A l’hospital oncològic Duran i Reynals, aquest mes d’Octubre la Direcció ha advertit a les treballadores, via correu intern, amb sancionar conductes de risc com les de no respectar l’aforament màxim a ascensors o altres espais comuns (només hi ha dos ascensors per a l’ús del personal a l’edifici principal de l’hospital).

Mentrestant, i des de l’inici de la pandèmia, es neguen PCRs a companyes que han estat en contacte amb pacients que, desprès del contacte, s’ha sabut que eren positius de Covid-19, al·legant que el contacte no va ser perllongat i que la professional portava la doble mascareta posada (mascareta quirúrgica més EFFP2) així com que no presentava símptomes. Doble contradicció; com si no s’explica que l’equip de protecció individual amb que es tracta un pacient positiu consti de molts més elements de protecció que la doble mascareta? Sabem també que el contagi pot donar-se sense la presentació de símptomes.

El nostre sistema sanitari reprodueix l’estratègia de responsabilitzar conductes individuals, encara que siguin minoritàries, enlloc d’invertir en mesures preventives. De la mateixa manera que fan els Governs català i espanyol decretant l’Estat d’Alarma, confinant perimetralment els caps de setmana i imposant el toc de queda, però sense invertir en mesures sanitàries a llocs de treball, transport públic, escoles o al propi sistema sanitari.

En aquests moments hi ha professionals sanitàries en aïllament, situació per la qual des de Recursos Humans es demana de tant en tant al personal sanitari que dobli torns, això implica treballar quinze hores seguides, amb dos descansos de vint minuts -que no s’acostumen a esgotar- i uns minuts per a dinar, que amb prou feines es poden treure, deguda la carrega assistencial que acostuma a haver al nostre sistema públic. Treballar en aquestes condiciones no és adequat ni per a les professionals ni per als pacients. Aquest és un exemple de la situació que es dóna en alguns dels hospitals públics del nostre país, que recorden els inicis de la primera onada del coronavirus, amb la diferència que moltes sanitàries llavors estaven de baixa per haver-se contagiat i ara comencen a haver companyes aïllades perquè tenen fills que pertanyen a grups escolars que han estat confinats. I aquest es només un exemple de que la manca de recursos preventius a un sector públic (com les escoles) repercuteix en un altre (el sector sanitari). I encara no ha arribat el punt més alt d’aquesta segona onada de la pandèmia, que probablement coincidirà amb l’epidèmia de la grip. Un nou col·lapse dels centres sanitaris és més que probable.

Tot i la recent victòria del col·lectiu de MIRs, que reconeixem i esperem que des de l’ICS i la patronal compleixin els acords a que van arribar després de cinc setmanes de vagues, des de Lluita Internacionalista defensem que, tot i el toc de queda, les restriccions i amenaces, la lluita per la defensa del sector públic (Serveis Socials, Sanitat i Educació) té un llarg camí per davant i ha de continuar organitzant-se, preparant el camí cap a una pròxima vaga general per a aconseguir que es blindin els drets de la classe treballadora.

Equip L’Hospitalet