Evo Morales ha hagut de cedir obligat per la marxa indígena i l’enorme mobilització
popular que li dóna suport. El divendres 21 d’octubre va anunciar que enviarà al
Congrés una reforma de la llei establint que «la carretera no passarà pel Tipnis».
També va dir que governava «obeint el poble». És quasi un acudit per explicar una
decisió després de 67 dies de mobilització indígena, d’una brutal repressió policial
i de les calúmnies contra els marxadors que l’Evo personalment ha repetit
durant aquests dos mesos. Dijous havia arribat a dir que «l’ambaixada ianqui»
era darrere de la mobilització.

Després de la imponent i multitudinària recepció popular a la marxa indígena a La Paz el
19 d’octubre el govern va envoltar 200 indígenes que havien establert una vigília a la plaça
Murillo (la plaça principal davant del Palacio Quemado, Casa de Govern), amb centenars
de policies que no deixaven entrar ni el menjar. Fins i tot va posar policies amb gossos a la
plaça per intimidar els indígenes i fer-los marxar. La policia va tirar gasos lacrimògens a
manifestants que exigien entrar a la plaça amb aliments per als indígenes. El cap de
policia va ser destituït per negar-se a acatar l’ordre de desallotjar els indígenes.
Si després de tot això el govern cedeix, no és perquè «obeeix el poble», si més no amb
ganes. El govern no obeeix el poble, obeeix les transnacionals. Només «obeeix el poble»
obligat per una gran mobilització. Així va ser el desembre passat amb el gasolinazo. Així ha
estat ara.(...) El triomf ha mostrat una vegada més l’immens poder de la mobilització
popular unitària.(...)

L’oposició de dreta és repudiada pel poble per haver governat abans al servei dels
mateixos interessos transnacionals pels quals ara
governa Evo.

Per això necessitem una alternativa política al
servei del poble pobre. Els diputats indígenes han
trencat amb el MAS. És hora que ells convoquin,
al costat de la Federació de Miners que també
va proposar un instrument polític dels treballadors,
les Federacions de Mestres urbanes combatives,
com les de La Paz i Cochabamba, els mestres
rurals de La Paz, i a tots els sectors sindicals,
populars, indígenes i camperols que s’han
independitzat del domini polític del MAS.(...)

Extractes de La Protesta, Premsa de la secció boliviana de la UIT} }}