S’ha superat un nou límit per intentar posar en pràctica el projecte presidencialista d’Erdogan. Segons la declaració del Ministeri de l’Interior 13 dirigents del HDP, partit democràtic pro kurd, van ser detinguts. 11 diputats i Selahattin Demirtaş i Figen Yüksekdağ, els copresidents del partit, van ser detinguts i l’oficina principal del partit va ser assaltada per les forces policials. Aquesta operació contra el HDP es presenta com a continuació de la política repressiva del règim que ha anat augmentant dia a dia.

Arran dels decrets del govern que van ser aprovats fa uns dies, deu mil treballadors públics, incloent centenars de membres de KESK (Confederació de la Unió de Treballadors Públics) han estat cessats; aproximadament 15 mitjans de comunicació de l’oposició han estat tancats; el periòdic Cumhuriyet va ser tancat pel seu presumpte suport "a les organitzacions terroristes PKK», diversos alcaldes de Diyarbakir han ser detinguts i han ser reemplaçats per altres designats pel govern. Al mateix temps, el règim d’Erdogan segueix avançant amb la seva política exterior aventurera i perillosa a Síria i l’Iraq que potencialment podrien portar al país a la guerra, enfonsant-lo en una atmosfera de guerra.

El primer ministre Binali Yildirim hauria indicat clarament el propòsit d’aquests moviments polítics: "Si el sistema presidencialista no s’estableix, el país corre el risc de fracturar-se." Aquestes polítiques d’imposar un canvi constitucional s’havien manifestat en les amenaces d’Erdogan de "doneu-me 400 diputats per salvar-los a vostès de vostès mateixos ", abans de les eleccions del 7 de juny del 2015. Quan els resultats de les eleccions van ser contraris a aquests somnis presidencialistes d’Erdogan, aquestes polítiques repressives van ser posades en execució. Des d’aquestes eleccions hem estat testimonis d’una de les més fosques, sagnants, opressives i repressives de la història de Turquia a causa del fracàs de la política de "sistema presidencialista o caos." La raó fonamental darrere d’aquesta repressió està el desig de la camarilla política, dirigida per Erdogan, de perpetuar-se en el poder a qualsevol preu i buscant eliminar tota oposició política.

El projecte presidencialista reaccionari i repressiu d’Erdogan així com la política d’opressió i explotació que l’acompanyen no és ineludible per a la classe obrera i els pobles oprimits de Turquia. La política d’Erdogan i el partit del règim (AKP) han estat a punt de fracassar moltes vegades en el passat. Però han pogut sobreviure a aquestes crisis a causa de la falta d’una alternativa política forta de la classe obrera i els pobles oprimits. Contra l’augment de l’opressió i l’explotació i contra aquest poder polític que clarament no dubta a portar al país a extrems catastròfics per satisfer els seus propis desitjos polítics, és necessari construir de forma immediata la unitat de totes les organitzacions polítiques i sindicals democràtiques i que siguin representatives de la classe obrera i els pobles oprimits que puguin repel·lir aquests atacs amb la finalitat d’arribar a una ruptura definitiva amb aquest règim de repressió i amb el capitalisme.

Llibertat para tots els diputats detinguts de HDP! Unitat en la lluita contra la repressió del règim d’Erdogan!

Partit de la Democràcia Obrera. IDP- UIT-QI}
4 de Novembre de 2016