En el marc de la nostra
pràctica als campaments
després del terra-trèmol del 12
de gener, s’han presentar
diversos problemes. El Govern
ha rebut els fons lliurats per
altres països llatinoamericans
(recordem que els fons
d’Estats Units, Canadà o altres
països d’Europa, es canalitzen
només a les ONG) i han
començat a prendre força els
comitès oportunistes lligats al
poder que reparteixen targetes
de menjar amb finalitats
personals amb una orientació
d’etern assistencialisme.

Per altra banda se n’aprofiten
obertament per establir un control
repressiu acompanyats per agents
de la policia o del ministeri de
l’interior (…). Es tracta d’una
penetració oficial per mitjà de la
Comissió Nacional per al
desarmament i la reintegració
ajudada per una ONG brasilera,
«Viva Riu», i els soldats de Minustah.
Durant les nits, o fins i tot en ple
dia, hi ha confrontacions obertes
amb els comitès que volen ser
autònoms i tenir pràctiques pròpies
en el tímid procés de
desenrunament. (…)

El Govern utilitza
els fons per incitar les tendències
oportunistes que deixa el populisme
rampant d’aquest país, a causa del
nombre tan enorme d’aturats que
conformen un subproletariat, inestable
per naturalesa i avui dia
exacerbat pel cataclisme passat.

Hem invertit molt d’esforç a
lliurar aquesta batalla. (…) Ens
hem dirigit més específicament
als treballadors i en particular als obrers. Així hem arribat a formar en
diferents campaments «Comitès
d’obrers i treballadors». Aquests
darrers, per la seva naturalesa
mateixa, són molt més clars sobre
els interessos de classe (…).

Un altre
pas important que s’està fent és un
procés d’aliances amb comitès que
no són de la nostra pràctica
mateixa i no duen la nostra línia en
si però que sí que tenen aspectes
honestos, seriosos, col·lectius i
combatius. Construïm junts
perspectives més globals a partir
dels nostres textos repartits i en
discussió mentre els ajudem a seguir
aprofundint les seves accions.
A alguns els donem suport
directament i oberta. Així, en
contacte i acostament amb un
d’ells, REVISE-12J (Xarxa de
víctimes del terratrèmol del 12 de
gener, a Kreyòl), vam arribar a participar
en una mobilització el 28
d’abril. (…)

Hi ha hagut, doncs,
confrontacions obertes (de vegades
amb pedres i ampolles) als
campaments i als carrers del
voltant, confrontacions que han
durat dies. Finalment, com que
sempre han estat rebutjats per
nosaltres i les poblacions dels
campaments -que donaven més i
més suport a les nostres posicions
i també participaven en les
distribucions- van arribar amb
agents de la policia per intentar intimidar-
nos més «oficialment». Com
que seguíem resistint van arrestar
tres dels nostres militants. Els van
deixar en llibertat la mateixa tarda,
però la intimidació va funcionar (…)

Un altre component de la
mobilització planejada pel 28 d’abril
va ser la Llei d’urgència que Préval
va promulgar, amb el suport de
diputats i senadors que ara estan
totalment al seu servei. Aquesta Llei
no només allarga 8 mesos el temps
del seu mandat presidencial, sinó
que a més restringeix els drets
democràtics del poble. La Llei va
portar un descontentament popular
important (…).

«Justícia social», «alcem-nos per
salvar al país», «solidaritat,
organització, mobilització» però
també: «fora l’atur», «fora els salaris
de misèria», «el país no està en venda
», «fora l’ocupació»… van ser
els temes de banderoles i pancartes.
Durant la manifestació que recorria
diversos campaments, també vam
distribuir la nostra posició respecte
a la situació:
(…)

Per mantenir-nos en els principis
que sempre ens han guiat, és en el
marc de la MOBILITZACIÓ que hem
d’avançar en l’escenari polític. Per
això pensem redoblar la resistència
i declarar ja el mes de maig MES
DE MOBILITZACIÓ I LLUITA DELS
TREBALLADORS.

Ara mateix la DICTADURA de les
classes dominants ja apareix SENSE
MÀSCARA. Però no és pas per
casualitat. És que el projecte de
dominació-explotació dels
capitalistes multinacionals sent que
està creant una situació explosiva.
Malgrat tot, costi el que costi, el
seguiran desenvolupant. I les zones
franques que ja planegen (unes
quaranta a totes les principals ciutats
costaneres) tindran totes el salari de
supramisèria que coneixem, amb les
humiliacions que coneixem. En
aquest sentit, l’ofensiva dels
imperialistes es farà sentir arreu del
país! I arreu serà INFERNAL.

(…) Tots els treballadors, d’una forma
o altra, directament o indirecta, seran
arrossegats per aquest procés
deshumanitzador. Per això declarem
que cal REDOBLAR LA
RESISTÈNCIA!

(…)
Llancem una CRIDA alta i clara a
tots els obrers, tots els treballadors,
totes les masses populars, tots els
progressistes conseqüents, a tot el
Camp del Poble, QUE ES
MOBILITZI! DEFENSEM ELS
NOSTRES INTERESSOS PROPIS!
AVUI DIA SÓN ELS QUE CLARAMENT
I ÚNICAMENT CORRESPONEN
ALS INTERESSOS DEL
PAÍS. Serà difícil. Però la victòria
pertany només als pobles explotats
i dominats que lluiten.

Visca la lluita del poble
HAITIÀ!

Visca L’altre haití construït a
partir dels interessos dels
treballadors!

Extractes de la declaració
del 1 de maig de
Batay Ouvriye