Un terratrèmol terrible ha assolat el país que té
l’índex de pobresa més alt de l’Amèrica Llatina. Com
més pobresa, més destrucció; i aquesta situació de
pobresa no és el resultat d’un mal inevitable, sinó
de dos segles d’espoli imperialista i cinquanta anys
de dictadures sagnants controlades pels Estats
Units, combinat amb ocupacions militars periòdiques
del Pentàgon.
Des de 2004 l’ONU manté l’ocupació del país a
través de la «Missió d’Estabilització de les Nacions
Unides a Haití» (MINUSTAH, en les seves sigles en
anglès), sostenint el govern de René Préval, imposat
per l’imperialisme. La missió comptava amb soldats
enviats pels governs que es reclamen
«nacionalistes» i «progressistes» del Brasil,
l’Argentina, Bolívia, l’Uruguai, Paraguai i l’Equador,
així com amb assessors militars
i policials de diversos països, entre
ells l’Estat espanyol. Aquests
darrers mesos han estat
nombroses les mobilitzacions
populars contra l’extrema
pobresa, per la dimissió de Préval
i contra la presència dels cascos
blaus, que han acabar amb
morts després d’una repressió
brutal. Les operacions de la
Minustah als barris pobres van
provocar matances.
És en aquest marc on cal situar
la reacció dels estats al
terratrèmol. L’exèrcit nordamericà
primer va prendre
l’aeroport per assegurar el
desplegament de més de 10.000 militars amb els
quals iniciar l’ocupació de tot el territori. Metges
sense Fronteres denunciava la impossibilitat d’aterrar
a l’aeroport de la capital amb un avió que duia material
hospitalari d’urgència. La prioritat del
desplegament nord-americà eren les tropes, mentre
la població haitiana necessitava urgentment
aliments, aigua i ajuda mèdica. El Govern francès
va denunciar la unilateralitat de la intervenció americana
i va reclamar un acord per garantir-ne l’ús.

L’ONU ha demanat més efectius militars als estats
que integren la missió. La UE també s’uneix al
desplegament de tropes a Haití amb uns quants
centenars més. El Govern de Préval, que la població
rebutja, delega en els marines nord-americans l’ordre
i els dóna carta blanca per desplegar-se.

Coincidint amb l’arribada de les tropes a la capital
–la zona més devastada- que, suposadament,
asseguraran l’arribada de l’ajuda, comença un
èxode enorme cap a les poblacions de l’interior. La
desconfiança cap a les operacions dels militars
estrangers està plenament justificada per la història
i l’ocupació de l’ONU, com ho està la desconfiança
cap a un Govern titella. Les vies de solució a Haití, i
les tasques de salvament i reconstrucció, no poden
estar en mans dels militars i l’imperialisme. Cal exigir
que l’ajuda es lliuri a les pròpies organitzacions
haitianes i que es retirin les tropes d’ocupació.

També veure el suplement: http://luchainternacionalista.org/spip.php?article741