Artículos de actualidad de la UIT-CI




Artículos de actualidad sobre Ucrania



NI OPRESIÓN PATRIARCAL NI COLONIAL: ¡TODAS CON PALESTINA! ¡POR UN MOVIMIENTO FEMINISTA ANTI-IMPERIALISTA E INTERNACIONALISTA!



Estás aqui : Portada » Actividades y Campañas » Declaraciones

Declaración 1 de mayo

DIEM NO AL PAGAMENT DEL DEUTE

Lucha Internacionalista, 1ro de mayo de 2012




29M. La lluita ha de continuar...

Reducció despeses de funcionament dels centres públics, augment de ràtios,
reducció de plantilles, augment hores lectives, retallades de sous treballadors/es
ensenyament (docents i no docents), acomiadaments interins/es, retallada beques
menjador, massificació i barracons, bloqueig de noves construccions, abandonament
del 0-3, augment taxes universitàries... Som davant una ofensiva com mai abans
contra l’ensenyament públic.
Però no tota l’educació es retalla per igual. Les retallades recauen sobre la pública.

En els anys de crisi el mòdul de la concertada ha augmentat, es creen els concerts de
batxillerat, s’externalitzen escoles bressol com a Barcelona, assegurant un benefici del
10%,.. No només son retallades, és privatització: qui pugui que es pagui la sanitat o
l’educació i, el servei públic tornarà a ser com quelcom assistencial i caritatiu, destruint
la feina de molts anys per la qualitat del sector públic.
No és només en educació i la sanitat pública, l’agressió a les classes populars és
general. S’abaixen les partides que poden crear llocs de treball (com les infraestructures)
retallen les partides pels aturats/ades, pugen l’IRPF, liquiden la negociació col·lectiva i
els més elementals drets laborals amb la nova reforma laboral... Paguem els
treballadors/es la crisi d’un sistema capitalista que he beneficat i segueix beneficiant
empresaris.. i particularment la banca.

Volen convertir els beneficis de la gran patronal com quelcom d’intocable i sagrat,
per això fan del pagament del deute públic (un deute que es dispara justament pel pla
de rescat a bancs) un afer «constitucional», mentre les condicions de vida de la majoria
són moneda de canvi. El deute públic ja és la segona partida en quantitat dels
pressupostos i s’emporta més del que totes les retallades juntes. Entre els plans de
rescat bancari i el pagament del deute, mai tant diner públic ha passat a mans
privades en tant poc temps!. Nosaltres responem: les condicions de vida de la gent
són inqüestionables, el deute a la banca ha d’esperar. Aquesta és l’elecció obligada.

Prou retallades, prou acomiadaments.
Després de la vaga general del 29 de març cal donar continuïtat a les
mobilitzacions. Plans de lluita en defensa dels serveis públics, en defensa de les
condicions de vida, d’exigència de plans pels aturats/ades, amb noves jornades de
vaga general. Només la mobilització unida pot aturar els seus plans de
desmantellament del nostre futur.
Cal fer confluir totes les mobilitzacions amb una exigència general: no al
pagament del deute públic. El diner públic ha d’anar a la creació de llocs de
treball, defensar salaris i pensions, per l’educació i la sanitat pública...

No al finançament de la sanitat i l’educació privada
amb diners públic.

No al pagament del deute.

Enfrontar la criminalització de les lluites

Catalunya, amb el Govern Mas al capdavant, és el laboratori per introduir una escalada
repressiva contra manifestacions i vagues. Això s’inscriu en la tendència al
bonapartisme i els estats policials per imposar les mesures de la crisi i impedir la reacció
obrera i popular contra aquestes mesures. L’acord CiU-PP que va servir per a l’aprovació
dels Pressupostos de la Generalitat suposava una llarga llista de retallades al sector
públic, en tots menys un: s’incrementen les dotacions i recursos materials als Mossos
d’Esquadra. Són les dues cares de la mateixa moneda.

En la vaga del 29M es practiquen
94 detencions, amb 8 penes de
presó preventiva (tres d’elles sense
fiança). Les càrregues policials van
impedir la manifestació que, convocada
pel 15M, diversos sindicats
i moviments, havia de sortir de
Plaça Catalunya. Per primera
vegada els Mossos d’Esquadra utilitzen gasos lacrimògens. Immediatament, Felip Puig,
Conseller d’Interior, criminalitza els sindicats CGT i CNT que havien convocat una tercera
manifestació, que havia de confluir amb la de Plaça de Catalunya i els obre un expedient
sancionador.

En els dies posteriors aquesta ofensiva criminalitzadora pren forma: s’anuncien
mesures legals per limitar el dret de reunió i manifestació, es defensa la possibilitat
d’aplicació de la legislació antiterrorista a manifestacions i piquets, s’introdueix
videovigilància en les manifestacions, es suspén Schengen i tanquen fronteres aduint
la reunió del BCE... però sobretot, comencen a atacar directament al moviment
obrer organitzat: companys de CCOO, UGT i CGT són detinguts a València, de la
SEAT s’emporten detinguts a companys per participar en un altre piquet... i prenen
com a punta de llança d’aquest atac a la CGT amb la persona de Laura Gómez,
secretària d’organització de Barcelona, a la qual matenen detinguda sense fiança.
En la seva persona, avui, es concentra l’atac a tot el moviment obrer organitzat.

Llibertat sense càrrecs pels detinguts.

Retirada expedients sancionadors als sindicats

Aturem la criminalització dels moviments socials i sindicals

Ir a la versión en catalán