les grans constructores van aconseguir centenars d’obres, destruint el medi ambient i matant i expulsant a comunitats; va fer tota classe de concessions a les multinacionals i exercir una forta repressió amb record d’assassinats de joves pobres i negres en les perifèries, a més d’indígenes i camperols assassinats en conflictes en el camp. Aquesta és l’explicació del seu enfonsament.

Silvia Santos
CST-PSOL
Secció brasilera de la UIT-CI