Raya Ziada és membre de Ta’at [Sortir al carrer], un moviment polític feminista a Palestina. Amb ella debatem a Barcelona sobre la situació política actual i el paper de la lluita feminista a l’alliberament de Palestina de la colonització israeliana.

Lluita Internacionalista- Quins són els principals objectius de Ta’lat i com treballeu?

Ta’lat representa un moviment polític feminista que vam iniciar el 2019, dedicat a impulsar un discurs que entrellaci el feminisme amb l’alliberament de Palestina. Essencialment, aquest moviment defensa amb rotunditat la convicció que una Palestina veritablement lliure no pot existir sense l’alliberament de les seves dones. Fent seu el rotund lema "no hi ha terra lliure sense dones lliures", Ta’lat rebutja la idea de relegar la situació de les dones palestines com una prioritat ajornada fins després de la fi de la colonització israeliana. En el seu lloc, posem èmfasi en l’imperatiu de fomentar una cohesió social i política feminista, desmantellant la fragmentació imposada pel sistema d’ocupació de colons sionistes. A més, el nostre moviment creu en la restauració d’una societat palestina justa, que garanteixi la seguretat de tots els seus membres al llarg de l’ardu camí cap a l’alliberament.

LI- Què significa Ta’lat?

Tal’at vol dir sortir al carrer. I de fet aquest va ser el nom de la nostra primera protesta al setembre de 2019. Vam aconseguir superar la fragmentació que ens va imposar la colonització israeliana, que intenta dividir els palestins en diferents categories i la geopolítica de Palestina en diferents cantons. Així, intentem abordar la lluita o la resistència contra l’ocupació en el marc de la unitat de lluita. La realitat en què vivim és molt complexa, després de 75 anys de Nakba i una vigilància colonial sistematitzada, i de la divisió imposada per l’ocupació. Les dones palestines estem sotmeses a diferents lleis i normatives (les de Cisjordània, la de Gaza, la dels territoris del 48 –actual estat israelià- la de la diàspora) i, per descomptat, hi ha diferents realitats depenent d’on ens trobem, però quan es tracta de la idea general del projecte d’alliberament, necessitem una narrativa d’alliberament que ens representi totes. I necessitem la unitat de la visió de com podem superar la situació actual.

LI- Va començar després de l’assassinat d’Israa Ghrayeb, una dona palestina de Betlem de 21 anys, brutalment copejada per membres de la seva família a l’agost del 2019.

Vam organitzar diferents protestes per tota Palestina i a l’exili i als camps de refugiats palestins contra l’opressió de les dones, ja sigui psicològica, fisiològica, colonial, econòmica, patriarcal... Hi ha un buit polític a Palestina, i una manca de representació política . El nostre lema és "sortirem al carrer, fins que ens alliberin". I això té dos significats: l’alliberament com a palestines i com a dones. Intentem aportar una perspectiva feminista a tota la narrativa de l’alliberament. I aquest va ser també el nostre missatge en les protestes que vam organitzar per tota la Palestina històrica: no tractar els casos d’opressió i/o violència com a casos individuals, sinó com a causa col·lectiva. Avui seguim actives, però menys presents al carrer (per raons polítiques): el 2021 ens vam enfrontar a molta violència i agressió per part de l’Autoritat Palestina (AP) mentre protestàvem als carrers: moltes dones es van enfrontar a un ús extrem de la violència contra els seus cossos per part de l’AP. Ara ens hem centrat més en debats sobre qüestions feministes i polítiques que representen les lluites a Palestina i al Sud global i les dones al món àrab. Això no vol dir que no tornem als espais públics, perquè crec que ja hem aconseguit guanyar-los abans i transmetre un missatge polític molt potent centrat en l’alliberament des d’una perspectiva política feminista. I per això van respondre atacant-nos, perquè ens vam atrevir a introduir una narrativa política holística d’alliberament.

LI-Què significa per a tu ser avui feminista a Palestina?

El nostre principal objectiu és acabar amb la colonització. Vivim sota la colonització i la Nakba des de fa 75 anys, i no s’ha acabat. Així doncs, ser feminista és estar compromesa amb tot el projecte d’alliberament; quan parlem d’alliberament, tenim en ment que també hi ha lluites importants en què estem compromeses que no seran posposades fins a l’alliberament de Palestina, perquè creiem que aquest és el camí cap a l’alliberament. Des d’una perspectiva feminista parlem de justícia social i del seu significat més ampli. Parlem de dignitat, parlem dels drets dels treballadors, parlem de somiar amb una societat que sí que ens representi. La qüestió és: quina és la Palestina amb què somiem? i com podem incorporar i remodelar el feminisme polític en el marc fonamental de la ideologia i l’activisme polític i social, alhora que els alineem amb el procés d’assoliment de l’alliberament nacional? El feminisme i l’alliberament nacional no s’exclouen mútuament, sinó que s’entrecreuen i es complementen. En entreteixir els principis feministes en el teixit de la nostra lluita per l’alliberament, creem un moviment poderós i inclusiu que desafia els sistemes opressius i la lluita per l’autodeterminació i la llibertat de Palestina.

