Una tragèdia ha colpejat
profundament Haití. El pitjor
terratrèmol de la història haitiana ha
tingut l’epicentre al costat de la
capital del país i ha destruït dos
terços de Port-au-Prince. Les
primeres dades estimades parlen de
100 mil morts. Les escenes que
s’han començat a divulgar mostren
una situació terrible, amb morts als
carrers i ferits, sense cap atenció,
sota els enderrocs.

No podem no emocionar-nos
amb la situació haitiana. El poble
negre del país més pobre del
continent s’enfronta a una altra
tragèdia brutal. Però les
conseqüències no es poden atribuir
només a la dimensió del terratrèmol.
La greu tragèdia de la naturalesa
va caure sobre un país devastat pel
capitalisme. El terratrèmol no tindria
aquestes conseqüències sinistres si
el país tingués una altra situació
social.

L’atur està entre el 70 i el 80% a
Port-au-Prince. Els pocs empleats
viuen amb un salari mínim de poc
més de 200 pesos. No hi ha una
estructura nacional d’assistència
mèdica real. Hi ha poquíssims
hospitals públics a tot el país, que
no poden fer cap paper rellevant en
situació actual. Ara els pocs
hospitals també estan destruïts.
Tampoc no hi ha servei de
bombers. Des del terratrèmol,
després de veure les seves cases
esfondrar-se, eren els supervivents
mateixos qui intentava rescatar els
que havien quedat sota els
enderrocs. Els ferits s’apilonaven a
les places sense possibilitat que
ningú els atengués. A molts els espera
la mort.

La tragèdia haitiana serà utilitzada
per defensar la Minustah, les tropes
de l’ONU liderades per soldats
brasilers que mantenen l’ocupació
militar del país des de fa cinc anys.
Els dies que vénen n’hi ha que intentaran
demostrar la necessitat de
la Minustah en un moment com
aquest. Però l’objectiu real de les
tropes no té res d’humanitari. La
seva funció és assegurar que
s’implementa el pla econòmic
neoliberal al servei de les
multinacionals instal·lades al país.

Aquestes grans empreses
aconsegueixen produir tèxtils a preus
baixíssims (gràcies als miserables
salaris) a pocs quilòmetres dels EUA
És a dir, paguen un salari encara
més baix que a la Xina i en un lloc
molt més proper.

Els fets desmenteixen la propaganda
capitalista a favor de la Minustah.
No hi ha hagut cap millora social en
els cinc anys de presència de les
tropes. L’ocupació militar ha servit
per reprimir mobilitzacions dels
obrers haitians, com l’agost de 2009,
en la vaga dels treballadors tèxtils
per un salari mínim de 200 gourdes
(380 pesos), que va acabar amb
dues morts. Va servir per reprimir els
estudiants que es manifestaven contra
les tropes, que van fer més de
20 presos el mes de novembre
passat.

I ara, en el moment del
terratrèmol, els relats dels
supervivents mostren l’absència de
la Minustah quan més es necessita
una acció humanitària real. La
descripció d’un grup d’estudiants
brasilers que es troben a Haití és
impressionant: «la situació s’està
complicant -diuen- sortint als carrers
plens d’aigua, vam veure moltes
persones ferides al carrer, mortes,
cases esfondrades i persones
retirant els enderrocs, a més de
lluites per menjar, saquejos, un
tiroteig, i el pitjor, aparentment, tot
això sense la presència de cap tanc,
carro o oficial de l’ONU en aquests
primers moments de terror de la
població. Ens hem assabentat que
les tropes només estaven removent
els enderrocs de l’Hotel Montana,
un dels hotels de classe alta, on hi
hauria d’haver personalitats de
l’ONU.»

Hi ha una distància enorme entre
la solidaritat que els treballadors
necessiten en aquest moment i la
legitimació de l’ocupació militar
d’Haití. Des del PSTU hem estat des
del primer moment contra
l’ocupació, demostrant-ne el
caràcter proimperialista. En aquest
moment que el dolor del poble haitià
commou el món, volem afirmar la
nostra crida a la solidaritat amb els
treballadors i també el nostre rebuig
més absolut a l’ocupació militar. Més
que mai estem en contra de la
presència d’aquestes tropes que
només defensen el capital imperialista
i es mostren inútils quan l’acció
humanitària és necessària.

El PSTU crida els obrers,
treballadors i estudiants de tot el
món a fer una campanya de
solidaritat amb els treballadors
haitians, a través dels sindicats,
recollint contribucions a les bases,
perquè puguem enviar-les al
moviment obrer haitià. La Conlutas
i els seus sindicats ja estan
proposant una campanya en aquest
sentit. No confiem en el govern haitià
ni en el brasiler, ni en la Minustah
com a «solidaris» amb el poble.
L’ajuda podria ser utilitzada per
sufocar la revolta que avui hi ha al
poble haitià, i també podria com
perdre’s en la corrupció ingent que
hi ha al país.

L’imperialisme mostra el seu
cinisme a Haití. Els mateixos
governs que van donar 25 bilions de
dòlars per salvar els bancs en la crisi
econòmica, ara ofereixen 145 milions de dòlars a Haití. L’ONU ha gastat en els cinc anys
d’ocupació militar 3,5 mil milions de dòlars i ara «ofereix» 10
milions per l’ajuda.

Exigim al govern brasiler, que parla tant de la seva solidaritat
amb el poble haitià, que retiri immediatament les tropes
d’ocupació i que utilitzi en ajuda humanitària els diners que
s’hi gastaria. El govern es va comprometre a enviar uns ridículs
10 o 15 milions de dòlars en ajuda, quan s’ha gastat, fins
avui, 600 milions de dòlars a mantenir les tropes.

Tota la solidaritat amb el poble haitià!

Exigim al govern brasiler que retiri les tropes d’Haití i
que transformi les seves despeses en una veritable
ajuda humanitària!

Partit Socialista dels Treballadors Unificats

Sao Paulo, Brasil, 13 de gener 2010