En diversos articles el CRT qüestiona la política de Lluita Internacionalista, que arriba a considerar "l’últim furgó de cua de la política del gir a la dreta de la CUP i la seva estratègia de conciliació de classes." Afirmen que: "Els companys de LI van optar més be per una línia oportunista, de renunciar a la lluita política pública contra el "nou cicle" i a proposar una alternativa política." Això últim és directament fals i el CRT ho sap. La posició de Lluita Internacionalista ha estat sistemàtica, públicament enfrontada al gir de la majoria de la direcció de la CUP. Haurien de demostrar on LI ha renunciat a aquesta lluita política. Es pot compartir o no la batalla que hem donat, però no negar-la. No cal més que recórrer a articles de la nostra premsa i pàgina web, dels quals s’han fet ressò mitjans de comunicació.

Creiem que s’equivoca el CRT quan afirma: "No té sentit continuar dedicant més esforços a corregir girs dretans d’organitzacions reformistes d’esquerra, tal com avui es disposa Lluita Internacionalista dins de la CUP". Efectivament, la direcció de la CUP iniciava abans de l’estiu un gir a la dreta que incloïa entrar a un Govern ERC-JXC i, en aquest sentit, va arribar a un acord amb Guanyem.

Ens vam oposar des del primer dia a l’orientació i a l’acord. Des d’aquesta posició, l’octubre vam presentar 12 punts bàsics amb la doble ruptura amb l’estat i el capitalisme, reafirmant una política d’independència de classe davant ERC i JXC. Aquest document va ser aprovat al desembre amb alguns matisos per les 11 organitzacions que conformem la coalició electoral. Efectivament, l’acord de 12 punts entrava en contradicció amb l’orientació definida per la direcció de la CUP i així ho vam afirmar públicament: la CUP estava -i està- davant un dilema. El CRT presenta l’acord de 12 punts com "un acord diplomàtic" per encobrir el gir a la dreta, un rentat de cara.

Hi ha una permanent necessitat del CRT de minimitzar la resistència interna a la CUP-UNCPG. Però a finals de gener (una setmana abans de l’inici de la campanya), les bases impugnaven la línia seguida i la campanya electoral, obligant a remodelar-la en l’últim moment. Després de les eleccions, la batalla interna ha continuat. La direcció de la CUP-UNCPG arribava a un preacord amb ERC i després de la defensa unànime per part de la direcció, un 40% es va pronunciar directament en contra i més del 85% el va considerar insuficient. Que hi ha una batalla política a la candidatura només no ho veu qui no ho vol veure, o qui ha de justificar que no ha volgut estar en aquesta batalla política.

És difícil que hi hagi referents polítics anticapitalistes i de ruptura amb el règim amb una certa incidència, i les coalicions amb la CUP (AE, PR, CC i avui UNCPG) ho han estat. Només cal veure la dificultat que hi ha a tot l’estat per aixecar referents a l’esquerra d’Unidas Podemos, com per no menystenir la batalla per aquests centenars de militants que han buscat una opció de ruptura amb l’estat i amb el capitalisme. Aquí també trobem una diferència no menor. Per al CRT la CUP és una organització reformista, com seria el cas de Podemos. Nosaltres hem definit la CUP com una organització centrista, és a dir, que llisca entre posicions revolucionàries i reformistes. Per a nosaltres hi ha línies vermelles evidents, com sempre hem dit, com és el cas de l’entrada al Govern, però hi ha una batalla oberta i al costat d’aquests gairebé 400 companys/es que van dir no a l’acord, la donarem.

Però així com Corrent Roig -que també defineix que la política de la coalició de la CUP és incorregible- va aixecar una candidatura, que no vam compartir en el seu moment tal i com vam explicar (LI 171), el CRT es limita a criticar els altres per no fer cas a la seva política i es limita a veure-les venir cridant a l’abstenció o al vot nul. Aquí les diferències ja no són només d’apreciació de la situació o de caracterització de la CUP, sinó també d’actitud i de mètode.

Josep Lluís del Alcázar
6/4/2021