Articles d'actualitat de la UIT-QI




Articles d'actualitat sobre Ucraïna



NI OPRESSIÓ PATRIARCAL NI COLONIAL: TOTES AMB PALESTINA! PER UN MOVIMENT FEMINISTA ANTIIMPERIALISTA I INTERNACIONALISTA!



Esteu aqui : Portada » Activitats i Campanyes » UIT-QI

Declaració del CEI

Per una Internacional obrera revolucionària, independent de la burgesia

CEI, 16 de gener de 2010




La història ens crida a la tasca de la reconstrucció de la IV Internacional

La crida per formar la V Internacional
socialista del
president de Veneçuela, Hugo
Chávez, davant de 40
representants de diverses
organitzacions polítiques i
socials de 26 països durant el
congrés del Partit Socialista
Unificat de Veneçuela (PSUV) a
Caracas (19-20 novembre de
2009), ha despertat cert interès
en els cercles d’esquerres.

Segons Chávez, la I Internacional
(1864-76) liderada per Marx, la II
Internacional (1889), en la
construcció de la qual va participar
Engels, la III Internacional (1919-43)
que va ser obra de Lenin i la IV Internacional
(1938) construïda sota
el lideratge de Trotski, ja «no
existeixen». Chávez va plantejar
que cal que es formi una
organització «socialista
veritablement d’esquerres, que
pugui desafiar l’imperialisme i el
capitalisme davant de la crisi actual
», i la nova Internacional pot
construir-se al voltant del PSUV. Per
fer-ho es va formar un Comitè
preparatori per definir el contingut,
el programa i la forma de la nova
organització.

Per al proletariat, la Internacional
sempre ha estat el partit mundial
per a la revolució socialista. En canvi,
el caràcter de les organitzacions
polítiques que van participar en la
trobada internacional del PSUV i
també de les que van saludar
efusivament la crida de Chávez,
demostra no només les limitacions
reformistes i nacionalistes de la
«nova Internacional», sinó també
les conseqüències
contrarevolucionàries del vendaval
ideològic liberal i burgès que s’ha
imposar durant els últims 20 anys
sobre el moviment d’esquerres.

Abans de res, una «Internacional
» liderada per un «Comandant»
i el seu partit (PSUV) que representen
una burgesia nacional
(boliburgesia) no serà el partit de
la revolució proletària, sinó un
obstacle en la construcció de
l’organització veritablement internacionalista
de la classe
treballadora. Per això no és
causalitat que Chávez convidés a
la seva «Internacional» partits com
el Partit Comunista de Xina, que
ha desmantellat l’estat obrer
imposant un capitalisme salvatge
i convertint els treballadors xinesos
gairebé en esclaus; o el Partit
Justicialista de l’Argentina, que va
gestionar la privatització i la
liberalització de l’economia per integrar
el seu país en el sistema
imperialista, empobrint el poble
miserablement; o el Partit
Revolucionari Institucional de
Mèxic, que va governar amb
mètodes bonapartistes el país
durant més de 60 anys reprimint
el poble i corrompent les institucions
democràtiques i les relacions
socials… Els representants
d’aquestes organitzacions
contrarevolucionàries van aplaudir
de cor el discurs de Chávez.

D’altra banda, els representants
dels partits nacionalistes que
governen els estats burgesos de
Bolívia, El Salvador, Nicaragua i
l’Equador també donen suport a
la proposta de Chávez. El
representant del Partit Comunista
de Cuba, que aplica les «reformes»
que eliminen les conquestes de la
classe treballadora cubana, va saludar
la proposta com un projecte
excel·lent. Els partits
«europeistes», és a dir, els que
estan a favor de participar en les
institucions de l’imperialisme
europeu (i no d’una Europa socialista),
com el Bloc d’Esquerres de
Portugal, el Partit d’Esquerra
d’Alemanya, el Partit de
Refundació Comunista d’Itàlia i el
Partit d’Esquerra de França
accepten discutir la crida de
Chávez com una convocatòria positiva.
El denominador comú de
tots aquests partits és que són els
residus de l’stalinisme, la
socialdemocràcia, el reformisme
armat i el nacionalisme, que amb
el seu paper d’agents de la
burgesia van destruir les grans
mobilitzacions de la classe obrera.
A la llista de suports a la
proposta de Chávez també
s’apunten diversos corrents
trotskistes renegats, amb el
Secretariat Unificat al capdavant.

Per això s’ha d’aclarir la
discussió: per nosaltres construir
una Internacional no es pot reduir
a una qüestió de xifres. Una Internacional
revolucionària es basa
sobretot en un programa i en un
conjunt de mètodes organitzatius,
tàctics i estratègics. El programa
del moviment bolivarià, al voltant
del qual Chávez vol agrupar els
partits i moviments d’esquerres,
no és el programa de la revolució
socialista mundial, sinó el reflex
dels interessos nacionals de la
nova burgesia militarista que
s’està desenvolupant a
Veneçuela. En el cas que
Veneçuela sigui l’objectiu d’una
agressió imperialista que utilitzarà
Colòmbia com a base,
evidentment les forces de la IV Internacional
lluitaran al costat dels
treballadors veneçolans contra
l’imperialisme. No obstant això,
que Chávez cridi a la construcció
d’una nova Internacional com un
simple projecte de «front
antiimperialista» per protegir la
burgesia chavista contra els EUA,
és un engany terrible per a la
classe obrera mundial.

La Internacional és el partit de
la revolució socialista mundial. La
concreció d’aquesta revolució a
Veneçuela serà l’expropiació de
tota la burgesia del país, la
substitució de l’estat burgès per
la dictadura del proletariat basada
en la democràcia obrera, i la
planificació centralitzada de la
producció i la distribució sota control
obrer. El gran obstacle d’avui
per a la realització d’aquest programa
és el mateix règim bolivarià
que reprimeix les vagues, matant
els treballadors lluitadors i els
sindicalistes de classe. La crida a
la construcció d’una Internacional
per part d’un règim que atura el
desenvolupament de la revolució
al seu propi país, pot convertir-se
en un gran cop del nacionalisme
sobre la lluita mundial de la classe
treballadora.

És cert que la IV Internacional
és actualment bastant feble i està
fragmentada. Per diverses raons…
No es pot oblidar que la IV Internacional
es va construir,
contràriament a les anteriors, no
pas en una època d’ascens de la
revolució mundial, sinó en un
període que la classe treballadora
mundial sofria greus derrotes per
les traïcions de la socialdemocràcia
i de l’stalinisme. I malgrat les
agressions i els crims
contrarevolucionaris d’aquests
corrents, la IV Internacional ha
estat capaç de conservar la
tradició del marxisme revolucionari
i educar noves generacions de
militants. En segon lloc, la IV Internacional
ha estat, i encara ho és,
l’única continuació del corrent
revolucionari de les Internacionals
anteriors, que avui es concreta en
el concepte del partit leninista i de
la revolució permanent trotskista.
El Programa de Transició de la IV
Internacional és el programa de la
revolució proletària mundial i encara
està vigent per realitzar-se.
Fins que aquest programa es
realitzi i sigui superat, la IV Internacional
serà essencial i continuarà
existint per al proletariat com el
veritable projecte revolucionari
mundial independent de les
burgesies nacional i internacional.

Pel corrent del Comitè d’Enllaç
Internacional, format per Lluita Internacionalista
(de l’Estat espanyol)
i el Front Obrer (de Turquia), el programa
de la IV Internacional
segueix essent l’únic programa de
la classe obrera per lluitar per la
revolució socialista mundial en
l’època imperialista.

Anar a la versió en castellà