Articles d'actualitat de la UIT-QI




Articles d'actualitat sobre Ucraïna



8M: IMPRESSIONANT DEMOSTRACIÓ DE FORÇA DEL MOVIMENT FEMINISTA



Esteu aqui : Portada » Temes » Política

III.c. Declaració de Lluita Internacionalista

“Ho aturem junts” i “ningú queda enrere”? El Govern carrega la crisi sobre els i les treballadores

Lluita Internacionalista, 4 d’abril de 2020




Si una cosa resumeix la política del govern PSOE-Unidas Podemos al servei del capital, fins i tot a costa de vides, han estat les dues setmanes (fins el 29/03/20) que ha trigat a decretar la “hibernació” de l’economia amb el tancament de les empreses no-essencials, mentre s’anaven sumant víctimes. I fins i tot han mentit anunciant la prohibició dels acomiadaments, quan n’hi havien 300.000l. La complicitat de CCOO i UGT, signant els ERTOs per raons tècniques i acords en la majoria dels de força major (Renault, Volkswagen Navarra, SEAT,...) s’arrodoneix quan davant del confinament total, demanen als i les treballadores "Esforç, responsabilitat i treballar més". La cirereta del pastís va ser dimarts 31, quan PSOE-Unidas Podemos, ni decreta la moratòria dels lloguers, ni una solució als temporals que han quedat pel camí. Fins aquí governs, estatal i autonòmics, i els sindicats majoritaris, han fet que la crisi del coronavirus la paguem nosaltres. Cal dir prou!!

Quatre maneres en que treballadores del mateix sector, paguin la pandèmia:

a. Víctimes d’ERTOs: al rescat de l’empresa, sobretot la gran amb beneficis
En lloc de prohibir els acomiadaments,
el govern PSOE-Unidas Podemos, amb l’aplaudiment de la Generalitat, amb el decret RDL 8/2020, oferia a les empreses ERTOs que els permeten traspassar els sous a l’Estat en 5 dies, fos per resolució o per silenci administratiu els de força major. Això es completa amb una retallada de sous al 70% de la base reguladora (amb els topalls que marca el SEPE) i exoneracions a les cotitzacions socials per a l’empresa. Ja són 200.000 els ERTOs iniciats, i es calcula que afectaran més d’1,5 milions de treballadores (a 31/03/2020, afectaven a 547.837 treballadores a Catalunya, 187.000 a País Valencià, 51.213 a Euskadi, i Andalusia s’havien presentat quasi 60.000 expedients...). CCOO i UGT a més de cridar-nos a treballar i esforçar-nos, han signats tots els de raons tècniques econòmiques, organitzatives o de producció i acords que avalen molts dels de força major.

Però a més, més de 140.000 treballadores ho són a grans empreses amb beneficis milionaris, que haurien d’haver cobert la totalitat dels sous i no només els simbòlics rentats de cara de donar mascaretes o llençols mentre aplicaven ERTOs. Així Inditex -en mans d’Amancio Ortega, que cobra 900.000 vegades el salari mínim, i que va declarar 3.639 milions en beneficis el 2019- planteja ERTO per 25.000 treballadores si el confinament s’allarga més enllà del 15 d’abril: els qui tenen contractes temporals ja han rebut una carta comunicant que ni es renovaran ni es podran acollir a l’ERTO. El mateix amb Renault: 2.900 milions de beneficis (ERTO de 11.649 treballadors); Alsea: 102 milions (ERTO de 22.000); El Corte Inglés, 258 milions (ERTO de 26.000); IKEA: 1.817 milions (ERTO de 6.000); HyM; Iberia, Vueling (IAG), Ryanair, Calzedonia, Mediapro, Decathlon, Mango, ... Tots amb beneficis milionaris i ERTOs per a la majoria de les respectives plantilles.

Els ERTOs es pagaran amb diners públics dels nostres impostos, però no els seus, perquè, per exemple Inditex, desvia els beneficis en 19 societats en paradisos fiscals, IKEA, multada per Hisenda per evasió... les 134 grans multinacionals de matriu espanyola, que al 2016 van declarar un benefici de 91.894.000 euros, van pagar en impostos a tot el món, un 12,6%.

