LI va publicar la seva posició, reivindicant
el petroli argentí per al poble argentí, en
motiu de l’expropiació de Repsol per part
del govern argentí. Ara entrevistem a Jorge
García, Pieri, delegat dels treballadors
petroliers primer d’YPF, acomiadat amb la
privatització a mans de Repsol, lluitant per
treball genuí després de l’argentinazo de
2001 i reincorporat al treball als pous fins
avui en la subcontracta de la firma NCD
que presta servei en els jaciments d’YPF.
Des d’aquesta perspectiva de lluita, analitza
la recent expropiació i la situació dels
treballadors.

LI.- Quina va ser la política de Repsol amb
els antics treballadors d’YPF després de la
privatització?

P.- El primer que es va instrumentar va ser
una llista negra a l’estil macarthysta on figuràvem
els activistes que havíem lluitat contra la
privatització i Repsol analitzava totes les
incorporacions a les subcontractes. A mi em
va costar més de 10 anys tornar als jaciments
per ser el que sempre vaig ser, un obrer petrolier.

LI.- Tant a nivell de defensa de llocs de
treball com de condicions salarials i laborals,
quins han estat els grans períodes de lluita
petroliera d’aleshores fins avui?

P.- Les lluites més importants van ser en el
2005: va ser una veritable batalla. La vaga va
durar 19 dies i vam ocupar els jaciments i al
final Termap que és la planta exportadora de
cru i que pertany a les grans operadores
petrolieres; les multinacionals Van acabar
abaixant el cap i van haver de baixar a la
Patagònia, tan és així que l’aixecament de la
vaga es va decidir en una assemblea en
l’ocupació on es va llegir i es va aprovar l’acord.
No va ser gratis: en els enfrontaments vam tenir
prop de 200 obrers ferits, però ells tampoc no
ho van tenir fàcil, perquè més de 50 també
van rebre.

LI.- Quina incidència en la situació de
l’Argentina ha tingut la política de Repsol en
els últims anys, tant sobre la producció com
sobre la prospecció de jaciments?

P.- El de Repsol va ser un veritable saqueig.
Jo treballo en els seus jaciments i és increïble
veure com en la seva set de beneficis actuen
destruint-ho tot i no invertint res. Repsol ha estat
altament ineficient però molt rendible, i va
comptar amb el suport de l’actual govern. Al desembre del 2010 es va llançar el
pacte social en els jaciments,
estaven les operadores i els
sindicats i el 2011 va haver-hi
repressió. El govern va militaritzar
els jaciments per defensar els
interessos de les operadores, però
no van poder derrotar-nos i a sobre
Repsol els va pagar amb una terrible
fugida de capitals. Ara el 2012
els obrers, amb el sindicat, vam
plantejar que si no hi havia inversió
ho aturàvem tot i el govern va haver
d’optar. És a dir que el poc que es
va avançar és una veritable victòria
dels obrers petroliers, vam ser
nosaltres els que lluitàvem per què
una part de la renda quedés en
salaris i beneficis socials i els qui
rebíem els cops i els presos.

LI.- Quina posició hi ha hagut i
hi ha des del moviment petrolier
sobre la propietat i gestió de
YPF? Com valores les mesures
del govern de Cristina Fernández?

P.- En general i a partir dels fets
del 2005 (gràcies a aquesta lluita
van sorgir dos nous sindicats
impulsats per nosaltres, tots dos
molt combatius) hi havia un
sentiment que s’expressava en la
consigna de fora les multinacionals!
però quedava difús el d’expropiació
i nacionalització sota control dels
treballadors. La mesura presa pel
govern ens permet avançar i
debatre en el si de la classe obrera
els grans problemes. En aquest
sentit és un avanç perquè es veu
que és possible i que les definicions
són polítiques i no acadèmiques.

LI.- Què ha passat una vegada
expropiada amb els 2.500
treballadors que Repsol havia
enviat a casa amb un ERO de
suspensió? Es mantenen les
reivindicacions?

