Les paraules del títol les va pronunciar el pastor baptista i activista pels drets civils Al Sharpton en l’homenatge a George Floyd a Minneapolis. "El que li va passar a Floyd passa cada dia en aquest país", va dir Sharpton. "És el moment que ens posem drets i en nom de George diguem: treu aquest genoll del meu coll", va afegir.

En nom de George Floyd, milions de persones van tornar a omplir els carrers de les principals ciutats nord-americanes en repudi al racisme, a la policia i a Trump. El moviment, a més, té una immensa repercussió mundial.

Però la mobilització va molt més enllà de qualsevol divisió racial. Els últims dies els carrers s’han omplert de milions de joves, treballadors i sectors blancs empobrits, amb la mateixa indignació a Minneapolis, Nova York, Washington, Boston, Miami, Michigan, entre més de 600 ciutats. Hi ha qui diu que són les manifestacions més grans en la història dels Estats Units.

La repressió i les amenaces no han servit per detenir el moviment.
Darrerament les marxes han estat pacífiques com a conseqüència de la disminució de la repressió. Diversos sectors s’han mobilitzat en diferents horaris (només a Nova York va haver-hi 30 convocatòries diferents aquest diumenge 7).

Mentre els màxims dirigents sindicals de l’AFL-CIO (la central sindical, buròcrates vinculats al Partit Demòcrata), no diuen res, la solidaritat de la classe treballadora sorgeix en totes les seves formes. La majoria de manifestants són treballadors i treballadores que han patit 42 milions d’acomiadaments, retallades de salaris i un desastre en salut pública. El compte tràgic del Covid 19 ja arriba a 2 milions d’infectats confirmats i 115.000 morts (amb una afectació preponderant a llatins, negres i pobres en general, per les seves condicions d’habitatge i treball).

També hi ha hagut importants expressions organitzades de lluita dels treballadors. A tall d’exemple, sindicats de xòfers de busos urbans de passatgers de la ciutat de Nova York, Minneapolis i d’altres, es van negar a cooperar traslladant policies en el marc de la repressió exercida per aquests cossos.

Les treballadores sanitàries estan sortint al carrer en massa, exigint que els sindicats i les organitzacions de salut assumeixin la lluita contra la violència racista de la policia. S’ha realitzat una aturada d’una hora dels portuaris i empleats dels molls de totes dues costes. Amb la pressió de les bases, molts altres sindicats han sortit amb declaracions de solidaritat amb George Floyd i les protestes en general. Molts treballadors pressionen les seves organitzacions perquè participin en les manifestacions.

Treballadores no sindicalitzades també estan mostrant solidaritat amb el moviment nacional contra la violència policial des dels seus llocs de treball. En restaurants de diferents llocs els treballadors gastronòmics es van negar a preparar menjar per als policies.

Els últims dies, Trump, els governadors i els alcaldes han hagut d’aturar la repressió i anul·lar els tocs de queda. Trump va amenaçar dijous passat, després que desenes de milers de manifestants arribessin a la Casa Blanca i li donessin un gran ensurt, amb mobilitzar l’exèrcit per augmentar la repressió. Com gairebé totes les amenaces que ha fet, li va sortir el tret per la culata… L’endemà hi havia el doble de manifestants als carrers!

Els demòcrates també han estat afectats

El Partit Demòcrata, l’altre gran partit patronal imperialista, tracta d’aprofitar la situació per les eleccions presidencials del 3 de novembre, contra els republicans de Trump. L’expresident Barack Obama va sortir públicament a donar suport a la legitimitat de les manifestacions antiracistes, tot i que és conegut que sota el seu govern no va haver-hi cap canvi substancial ni amb el racisme ni amb la repressió policial.

No obstant això, els demòcrates també han resultat afectats per la protesta popular. L’alcalde de Nova York, Bill de Blasio (que en les primàries havia donat suport a Sanders) va ser esbroncat per la multitud reunida en l’acte d’homenatge a Floyd, que li va retreure la repressió policial violenta a Nova York contra manifestants pacífics per violar el toc de queda. Alguns dels milers de manifestants li cridaven: "De Blasio, torna a casa!" i "Voteu en contra seva!". L’alcalde se’n va anar poc després.

Crisi del règim polític

Trump ha intentat oferir una imatge forta i s’ha declarat el “president de la llei i l’ordre”. Però els resultats han estat contraproduents per a ell.

En els primers dies de les protestes es va veure en moltes ciutats a policies unint-se als manifestants, posant el genoll a terra. També hi va haver rumors del descontentament de militars davant l’afirmació de Trump que empraria les forces armades en la repressió.

Però el més insòlit va ser que el secretari de Defensa dels Estats Units, Mark Esper (que se suposa que només pot obeir ordres del president), va rebutjar el desplegament de l’Exèrcit: “Aquestes mesures només haurien d’utilitzar-se com a últim recurs i en les situacions més urgents i extremes. No estem en cap d’aquestes situacions ara”.

