Abans de la seva arribada havien començat mobilitzacions a Maknassy, localitat de la regió de Sidi Bouzid, on es va desencadenar la revolució tunisiana a 2011 i després als països àrabs. Degut a que les reivindicacions socials no es van arribar a resoldre amb la revolució (gràcies a la seva paralització per part dels dirigents polítics dels partits patronals, incloent a l’esquerra integrada en el Front Popular, per ‘consolidar’ la nova democràcia) les mobilitzacions que exigien pa, dignitat i treball van continuar de manera local, sent Maknassy l’últim exemple. Allí, un acte va reunir a arribats de diferents llocs del país, aquest 26 de gener commemorant la històrica primera vaga general després de la independència, la de 1978. Aquest mateix dia es va realitzar la jornada de solidaritat amb mobilitzacions a Maknassy. Amb la intenció d’expressar el nostre desig de solidaritat internacional, també vam participar de l’acte, on el nostre diputat Giordano va intervenir per saludar als presents: «Que la crisi la paguin els capitalistes, i no els treballadors!’’, va exclamar des de la tribuna als joves tunisians.

Com a segona part del seu pas pel país àrab, el dissabte 28, en un local destinat a l’activitat juvenil (RAJ-Tunisie) organitzem una xerrada per debatre l’experiència dins del Frente de Izquierdas, com a exemple d’unió de l’esquerra al voltant d’un programa revolucionari. Amb una taula formada per Giordano, Majid Hawachi (professor i revolucionari tunisià) i Görkem Duru (militant del Partit de Democràcia Obrera de Turquia (IDP), UIT-QI). Va començar Majid Hawachi ressaltant la importància d’aquesta trobada per compartir experiències amb les que arribar a enriquir i fer continuar les lluites. Va ressaltar que per primera vegada es pogués fer a Tunísia una trobada d’aquest tipus entre revolucionaris argentins i tunisians. A continuació, Görkem Duru va presentar el treball i la visió mundial de la Unitat Internacional dels Treballadors, amb la nostra perspectiva sobre el programa revolucionari i el rol de l’esquerra. Finalment Juan Carlos Giordano va intervenir explicant el desenvolupament de la lluita de classes des de la fi de la dictadura militar argentina i el Argentinazo de 2001, així com el desenvolupament del FIT, des del punt de vista dels revolucionaris involucrats en el projecte. Va posar l’accent en la necessitat d’una direcció i un programa revolucionaris sense la qual, l’experiència tunisiana demostra que no s’arriben a realitzar les exigències de la revolució de 2011 i de les mobilitzacions posteriors, mostrant les seves crítiques respecte al paper del Front Popular a Tunísia.

Dins de la discussió posterior, els participants van mostrar interès sobre la lluita argentina contra el pagament del deute com a exemple per al cas tunisià, i també es va conversar sobre la problemàtica de l’organització i la direcció revolucionàries al país. Per finalitzar, Giordano va explicar el nostre programa a Tunísia per crear una alternativa d’esquerra perquè les mobilitzacions puguin avançar cap a la creació d’un govern dels treballadors i del poble.

Görkem Duru (IDP) i Antonio Reboredo (LI), militantes de la UIT-QI