Reproduïm el reportatge de Nuestra Lucha nº 8 -periòdic militant del
sindicalisme de base- de 21/12/2011, del dirigent ceramista Alejandro
López, treballador de Zanón (Fàbrica-Sense-Patró, ocupada pels
treballadors, reconeguda com a cooperativa i en lluita perquè s’apliqui
l’expropiació aconseguida i sigui nacionalitzada sota control obrer).

«Parteixo d’un balanç més que
positiu per la lluita militant del Front
de l’Esquerra i els Treballadors. Que
s’hagi donat la unitat dels
companys del PTS, del PO, d’IS, i
també de l’agrupació Marró [N.T.
corrent del sindicat ceramista] a la
qual jo pertanyo, i que haguem fet
el pas de la lluita sindical a la lluita
política intentant construir una eina
política dels treballadors. Això té una
potencialitat enorme per al conjunt
dels treballadors en el marc d’una
crisi financera internacional que la
volen fer pagar als treballadors.
Assumim l’escó obrer en la legislatura
de Neuquén com una tribuna
més de lluita en defensa de la nostra
classe.

Comencem la nostra activitat en
la legislatura debatent amb la resta
de les forces, demostrant que la del
FIT és l’únic escó que enfronta la
política del govern de Sapag i el MPN
i defensa els interessos dels
treballadors.

El nostre escó s’ha marcat un
altre programa des de l’inici. En
l’última sessió de l’any, vam presentar
el nostre primer projecte, que té
a veure amb demanar la pròrroga
de les sessions ordinàries perquè hi
ha temes centrals que exigeixen
una solució immediata.

Els temes urgents. Un és
l’habitatge, hi ha més de 70 mil
famílies que no tenen vivenda, i a
l’hivern llegim als diaris que moltes
famílies moren en incendis a les
seves precàries barraques.

Nosaltres coneixem bé el tema
perquè tenim molts companys que
viuen a les ocupacions. Hi ha
condicions per solucionar fàcilment
aquest problema, perquè per
exemple FaSinPat fa 10 anys fa
terres i revestiments ceràmics, hi ha
dues fàbriques que fan maons buits,
com a Ceramica del Sur i Ceramica
Stefani, que també estan sota control
dels seus treballadors. La mà
d’obra també hi és, perquè hi ha
els companys de la UOCRA que
sempre reclamen que es reactivi
l’obra pública, els recursos hi són,
perquè estem en una província on
hi ha molt gas i petroli i veiem els
milions i milions que guanyen les
petrolieres; l’únic que falta és la
decisió política.

Els altres dos temes urgents són
la salut i l’educació. La salut està
en una situació de crisi profunda,
de desmantellament, (...) volem
salaris que es corresponguin a cost
de la vida per als treballadors de
l’educació, volem que les escoles
estiguin en condicions, també que
els pares dels estudiants tinguin
treball digne per poder enviar als
seus fills a l’escola, i per descomptat
defensar l’educació pública, contra
aquesta reforma educativa.

L’últim tema que abordem és el
de l’expropiació de la fàbrica Zanón.
Fa 10 anys que està sota control
obrer, fa dos anys que es va votar
l’expropiació en la Legislatura, i no
s’ha finalitzat el tràmit d’expropiació,
cosa que fa perillar els llocs de
treball, perquè no poder fer
renovació tecnològica, no poder
invertir per contiuar produint, ens
posa en una situació complicada
(...) el que necessitem també és
una decisió política. Si aconseguim
que es reactivi l’obra pública i que
es compri material a ceràmica
Zanon, a Del Sur i Stefani les coses
canviaran. Si nosaltres poguéssim
accedir als crèdits com va poder
accedir-hi la família Zanon estaríem
en una situació millor.

Un clar posicionament polític.
Sobre la base d’aquests quatre temes
demanem que s’estenguin les
sessions ordinàries. Evidentment la
majoria dels diputats ja estaven
tenien els bitllets a la butxaca, així
que van votar en contra.

No volem fer del nostre escó un
escó testimonial, tenim
posicionament polític, defensem els
interessos del poble i la classe
treballadora, però també ens
proposem organitzar al conjunt dels
companys. Així com ens organitzem
per recuperar comissions internes i
sindicats, també els treballadors ens
hem de donar l’espai per poder
construir la nostra pròpia eina política,
il’escó està al servei d’això,
perquè aixequem una clara
independència de classe. En aquest
sentit fem un balanç més que positiu.

En aquest temps ens ha estat
molt útilfuncionar en plenaris de
treballadors oberts, perquè molts
treballadors ens diuen que és manera
com ha de treballar aquest
escó, i que ha de ser mandatat pel
conjunt dels treballadors i que hem
de tenir els nostres espais per
debatre.»

21/12/2012