Ja vam denunciar fins a quin punt primen els beneficis quan fins i tot es va haver d’aturar un ERTO de 28.000 treballadores de la sanitat privada en un moment com aquest. Però podem seguir, perquè empreses de transport de viatgers subvencionades, també pretenien fer-ho. Així com les 25.000 treballadores de menjadors escolars a Catalunya, degut al canvi de posició del govern de la Generalitat que no garanteix el pagament directe dels salaris. La realitat és que amb els ERTOs, la majoria dels i de les treballadores estan a sou de l’estat, raó per la qual, caldria exigir expropiacions estratègiques: les de la sanitat privada, ambulàncies i empreses auxiliars de la sanitat, i laboratoris automàticament; però també, com deien els companys de CGT de transport, intervenció o expropiació de tot el privat subvencionat que és servei públic. I en el cas de les treballadores de menjadors escolars, immediata incorporació a plantilla pública...

b i c 300.000 acomiadats/des i 600.000 finalitzacions de contractes temporals!!
Amb la segona variant, que Yolanda Díaz va propaganditzar com a “prohibició dels acomiadaments”, el 27/3/20, en realitat signava un decret en que els qualificava d’improcedents, no nuls, és a dir, que a l’empresari li surten més cars. L’1/4/2020 es donaven les xifres resultat d’aquesta política: 300.000 acomiadats/des més –apart dels ERTOs- i s’arriba a 3.550.000 persones aturades a nivell estatal.

Però com que també hi ha hagut no renovacions de contracte, la pèrdua d’afiliats a la Seguretat Social és molt més gran, de 833.979. D’aquests, dos de cada tres, més de 600.000, eren llocs de treball temporals. Un dels casos de finalització de contractes sense pròrroga, són els doctorands de les universitats catalanes, als qui no només no apliquen el 4rt any de contracte que correspon per llei, sinó que no se’ls prorroguen els contractes que s’han acabat en plena pandèmia (a diferència del Ministerio, que sí que ho ha fet amb el personal investigador).

Molts d’aquests 600.000 no tenen prou temps cotitzat per cobrar l’atur, cosa per la qual s’esperava que el Gobierno anunciés la promesa renda bàsica en el RD-ley 11/2020, de 31 de març. Però tampoc: els miserables 440 euros pels temporals… exigeixen que portin treballats dos mesos!!!

Tot això sense tenir en compte els milers de treballadores migrants -algunes en treballs de cura- que, sense papers, no només no rebran res, sinó tampoc una regularització immediata que els permeti unes condicions mínimes pel confinament. Al sud d’Itàlia hem vist situacions de desesperació de gent que no té recursos ni per menjar: cal exigir mesures urgents des de les administracions d’atenció per què ningú -realment- no quedi enrere.

d. Els qui no eren essencials, de vacances forçoses
Si l’empresa no sent essencial t’havia fet anar a treballar –amb tots els riscos sanitaris- fins el confinament total del 31/3, el decret RDL 10/2020 tampoc la penalitza, sinó que tornem a pagar els i les treballadores perquè es decreta que estem de “vacances” i haurem de tornar les hores a l’empresa, quan ella digui, si no hi ha acord.

Com a conclusió: 4 treballadores d’un mateix sector no essencial, poden estar en quatre situacions diferents, sempre pagant pel coronavirus. Un pot estar d’ERTO, un altre acomiadat o amb un contracte vençut, i un quart cobrant però havent de retornar les hores... això, és l’ “escut social” d’Unidas Podemos en el govern que diu de sí mateix que ".... Això seria molt diferent sense Yolanda, Irene, Alberto, Pablo i Castells en el Consell ". Sembla que sí que han aconseguit, la prohibició de la publicitat del joc online durant l’estat d’alarma.

La cirereta: garantir el negoci immobiliari i energètic

Tothom esperava que caigués alguna molla amb el tema de lloguers. Però s’ha aplicat el mateix criteri: garantir el cobrament dels lloguers en un parc que s’ha encarit en els últims 5 anys un 35%. Els fons voltors controlen el 25% del parc de lloguer i els grans tenidors fins el 30%: un miler d’arrendadors controlen 75.000 habitatges. Però tampoc han decretat una moratòria, sinó que es prohibeix desnonar, però sense deixar de pagar, amb crèdits a interès 0 avalats pel govern i, en el cas dels fons, un acord on es pugui o condonar fins el 50% o reestructurar el deute!! O sigui: garantir, amb aval de l’estat, el cobrament als propietaris, a costa de l’endeutament dels i de les treballadores.

Entre els fons voltors que cobraran, si cal, amb diners públics, està Blackstone, propietari de del totxo tòxic de Catalunya Banc (3.615 milions) i, amb el Santander, dels del Banc Popular (5.000 milions): 22.000 propietats, 12.000 de lloguer gestionades a través de les Socimis Fidere, Albirana i Törbel Investments.
Tampoc es fa pagar a les multimilionàries energètiques decretant la gratuïtat dels subministrament, sinó que es prohibeixen talls però ni es resolen els possibles impagaments ni l’endeutament de les famílies, que hauran de pagar un cop passi l’emergència.

La mobilització total d’aquest pla, majoritàriament d’avals a crèdits, és de 700 milions d’euros, davant del 100.000 milions en avals a empreses: fins en això la comparació és odiosa!!. La vaga de lloguers, com ara fa 89 anys, començava l’1 d’abril.

