Articles d'actualitat de la UIT-QI




Articles d'actualitat sobre Ucraïna



NI OPRESSIÓ PATRIARCAL NI COLONIAL: TOTES AMB PALESTINA! PER UN MOVIMENT FEMINISTA ANTIIMPERIALISTA I INTERNACIONALISTA!



Esteu aqui : Portada » Temes » Jovent

Moviment estudiantil

Un balanç necessari en temps de mobilització

Rosario Mendieta, 10 de desembre de 2017




Des de l’inici de curs, multitud d’estudiants d’instituts i universitats vam omplir carrers arreu del territori català, contra la repressió de l’Estat i en defensa del dret a decidir de Catalunya. El passat 27 i 28 de setembre vam efectuar una històrica vaga estudiantil que va aconseguir col·lapsar els carrers de Barcelona i d’altres ciutats catalanes en vigílies del referèndum convocat. La presència dels i de les estudiants va ser també decisiva durant el mateix 1 d’octubre, defensant les urnes als col·legis electorals i fent front als atacs estatals, al costat dels veïns i les veïnes dels nostres barris. Dos dies després, el 3 d’Octubre, el poble es va reiterar en la seva decisió d’independència, amb una Vaga General d’ordre massiu a on els joves i estudiants vam participar també amb ocupacions d’instituts i facultats i mobilització al carrer. Per a tots, va ser una experiència inoblidable amb una lliçó clara: organitzats i als carrers és l’únic camí per guanyar els nostres drets.

Però els estudiants no ens vam conformar amb això, i vam entendre que la suspensió de la independència anunciada per Puigdemont el dia 10 d’octubre al Parlament no només no frenava la repressió, sinó que també ens desconcertava i desmobilitzava. Per això van mantenir l’ofensiva i el 26 d’octubre vam protagonitzar una altra vaga estudiantil per la proclamació efectiva de la República, contra el 155 i la intervenció a l’educació pública, i per la llibertat dels presos polítics. Impactats per la notícia de la intenció de Puigdemont de convocar eleccions anticipades, aquell mateix dia, vam dirigir la mobilització cap al Palau de la Generalitat contra aquesta nova vacil·lació. Així, vam generar una pressió directa al govern català que, combinat amb la insistència de l’Estat en l’aplicació del 155, va aconseguir frenar momentàniament aquesta sortida contraria a la voluntat popular. Per això afirmen que la Proclamació de la República Catalana pel Parlament el 27 d’octubre és resultat de la mobilització popular i de cap manera de la voluntat del govern català.

Però la resposta de l’Estat no s’ha fet esperar i la intervenció amb el 155 ha sigut immediata. Aquests dies eren claus per tombar el 155 al mateix temps que defensar la República. Però la manca de voluntat de trencament real amb l’Estat monàrquic demostrades pel Govern de Catalunya les setmanes abans van culminar amb una entrega sense cap resistència de la República. El que calia era la defensa contundent de les institucions, el no reconeixement de la intervenció, i la crida immediata a la mobilització. Però res d’això es va fer i avui ens trobem amb una convocatòria imposada i il·legítima d’eleccions.

Malgrat això, els Comitès de Defensa de la República, el moviment estudiantil, organitzacions d’esquerra i sindicats alternatius vam protagonitzar el 8N una històrica vaga general amb piquets i talls per tot el territori. Amb això s’ha demostrat, una vegada mes, l’enorme força del poble organitzat que va paralitzar el país.

Aquests mesos, el moviment estudiantil ha creat i potenciat espais d’ organització com assemblees i fins i tot s’ha impulsat la construcció de CDRs Universitaris com s’ha fet al Campus Diagonal i a Mundet, entre d’altres. Ara més que mai és fonamental continuar aquest camí, massificar i mantenir actius aquests espais. Però també és evident que és necessari avançar en una coordinació real i efectiva del moviment estudiantil que avui es divideix en assemblees de Facultats i de CDRs, sindicats, i plataformes. Aquesta coordinació ha de ser des de baix i és fonamental per discutir i preparar un pla de lluita amb la resta d’espais que vam organitzar la vaga general. Hem de recuperar l’ofensiva amb mobilització al carrer i amb organismes de base forts. Entenem això com la manera de continuar en aquest moment històric que s’ha obert a Catalunya.


En aquest sentit és important impulsar una campanya de denúncia i acció contra la intervenció a l’educació catalana al mateix temps que reclamar una educació publica, gratuïta, laica i de qualitat. Cal també la unitat amb els professors i totes les treballadores universitaris. És la unitat entre treballadors i estudiants la que ha aconseguit triomf històrics al llarg de la història. I això també s’ha d’intentar coordinar amb la solidaritat i lluites de la resta de l’Estat. Perquè la lluita per la República és la lluita contra el Regim del 78, i el Regim del 78 oprimeix a tots els pobles de l’Estat.


Rosario Mendieta

Anar a la versió en castellà