LI- Com veus l’Autoritat Palestina?

Des del meu punt de vista, els Acords d’Oslo són un fet perjudicial a la història palestina, ja que van consolidar la fragmentació i van obstaculitzar l’apoderament polític en la recerca de l’alliberament palestí. Juntament amb el Protocol de París, que té el seu origen en una agenda neoliberal i colonial disfressada de “pau econòmica”, posa en perill la veritable essència de la nostra lluita per la llibertat. Lamentablement, l’actual Autoritat Palestina suporta la càrrega del finançament de l’ocupació israeliana, de manera que la converteix en una ocupació rendible i fins i tot lucrativa. Actualment, l’Autoritat Palestina ja no representa la voluntat política del poble palestí, ja que hi ha una disparitat significativa entre les seves aspiracions d’alliberament i de justícia social i el programa que persegueixen les institucions nacionals oficials.
En els darrers mesos hi ha hagut nombroses vagues organitzades per sindicalistes, tot i que aquests sindicats operen sota el control de l’Autoritat Palestina. En particular, el sindicat de professors, el de sanitat i el de periodistes han sortit al carrer i s’han declarat en vaga els darrers mesos. És evident el fracàs de les institucions governamentals oficials a l’hora de complir les seves responsabilitats com a representants del poble palestí. A més, estem davant d’una enorme crisi econòmica, amb estadístiques alarmants com una taxa d’atur d’aproximadament el 30%, que puja al 60% entre els joves. A Gaza, la situació encara és més greu, amb una taxa d’ atur que arriba al 40% i un 80% de la població que depèn de l’ajuda internacional.
Tenint en compte el funcionament de l’Autoritat Palestina, tant a Gaza com a Cisjordània, és evident que actualment s’enfronta a una disfunció greu. L’autoritat sembla dependre únicament de l’opressió del poble palestí per sostenir-se, com un pulmó que lluita per respirar. Aquesta situació precària ha amplificat la sensació d’amenaça que sent l’Autoritat Palestina, ja que cada vegada és més evident que no està complint amb les seves obligacions i està virant cap a un règim dictatorial, cosa que alimenta el creixement de les forces de l’oposició.

LI- Pots explicar-nos millor com funciona la policia palestina?

L’assassinat de l’activista polític Nizar Banat va desencadenar protestes generalitzades contra l’Autoritat Palestina (AP). Les forces de seguretat palestines van respondre amb un desplegament excessiu i brutal de violència. Hi va haver policies encoberts que van atacar específicament dones, sotmetent-les a violència directa, com ara dones envoltades per deu homes que les van agredir sense pietat. També van sortir a la llum casos d’assetjament sexual. L’ambient de vigilància se suma a l’angoixa, ja que les persones se senten observades constantment no només per les forces sionistes d’ocupació, sinó també per l’AP si formen part de l’oposició.
A més, aquest sistema opressiu es perpetua gràcies a l’ajuda internacional i a les agendes polítiques, sobretot dels Estats Units i l’Occident. Malauradament, l’ajuda es canalitza sobreteot a reforçar els aparells de seguretat en comptes d’invertir en sectors vitals com l’agricultura, la sanitat i l’educació. Resulta descoratjador comprovar el fracàs de l’AP a l’hora de construir un Estat que reflecteixi les nostres aspiracions i la visió per la qual lluitem: una Palestina lliure i alliberada que abasti tot el territori, des del riu fins al mar. Aquest paradigma només serveix per reforçar la noció d’un Estat en declivi, lluny de la Palestina amb què somiem.

LI- Quins són avui els principals debats en el moviment feminista a Palestina?

Les ONG de dones palestines i la societat civil centren els esforços en la defensa de lleis i polítiques contra la violència que pateixen les dones. Aquest moviment feminista s’ha enfrontat a reptes importants, com la pressió i la repressió de faccions extremistes. Des de Ta’alat, ens neguem a fer demandes o a buscar el canvi des de sistemes que són còmplices amb aquesta opressió i violència contra les dones, començant per un sistema colonial que permet activament la violència contra les dones. O l’autoritat palestina, representada a la seva institució nacional, incloses les institucions sanitàries, judicials i legals, que també són còmplices de la perpetuació d’aquesta violència. En conseqüència, defensar o cooperar amb l’actual sistema oficial palestí no és una cosa que recolzem ni en allò que ens impliquem. Defensem amb fermesa que el canvi real ha de sorgir d’altres vies. De la mateixa manera, les dones palestines que resideixen als territoris del 48 s’enfronten a una situació similar, ja que el mateix sistema, sota règim sionista, també és còmplice de fomentar la violència contra les dones palestines.

