Context

Malalta de desigualtat, l’economía es para i la burguesía aplica la medicina tradicional per a garantir els seus beneficis: destrucció de mitjans de producció: treball, capital, instal•lacions. Mentre les transferències als bancs continúen (5,2 bilions d’euros a Europa), mentre la reforma constitucional del PSOE i PP garanteix la prioritat del pagament del deute per sobre de les despeses socials, mentre el crèdit privat no arriba a la economía productiva, es faciliten les eines per a procedir a una gran operació d’abaratiment del treball, mantenint l’atur i la pobresa en cotes altes per a garantir el poder d’intimidació de patronal i govern. És la reforma laboral núnero 52 des de 1980, realitzades per governs tant del PSOE com del PP. CCOO, UGT i CEOE havien signat 15 dies abans un acord que enterrava l’actualización dels salaris ni a l’IPC real ni a l’IPC previst, i preveu pèrdues certes de poder adquisitiu per als 4 propers ays i una fòrmula que les fa segures per al futur, i avançava mesures de modificació de condicions salarials i de sortida dels convenis que la 52 reforma laboral ha superat.

Mesures i conseqüències

 Nou contracte per a empreses (i autònoms) de menys de 50 treballadors i treballadores amb acomiadament gratis (indemnització zero) el primer any, amb la cobertura d’un fals període de prova. L’empresa tindrá dret a bonificacions encara que l’acomiadi durant el primer any o després (amb acomiadament procedent o disciplinari).

- Els nous acomiadaments es converteixen en realitat tots en procedents (barats) per l’expedient d’afegir com una de les seves possibles causes “la disminució persistent del seu nivell d’ingressos o vendes durant els últims tres trimestres”. Això duu la indemnització a 20 días per any treballat amb un màxim de 12 mensualitats, tant per als treballadors i treballadores amb contracte fix antic o recent. Els acomiadaments improcedents passen a ser residuals. Veure detalls en els enllaços per als acomiadaments improcedents de treballadors i treballadores amb contracte fix antic.

- Acomiadaments procedents (barats) per als treballadors i treballadores laborals fixos de les administracions públiques,doncs una nova causa possible és “quan es produeixi una situació d’insuficiència pressupostària sobrevinguda i persistent (tres trimestres) per a la financiació dels serveis públics corresponents”. Indemnitzación de 20 díes pe any treballat amb un màxim de 12 mensualitats.

- Possibilitat de modificar unilateralment la quantia dels salaris (i la jornada, l’horari o les funcions) per part de l’empresari quan existeixin raons econòmiques, técniques, organitzatives o de producció, “es consideraran tals les ques estiguin relacionades amb la competitivitat, productivitat o organitzación tècnica o del treball en l’empresa”. Això pot fer-se a treballadors i treballadores individuals, grups o la totalitat de la plantilla. En tots els casos l’empresari pot fer-lo de forma unilateral, només que si s’aplica al 10% o menys de la plantilla (llegir casuística en decret) és directe, i si s’aplica a una part major o tota la plantilla es retarda un mes. El treballador podrá demanar la rescisió del seu contracte i tindrá dret a la indemnización d’un acomiadament procedent (20 días per any treballat fins a un màxim de 12 mensualitats).

- Expedients de regulació d’ocupació sense autorització administrativa, tant els de suspensió o reducció de jornada (temporals) com els que acomiadin.

- Fi de la ultraactividad.- Aquest concepte implica que el conveni anterior és vàlid mentre no es negocia un de nou. La ultraactividad acabarà si en dos anys no es negocia un conveni nou, i les condicions mínimes retrocedeixen als mínims de l’Estatut dels treballadors, que en un context de depressió i elevat atur, es mantindran amb baixes condicions laborals.

- Sortida del conveni.- si l’empresa té dos trimestres seguits de disminució d’ingressos o vendes, l’empresari pot demanar que es deixi d’aplicar el conveni. En cas de desacord amb els representants dels treballadors i treballadores, es pot arribar a un arbitratge obligatori.

- Preeminència dels convenis d’empresa per sobre dels de sector.- Això deixa als treballadors i treballadores de les petites i mitjanes empreses sense cap poder de negociació.

Lluitem contra els acomiadaments, les rebaixes salarials, l’atur i la pobresa.

Per la defensa dels drets socials i laborals:

• Garantia per a pensions i salaris.

Cal mobilitzar-nos i crear des de baix un moviment cap a la vaga general.