Aquest 8 de març, Dia Internacional
de les Dones (Treballadores),
les dones feministes sortim indignades
al carrer per dir que ja n’hi ha prou!
Mentre els grans clubs de banquers,
especuladors i empresaris
continuen engreixant els seus
beneficis, nosaltres malvivim en un
mercat que, de reforma laboral en
reforma de les pensions, ens aboca
a l’atur, a la dependència, a les
feines més precàries, als desnonaments
i a la pobresa. Fent les mil i
una per compaginar el treball
remunerat amb el treball domèstic,
reproductiu i de cura, les dones
assegurem que el sistema continuï,
treballant el doble però cobrant la
meitat. L’economia «globalitzada» i
«competitiva» se sustenta sobre
aquesta doble explotació. (...)

Per si no fos prou, dia sí, dia
també, una d’entre nosaltres és
assassinada per l’expressió més
brutal de les desigualtats entre
homes i dones, que és la violència
masclista. A penes instal·lat, el nou
govern de CiU no s’ho ha pensat
dos cops per anunciar tot tipus de
retallades, començant per eliminar
sense complexos el Programa de
Seguretat contra la Violència
Masclista que, entre altres coses,
va demostrar que una de cada
quatre dones ha patit violència
masclista greu en algun moment de
la seva vida a Catalunya. Amb
aquest gran «ímpetu estalviador»,
els convergents han eliminat també
la Direcció General d’Igualtat
d’Oportunitats en el Treball, perquè
la igualtat al mercat laboral «seria
un detall sense importància»… Un
«detall» que en ple segle XXI, els
homes, sols per ser-ho, cobrin un
30% més que nosaltres en el
mercat laboral. Mentrestant, la nova
Llei del dret a l’avortament està
pendent d’aplicació (i de finançament
per part de les CCAA), (…) Per
no parlar de la coneguda com Llei
de la dependència, de la qual de
vegades les persones reben l’ajuda
quan ja és massa tard, si és que
l’arriben a rebre. (…)

A la vora dels congressos per a
homes amb corbata, prop dels
hotels de luxe, malviuen vídues amb
pensions irrisòries, dones migrants
en condicions d’explotació absoluta
per unes lleis d’estrangeria que
permeten tot tipus d’abusos, dones
joves amb salaris miserables
que amb prou feines arriben a pagar
uns lloguers astronòmics per la
bombolla immobiliària, dones perseguides
i multades per exercir la
prostitució, dones que ja no poden
accedir als serveis bàsics perquè
porten un vel integral… Ah, sí! Perquè
ara resulta que alguns polítics ben
apoltronats diuen que ens volen
«alliberar» a cop de prohibicions! No
tenen clar que del nostre alliberament
ens en encarreguem nosaltres
mateixes?

I tenim molta feina, ja que patim
més que ningú una crisi creada per
uns delinqüents financers, vivint
l’agudització de les retallades
socials, la violència sexista ens afecta
a totes, els feminicidis i els crims
d’odi cap a nosaltres que se
succeeixen arreu del món amb total
impunitat. La lesbofòbia i la
transfòbia són el pa de cada dia de
milers de dones. I «la cirera del
pastís» patriarcal: l’especulació sobre
els nostres cossos, la imposició
d’un model que ens vol objectes
sexuals, complaents, obedients,
sempre somrients a les imbecil·litats
de certs desigs masculins…

Mantenint-nos contínuament
insatisfetes amb la nostra imatge,
patint anorèxia o bulímia, sent carn
de canó de publicitats sexistes i
degradants que inunden la ciutat.

Que els serveis públics són
poquíssims? Que des de fa 40 anys
els homes incrementen la seva
participació al treball de la llar a raó
d’un minut per any? Que cada
vegada ens violenten més, a casa
o al carrer? Calleu! Que juga el
Barça! I aquí sí que no s’hi nota la
crisi. Un altre gran «club d’homes»,
i és que si haguéssim de parlar del
futbol professional i de la FIFA, sols
podríem dir que són com el Vaticà,
funcionen a partir d’una discrimi-nació
oberta i no qüestionada cap a
les dones, que sols servim per netejar
algun altar… o per fer
d’acompanyant dels «grans
futbolistes». Companyes, apaguem
la TV i solidaritzem-nos amb les
nostres camarades egípcies,
tunisianes, algerianes i amb les
dones del món sencer que avui 8
de març, i durant cada dia de l’any,
resisteixen i lluiten per aconseguir
ser dones lliures! El camí de la
nostra emancipació passa per la
conquesta de reivindicacions que
reclamem des del primer 8 de
març!

Dones feministes dels Països
Catalans, el carrer és nostre… i com
recorden les nostres companyes
italianes, si no és ara, quan? És ara
i sempre!

Prou retallades de drets i de recursos!
No volem perdre cap de
les conquestes assolides!

Prou
assassinats, prou violència
masclista contra nosaltres!

Exigim
recuperar el Programa de
Seguretat contra la Violència
Masclista.

Exigim recursos per fer
front a aquesta greu xacra social.
(...) Demanem un increment del sou
mínim i de les pensions no
contributives!

Exigim polítiques
socials a favor de les dones,
perquè milloren la qualitat de vida
i perquè creen llocs de treball!

Volem llocs de treball a tots els
sectors i categories, sense riscos,
de qualitat, i sense
discriminacions!

Exigim una llei
que ens permeti decidir sobre els
nostres cossos: avortament lliure
i gratuït !

VISCA LES LLUITES
FEMINISTES D’AQUI I D’ARREU !

Extractes del manifest unitari de la
Comissió 8 de març de 2011.
Barcelona