LI- Ens recomanes llibres, autores, mitjans de comunicació, comptes socials per aprendre de les feministes palestines i de l’Orient Mitjà?

Les veritables lliçons de resistència i desafiament no es limiten a escriptores o acadèmiques; emanen de les dones palestines corrents que han desafiat obstacles insuperables durant 75 anys sota el pes de l’opressió i la colonització. Les dones de Gaza encarnen l’epítom de la resistència, fent servir tàctiques creatives, socials, polítiques i econòmiques per sobreviure dins dels confins d’un setge de 15 anys que els ha imposat el règim sionista. Això desafia la narrativa predominant a Occident que cal empoderar la dona àrab. En realitat, nosaltres, com a dones palestines, som éssers intrínsecament polítics, i ho demostra la nostra pròpia supervivència i la nostra capacitat per afrontar els reptes quotidians durant els darrers 75 anys. Cada acció que emprenem està impregnada d’un significat polític profund.

Enmig d’un món que entra en una espiral de crisi global i s’enfonsa en el caos, ens trobem en una xarxa intricada on les forces del capitalisme, l’imperialisme, el liberalisme i el colonialisme convergeixen a Palestina, com un laboratori per posar-les a prova. Tot i això, contra tot pronòstic, no només hem sobreviscut, sinó que continuem insuflant vida a les ruïnes de les llars demolides i trobem força enmig de l’opressió quotidiana. Les feministes palestines i les dones de Palestina ens ofereixen una saviesa i una inspiració inestimables. També ens podem inspirar en les dones iemenites que lideren protestes, les libaneses que encapçalen revolucions i les egípcies que deixen empremta. Aquests exemples tiren per terra els estereotips que presenten les dones àrabs com a eternes víctimes. Rebutgem de pla aquestes narratives, perquè ens neguem que ens defineixin com a víctimes. Al contrari, estem al centre mateix de la lluita, al cor vibrant de la resistència: la nostra pròpia existència s’ha convertit en un poderós acte de desafiament i de resistència.

Davant la crisi mundial en curs que ens envolta a tots, les lliçons que podem aprendre de la força i la resistència de les dones palestines en adoptar les seves estratègies, el seu esperit infrangible i la seva capacitat d’adaptació i resistència, podem trobar inspiració i orientació per navegar pels desafiaments a què ens enfrontem col·lectivament. Les seves experiències i saviesa aporten una perspectiva transformadora, oferint vies per superar les crisis polifacètiques que assolen el nostre món.

LI- Com pot el moviment de solidaritat internacional donar suport avui al poble palestí?

És molt important posar fi a tots els acords amb el règim sionista, inspirant-se en les accions de principis com la que es va emprendre a Barcelona [amb la ruptura de les relacions institucionals de l’ajuntament amb Tel Aviv i Israel ] . Però aquests esforços han d’anar molt més enllà dels simples gestos. Cal examinar rigorosament i desmantellar tots els acords, sense deixar lloc a l’ambigüitat moral ni a la complicitat.

Juntes hem de fer front a la influència omnipresent del règim sionista, sobretot en sectors crítics com la tecnologia i el comerç d’armes. Els acords en matèria d’armes són crucials, que crucial, ja que es beneficien de la venda de tecnologies avançades que van molt més enllà dels sistemes agrícoles i de reg (per exemple). Aquestes mateixes tecnologies són desenvolupades per les mateixes empreses responsables de la fabricació de les armes contra el poble palestí, que assassinen avis, dones i criatures. El patiment patit pels palestins, especialment a Gaza, serveix d’inquietant testimoni de les proves incessants d’aquestes armes.

Per fomentar un moviment poderós, encoratjador i revolucionari, cal rebutjar col·lectivament tota complicitat en la perpetuació del cicle d’opressió i la Nakba imposada al poble palestí. Mantinguem-nos units en una solidaritat indestructible, treballant activament per trencar tots els llaços amb el règim sionista i fer-lo responsable de la multitud de crims comesos en els darrers 75 anys, exigint justícia per a les innombrables vides afectades per les seves pràctiques despietades. Adoptant una postura decidida, contribuïm al desmantellament dels sistemes opressius, aplanant el camí per a un futur fermament arrelat a la justícia, un futur en què els 6 milions de refugiats palestins puguin finalment tornar i Palestina pugui ser alliberada per fi.