P.- La posició nostra, com a
obrers, va ser sempre que no es
perdés ni un sol lloc de treball, ja
fos els supervisors de Repsol -que
prou titelles de la patronal són-. En
aquest sentit els informes que tenim
són positius. Però en quant als
plantejaments realitzats a Repsol
com a sindicat es mantenen i si
abans érem durs contra Repsol,
que l’estat capitalista argentí no es
faci il•lusions perquè no baixarem
cap bandera .El dijous 24 farem una
trobada de delegats dels jaciments
de la nova YPF on segurament
definirem els passos a seguir perquè
si tot continua igual, ve la vaga a
tots els jaciments.

LI.- Quins són ara les principals
reivindicacions que teniu i com les
abordareu?

P.- Nosaltres volem millorar el
salari i altres reivindicacions. Per
exemple volem que es compleixin
de debò les normes de seguretat i
higiene: no acceptem cap treball
insegur, massa morts i mutilats té
la nostra activitat en la seva història;
volem el 82 % de jubilació pagat
per les patronals; volem que es
compleixi el conveni que garanteix
la jubilació als 55 anys per tasca
insalubre i el premi de tretze salaris
pagats per les operadores. I volem
tornar a les 8 h de treball sense
pèrdua salarial i la incorporació per
fer-ho possible d’un torn més,
augmentant la dotació de personal!

LI.- Hi ha alguna cosa que
vulguis afegir per als treballadors
de l’estat espanyol?

P.- Pel que nosaltres passem (no
com a argentins perquè aquí molts
no ho són) com a obrers, consisteix
en que no ens mengin el cap els
xarlatans del capitalisme dividint-nos
per lloc de naixement. La nostra
sortida passa per la unitat com a
classe oprimida i explotada i tenir
ben clar qui és el nostre enemic,
que no és un altre que aquest sistema
d’explotació de l’home per
l’home que a cada fàbrica té nom i
cognom. Contra això hem d’anar i
començar a pensar que la solució
està a les nostres mans, que a
Europa passa per la unitat continental
de la classe obrera per escombrar
les fronteres imposant la
germanor i la solidaritat que només
poden atorgar els estats units
obrers i socialistes d’Europa.

Què és REPSOL?

REPSOL és el fruit de la segregació (1987) i privatització de l’empresa pública
INHL, que va agrupar empreses públiques d’hidrocarburs que abans estaven a
el INI (sector públic empresarial de l’estat espanyol que completament reduit ara
es diu SEPI). Ara REPSOL és una empresa privada dels seus accionistes (9’49%
de PEMEX, empresa pública mexicana. 12’83% de CaixaBank. 10’01% de Sacyr.
42’00% de fons de inversió estrangers. 9’90% de fons d’inversió de l’ estat
espanyol. 10’80% d’inversors minoritaris estat espanyol). La censura a la premsa
de l’estat espanyol per a qualsevol notícia desfavorable a REPSOL és total,
doncs REPSOL va gastar a 2010 en publicitat 30,4 milions d’euros. Beneficis:
2,2 mil milions d’euros a 2011, 4 mil milions d’euros a 2010. En 1999 REPSOL va
comprar YPF per 13,2 mil milions de dòlars i encara sense indemnització el seu
saldo és positiu en 8,8 milers de milions de dòlars. REPSOL canalitza i atresora el
seu diner negre mitjançant 13 filials a paradisos fiscals per a no pagar impostos.
«Les seves activitats extractives estan presents en el Parc Nacional Madidi,
Reserva de la Biosfera Pilon Lajas, Parc Nacional Isiboro Séguareixi, Parc Nacional
Amboró, Parc Nacional Aguaragüi (tots a Bolívia), Parc Nacional Yasuni
(Equador), o la Reserva Llancanelo (Argentina).» (Ecologistes en Acció, veure
enllaços). En 11 mesos de 2003 a la regió d’Arauca a Colòmbia, exèrcit i
paramilitars van realitzar la «Operación Heroica» de desplaçament de població i
expropiació de terres per a la instal•lació de REPSOL, amb 2.500 detencions i es
va doblar l’assassinat i empresonament de sindicalistes».

Enllaços http://is.gd/0OjTAp