Articles d'actualitat de la UIT-QI




Articles d'actualitat sobre Ucraïna



NI VIOLÈNCIA PATRIARCAL, NI OPRESSIÓ COLONIAL. LES TREBALLADORES AMB LA RESISTÈNCIA PALESTINA



Esteu aqui : Portada » Temes » Internacional

Marroc

Espectre del Rif, malson del Rei

, 9 de juliol de 2017




A l’octubre passat, a la ciutat d’Al Hoceima al nord del Marroc, un jove venedor de peix Mouhcine Fikri, va ser aixafat i mort per un camió d’escombraries, en tractar de recuperar el seu peix, confiscat i llançat a les escombraries per la policia. Les protestes antigovernamentals que van començar de seguida després de l’incident, continuen. En l’última setmana, les concentracions van anar fentse més violentes i expandint-se a través del país i, amb alts i baixos, ja porten set mesos.

No sorprèn que les revoltes contra el govern estiguin a l’ordre del dia, especialment a la regió del Rif. La regió, on viu la majoria Amazigh (berbers), té una llarga història de tirania, violència i discriminació política i cultural per part del règim despòtic marroquí. El que és pitjor, l’estat escassament inverteix a la regió del Rif si ho comparem amb el que inverteix a la resta del país. On més inverteix és en repressió.

Rastres de 2011

Encara que les protestes van començar amb l’assassinat de Mouhcine Fikri, el que en realitat l’origina és la ràbia acumulada del poble cap al règim repressiu, per les polítiques antidemocràtiques que fa anys s’apliquen, i que van portar al país a sotmetre’s al saqueig del capital estranger. En 2011, quan les masses de Tunísia, Egipte i Síria es van mobilitzar contra la dictadura, en demanda de vida digna, treball, justícia social i llibertat, al Marroc el moviment 20 de Febrer omplia els carrers amb les mateixes demandes. No obstant això, tement que les protestes poguessin aconseguir els nivells de Tunísia o Egipte, el Rei «va fer concessions a les demandes de les masses, en allò legal i fins a cert punt»; va dividir a les masses i així va poder frenar les protestes. Les lleis del Rei van ser una escenificació i és per això que les masses surten novament al carrer. De fet, l’experiència de 2011 encara està fresca en la memòria de la gent avui, malgrat els esforços dels països de la regió i de l’imperialisme per desviar-ho, controlar-ho i mitigar-ho. Més important encara, les condicions que van iniciar el procés revolucionari s’han intensificat i encara subsisteixen en molts països.

Els sons del Rif

Els sons del Rif Els sons del Rif Els sons del Rif Els sons del Rif A les demandes de les masses que van prendre els carrers de la regió del Rif -el centre de les mobilitzacions- sota els lemes «govern corrupte» i «vida amb dignitat» els aspectes democràtics, socials, econòmics i culturals coincideixen: judici als assassins de Mouhcine Fikri i de les cinc persones assassinades durant les manifestacions de 2011; alliberament de tots els presos polítics de la regió del Rif: aixecament de la llei de 1958 que ha transformat Al Hoceima en un àrea militaritzada; aixecament del bloqueig econòmic a la regió i augment de la inversió en educació i salut; acabar amb la corrupció; trobar solució a la desocupació juvenil, i construir centres culturals, biblioteques i teatres a la regió. A aquest aixecament, conseqüència de les polítiques neoliberals i repressives del règim despòtic marroquí, via l’imperialisme i el gran capital, el règim va tractar d’aïllar-ho.

A pesar que l’estat marroquí va fer servir tots els recursos possibles per evitar aquestes manifestacions i aconseguir un impacte mediàtic en altres parts del país i a l’estranger, no ho va aconseguir. És necessari ressaltar que els comitès locals, formats per la gent del Rif a través de les mobilitzacions, van visibilitzar el procés. El règim, ansiós davant la possibilitat que les protestes s’estenguessin en fer-se visibles, va arrestar a Nazer Zafzani, líder del Moviment Hirak, en un intent de suprimir les mobilitzacions. Aquest moviment lidera la lluita en el Rif i Al Hoceima, amb gairebé vint mil militants. No obstant això, aquesta acció del govern va ser contraproduent i va provocar que la gent en moltes ciutats del país prengués els carrers amb les mateixes demandes: Fes, Marrakesh, Casablanca, Rabat, Oujda, Nador i unes altres.

De fet, la ruïna democràtica i econòmica creada pel règim és evident en si mateixa, no solament a la zona del Rif sinó també de llarg al del país, a través de la pobresa i la repressió. Això permet al poble Amazigh i del Marroc unificar la seva lluita contra el règim despòtic i les polítiques neoliberals. Un rumb unit per les necessitats democràtiques i econòmiques urgents del país, incloent el dret a l’autodeterminació del poble Amazigh, donarà una oportunitat als treballadors, els joves i les dones, d’avançar en la seva resistència i transformar el malson del Rei en alguna cosa molt més terrorífica.

1 de juny de 2017
Görkem Duru

Anar a la versió en castellà