Per la seva part, l’excap del Pentàgon (ministeri de Defensa), Jim Mattis, que va dimitir el desembre de 2018 arran d’una altra discrepància pública amb Trump, va afirmar: “Donald Trump és el primer president de la meva vida que no tracta d’unir el poble americà, ni tan sols ho fingeix. En el seu lloc, intenta dividir-nos”. Mattis, va afegir: “Militaritzar la resposta, com hem vist a Washington, estableix un fals conflicte entre els militars i la societat civil”.

Per un moviment d’esquerres independent

Els manifestants s’identifiquen, en la majoria dels casos, amb el lema Black Lives Matter (també conegut per les sigles BLM; en anglès, Les Vides Negres Importen). També Trump va acusar l’“esquerra” i “antifa” (que significa antifeixista i que és bàsicament anti-Trump en el cas dels Estats Units). Però cap dels dos són moviments orgànics, no tenen organització, ni dirigents públics, ni programa. En la mobilització participen diversos grups d’esquerra, de drets humans o antiracistes. El que predomina és el sorgiment d’una immensa nova avantguarda juvenil lluitadora. Molts han donat suport a la campanya de Bernie Sanders i van ser defraudats per la seva renúncia i suport a Biden. S’obre ara una oportunitat per lluitar per formar un moviment d’esquerres independent dels dos partits tradicionals.

L’absència d’un partit fort d’esquerres és la gran feblesa del moviment. El Partit Demòcrata ho utilitza per les eleccions presidencials, en què es presenta com l’única opció més enllà de Trump, però que no resol els greus problemes populars, ni el de la repressió policial i racista.

Entre les demandes, a més de justícia per a Floyd i càstig als seus assassins, han sorgit reivindicacions per dissoldre cossos policials o abaixar els seus pressupostos. A Minneapolis el mateix Consell Municipal afirma que dissoldrà la policia i a Nova York l’alcaldia va acceptar abaixar el pressupost.

S’ha desfermat una mobilització mundial

L’assassinat de George Floyd i la rebel·lió popular als Estats Units ha ocasionat protestes solidàries a tot el món.

Centenars de milers de treballadores i joves han protestat a Austràlia, Regne Unit, Alemanya, França, Bèlgica, Holanda, Estat espanyol, Hongria, Finlàndia, Suècia, Brasil, Corea del Sud, Índia, Ghana, Kenya, Libèria, Nigèria i Sud-àfrica, entre molts altres països. A Canadà es van manifestar milers de persones a Vancouver, Toronto i Ottawa.

A Àustria es van reunir 50.000 manifestants. A Bristol una enorme multitud va enderrocar i llançar, a les aigües del riu Avon, l’estàtua d’Edward Colston, suposat “benefactor” anglès, traficant d’esclaus africans del segle XVII. A Londres, van marxar a la residència del primer ministre conservador Boris Johnson (aliat de Trump) a insultar-lo. A França, 25.000 persones van desafiar una prohibició de protestes a París.

Els treballadors i sectors populars brasilers s’estan manifestant contra Bolsonaro i l’ona d’assassinats a mans de la policia en les faveles de Rio de Janeiro.

Aquesta enorme repercussió mundial indica que milions de treballadores i joves a tot el món s’identifiquen amb la lluita als Estats Units, perquè veuen problemes similars. El racisme i la repressió, així com les tremendes conseqüències de salut i econòmiques del Covid 19 i la crisi capitalista, amb centenars de milions d’acomiadats, són trets comuns a la majoria de països.

Malgrat el temor pel rebrot de coronavirus, s’estan reprenent les grans lluites del 2019, contra la desigualtat social, la destrucció ambiental i la repressió, que s’havien aturat per la llarga quarantena, ara amb la importantíssima participació de la classe treballadora nord-americana. Indubtablement això enfortirà la lluita internacional de la classe treballadora i els sectors populars contra els plans de la fam, la crisi de la salut pública i la repressió en cada país. Es torna de nou a parlar sobre solucions de fons per acabar amb el sistema capitalista-imperialista destructor de l’ésser humà i la naturalesa. Ressorgeix la necessitat de lluitar per aconseguir governs de les i els treballadors que comencin a construir una societat socialista.

Des de la UIT-QI fem una crida a continuar donant suport a la lluita massiva als Estats Units i al món, contra Trump i la repressió, per la llibertat dels presos per manifestar, justícia per a George Floyd i càstig als seus assassins.

9 de juny de 2020

Miguel Lamas
Membre de la direcció de la Unitat Internacional de Treballadores i Treballadors – Quarta Internacional (UIT-QI)

http://www.uit-ci.org/index.php/noticias-y-documentos/noticias-internacionales/2605-2020-06-10-14-14-24