I com qui no vol la cosa, modificació de la legislació laboral

Per acabar-ho d’arrodonir, l’ordre SND/292/2020 de 26/03 suposa que la servitud torna a ser legal en el Sector Social: permeten serveis extraordinaris, funcions diferents al seu lloc de treball,… i estar sempre disponibles. Intenten carregar la crisi del sector social amb les retallades que ha vingut patint, les privatitzacions –com ara les residències d’avis-, dèficits de personal, etc… sobre les espatlles dels i de les treballadores.

Uns serveis que van del Servei d’Atenció Domiciliària, totalment externalitzat a les grans ciutats, a empreses com Valora-SACYR, Accent Social-CLECE, ASISPA o Suara,...; als Serveis d’atenció als sense sostre, els CUES (Centre d’urgències i emergències Socials), els SAIER (Servei d’Atenció als immigrants),... que han de tornar a ser públics i deixar de ser una font de guanys a costa de treballadores, usuàries i dels nostres impostos.

El futur postcoronavirus: lluita o misèria

Així doncs, ja estem pagant per aquesta crisi, però en volen més i garantir-se que el postcoronavirus també el paguem nosaltres. Davant de “la hivernació” de l’economia, la dreta i la patronal van posar el crit al cel. Casado alineant-se amb CEOE i Cepyme, exigint que "El cost no pot recaure en les empreses sinó a l’Estat, .... ". I ha amenaçat de no aprovar els dos darrers decrets, considerant que s’havia d’haver fet d’una altre manera "Per sortir junts, amb les autonomies i els agents socials, i sense una agenda ideològica radical".

Radicalitat, no gens, perquè es mantenen actives empreses dubtosament essencials com ara la industria electrointensiva, siderúrgica i minera, les plantes de cicles de producció contínua (que suposadament costaria diners aturar-les), la indústria aeroespacial i de defensa, o serveis de neteja d’empreses no essencials i per tant, tancades... Tot pels guanys!

Però ens espera més, i contra el que diu Podemos que els ERTOs són per evitar acomiadaments, sembla que les empreses plantejaran concursos massius de creditors, segons el Consell General del Col·legis d’Economistes, i auguren que entre aquest trimestre i el següent els concursos creixin més d’un 200%, situant-se per sobre dels 3.000. Segons la FEDEA (Fundación de Estudios de Economía Aplicada), a ERTOs i EROs, acomiadaments, i finalitzacions de contractes, afegeixen 1,7 milions d’ofertes de feina que no es faran, calculant que al final seran afectats 9,2 milions de treballadors.

L’institut alemany IFO afirma que en el cas de l’estat espanyol, cada setmana de paralització econòmica té un cost d’entre 10.000 i 20.000 milions d’euros (0,8-1,6 punts del PIB). Així, dos mesos de tancament rebaixarien el PIB entre 8,1 i 13,8%. Si es perllonga, es pot arribar a una forquilla d’entre un 11,3 i el 20,% de pèrdua del PIB. L’FMI diu una mica menys: pèrdua d’un 3% PIB mensual, i afirma que Europa ja està en recessió.

La despesa és enorme i la política de PSOE-Unidas Podemos ja ha demostrat estar al servei del gran capital i transferir-los fortunes durant la crisi. I el pla de la UE –que creu que estem en una situació molt pitjor que la del 2009-, com el del gran capital es reflecteix en les paraules de Thierry Breton, comissari de Mercat Interior, exministre francès i empresari estrella: «L’Estat entrarà en empreses, però serà provisional». És a dir, el mateix que es va fer amb Bankia: sanejar-la amb diner públic i tornar a privatitzar. No podem permetre que es repeteixin situacions com aquestes, però patronals, UE i governs, voldran que seguim pagant nosaltres!

A Itàlia les vagues de sectors no essencials i la vaga general del 25 de març van obligar el govern Conte a retrocedir. Aquí, també hi ha resistències a aquesta política per aturar l’activitat a empreses com Airbus, contra els ERTO com a Alsea, per la renovació de contractes com els doctorands a Catalunya... Tot plegat fa que des de les cassolades als balcons, hem de respondre amb la solidaritat a la resistència de treballadors/es contra ERTOs i acomiadaments, teixint una xarxa que ens permeti després passar als carrers, per recuperar les retallades de sanitat i serveis públics, per internalitzar sectors privatitzats, i per un pla obrer de mesures urgents de sortida de la crisi . Tot això s’ha de garantir amb finançament i només hi ha una manera d’assegurar-lo: el no pagament del deute, perquè si no, ens diran que no hi ha diners. I no ens podem permetre un futur encara amb més pobresa.

3 d’abril de 2020

Lluita Internacionalista


Notes

1. Socimis: Societats Cotitzades Anònimes d’Inversió en el Mercat Immobiliari, exemptes de l’Impost de Societats i amb una bonificació del 95% en l’Impost sobre Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats

Anar a la versió en castellà