El rescat de la banca arriba en una situació molt
diferent a la de fa quatre anys. No només perquè les
arques de l’estat són més precàries, també perquè
repunta la mobilització i pel fet que és Bankia qui
està en el centre de la crisi. El Govern intenta frenar
processos d’investigació perquè a Bankia està
directament implicat l’aparell del PP i és tan descarat
que s’han ocultat balanços i pèrdues que, una
setmana abans de la intervenció, Rodrigo Rato estava
anunciant 300 milions de beneficis i el repartiment de
dividends.
Hi ha una seqüència de fets que fa por al Govern.
En el primer trimestre del 2012 hi ha una reactivació
de les vagues, essencialment en el sector públic. En
poc més de tres mesos de govern efectiu, el cop
dels resultats electorals del PP
a Andalusia i Astúries, que ja van
advertir que la política de
retallades brutals tenia un alt
cost polític. Aquesta mateixa
lectura va animar la vaga general
del 29 de març, que va
suposar un èxit del moviment
amb manifestacions massives.
La vaga va impulsar una
reactivació de sectors en lluita.
Va saltar l’educació el 22 de
maig en la primera vaga general
estatal de tot l’ensenyament
públic, amb una significativa
reactivació també del moviment
estudiantil. Vaga general en el
sector miner del carbó. Vaga del
transport a Astúries i del servei
de Salut de Castella-la Manxa.
A Somontes continua
l’ocupació de terres.
És cert que Méndez i Toxo no han volgut donar
continuïtat a la vaga com havien promès. Va passar
el termini del 1r de maig (un termini d’altra banda
absurd) sense senyals de noves convocatòries de
CCOO i UGT. El debat es centra on ha d’estar: es
paga el deute i es rescaten els bancs mentre ens
retallen tot el que és retallable sense importar-los el
cost social, o els aturem i no es paga el deute ni es
rescata la banca. O ells o nosaltres. Cal donar suport
a les mobilitzacions en curs, exigir a les direccions
sindicals un pla de lluita unitari, que unifiqui les lluites
amb noves convocatòries de vaga general. Cal dotar
de contingut polític a la lluita: per defensar els
llocs de treball, per impedir les retallades… ni un
euro per a la banca, no al pla de rescat, no al
pagament del deute.
