Des de fa temps Haití passa un llarg període de desesperació i desolació,
que encara s’ha agreujat amb els huracans del 2008. Després del pas del
Fay, del Gustav, del Hanna i de l’Ike, el país està exhaust de comptar morts,
famílies sense sostre, infants orfes i desapareguts. I tot això, enmig d’una
crisi econòmica en un país sota ocupació imperialista.

En tots els racons del país hi ha terres inundades, despreniments de terra, grans quantitats
de terra que s’ha emportat el mar, incomptables arbres desarrelats, bestiar ofegat, cases
sota l’aigua i demolides, sense oblidar els ponts destruïts i carreteres trencades.
La població, tant urbana com rural, sembla resignada, esperant. Però tot indica que es
tracta d’un abscés a punt de rebentar, perquè l’economia del país ja havia rebut un gran
cop amb les decisions del govern haitià lligat a les polítiques de l’FMI, el Banc Mundial, l’
Organització de Comerç Mundial, el Banc de Desenvolupament Interamericà, USAID,
etc. Les polítiques de rapinya i explotació imperialista d’aquestes institucions, juntament
amb la impotència i la corrupció del govern titella haitià, ha empitjorat encara més els
efectes de la catàstrofe natural, i ha deixar el país sense poder respondre al desastre.

Degradació mediambiental

Una de les raons que els huracans sempre afectin Haití és la degradació
mediambiental. Degradació que, al seu torn, és la conseqüència de les preferències
econòmiques, socials, culturals i polítiques de la classe dominant – preferències basades
en la distribució desigual de la riquesa, que fomenta el pillatge dels recursos del país i
permet que un grup d’explotadors guanyi fortunes. Precisament per aquesta raó, en el
sector de l’agricultura els camperols tenen dificultats per trobar terres per conrear i
estan obligats a viure a les muntanyes amb l’esperança de plantar alguna cosa per
tenir menjar per les seves famílies.

D’altra banda el país està passant des de fa temps una crisi energètica. L’Estat
haitià, en mans de la burgesia pro imperialista, no està habilitat per resoldre aquest
problema. El consum de fusta creix cada dia més –hi ha una gran quantitat de fleques,
bugaderies, etc que utilitzen fusta, i també bastides de fusta- mentre que el govern no
es mou per buscar altres alternatives d’energia o incrementar la producció de fusta.
No hi ha cap pla de reforestació ni projecte per conservar el medi ambient. Tampoc hi
ha polítiques d’urbanització, per la qual cosa la gent es munta barraques on poden
trobar un lloc. Barriades miserables creixen com bolets arreu del país.
Aquesta nefasta situació del poble haitià ha arribat en una conjuntura en què el país
ja sofria una crisi alimentària i increments del cost de vida. Encara és més preocupant
que l’ajuda humanitària és gairebé sempre insuficient i no arriba a les víctimes del
desastre. La gran majoria de gent no rep cap tipus d’assistència sanitària ni res per
menjar. Moltes víctimes que van sobreviure el desastre natural, després s’han morir de
fam.

El poble haitià, sense menjar, sense assistència sanitària i sense sostre, encara
pateix el desastre de quatre ciclons, i el país continua espera la reconstrucció. Fa falta
una reforma agrària total. Caldrà definir clarament les zones per a l’agricultura, la
construcció, l’explotació dels boscos i la conservació forestal. El país ha de ser
autosuficient en la producció d’aliments i exercir la seva sobirania alimentària. S’ha de
posar fi a la pressió econòmica sobre els recursos naturals i construir, controlar i subvencionar
alternatives energètiques.

És essencial denunciar el deute extern (no pagar els 5 milions de dòlars de deute el
setembre) i canalitzar aquests diners en la reconstrucció del país.
Per poder reconstruir Haití, el poble ha d’acabar amb l’ocupació imperialista i el
regnat dels seus aliats nadius, i construir el seu propi govern.

Article elaborat
amb els materials facilitats pel
sindicat Batay Ouvriye d’Haití.