Els resultats electorals en tota Europa expressen un fort càstig
popular als partits que apliquen els plans de retallades, i
tradueixen electoralment la creixent resistència als plans
d’austeritat que imposa el capital: derrota de Sarkozy a les
eleccions presidencials franceses, derrota de Merkel a Renania
del Nord-Westfàlia -el Land més poblat i també el que exerceix
de motor de la indústria germana- el seu pitjor resultat des del
final de la II Guerra Mundial. Els seus actuals socis de coalició a
nivell nacional, els liberals del FDP, porten dos anys en caiguda
lliure. Derrota dels conservadors en les eleccions municipals
del Regne Unit… Una expressió política que es tradueix majoritàriament
en un gir a l’esquerra, però amb tots els elements
d’una profunda polarització social que impulsa també un
desenvolupament de l’extrema dreta. No obstant això, aquests
resultats permeten intentar canalitzar la crisi a través de les
institucions i essencialment continuen en l’alternança de poder
entre els grans partits que han suposat l’estabilitat parlamentària.
Però Grècia avui amenaça amb trencar aquesta realitat i entrar
en una profunda crisi institucional. El PASOK i Nova
Democràcia, els dos grans partits de Govern, que van mantenir
la unitat al voltant del Govern de Papademos, es van enfonsar.
També els ultranacionalistes de LAOS, el tercer component del
govern per un període, va quedar fora del parlament. El govern
tecnocràtic imposat per la troica (BCE, UE i FMI) va caure, però
sense que hi hagi encara capacitat per conformar un nou.
Syriza, la força de l’esquerra que recull bona part dels vots, es
nega a entrar en un Govern que avali el pla de rescat i es
precipiten les noves eleccions, el proper 17 de juny, on podria
guanyar, segons les enquestes.
Si aquest resultat es confirma i segueix sense voler aplicar els
plans dictats des de Brussel•les i Berlín, la crisi política estaria
servida i també l’efecte contagi. El que preocupa al gran capital
és més la crisi política de Grècia, que pot exportar-se a Europa,
que les conseqüències econòmiques, encara que poguessin
acabar en una eventual sortida de l’euro. Com en el cas de la
crida a referèndum, l’alarma dels grans poders econòmics i
polítics de la UE és la política, això és, la possibilitat que algú
se surti del guió i demostri que els seus plans no són els plans
més que d’una minoria que pot ser derrotada.
Però als ulls dels treballadors de la UE el que passa a Grècia té
a més un profund sentit. S’havia introduït l’escepticisme de
l’eficàcia de la lluita, de les vagues. Escoltàvem el comentari:
per a què hem de fer vaga si els grecs porten més de 10
vagues generals... i de què ha servit? Certament el cost és alt
per a la classe obrera, però aquesta capacitat de lluita ha anat
esquerdant l’aparell polític. Syriza, en cas de guanyar, té una
enorme responsabilitat, no només davant els i les gregues,
sinó davant tots els treballadors i treballadores europees,
doncs totes les pressions es giraran per mantenir l’essència
dels brutals plans que precisa el capital. El debilitament de les
forces que han donat suport a aquestes mesures és notori, la
qüestió és que cal construir també un referent polític
compromès amb les lluites i que doni sortida a les demandes
dels treballadors i treballadores.
Reproduïm l’anàlisi de les eleccions del partit trotskista grec, OKDE.
Primeres
conclusions
de les
eleccions del
6 de maig
1. Els dos principals partits
burgesos, que són els principals
responsables de la fallida del país
i de les brutals polítiques del
memoràndum, han rebut una
autèntica garrotada electoral, amb
resultats increïblement baixos
(13,18% per al PASOK davant del
43,92% en 2009; 18,85% Nova
Democràcia respecte al 33,47% en
2009, percentatge que s’havia
considerat el seu mínim històric des
de la seva fundació en 1974) i la
pèrdua de més de 3 milions de vots
(PASOK va perdre gairebé
2.180.000 i 1.105.000 vots gairebé
ND). Tots dos partits burgesos van
tenir resultats particularment baixos
en els grans centres urbans i,
sobretot a Atenes i en barris obrers
i populars.
A més, tota la resta de forces
burgeses pro-memorandum, com
LAOS, els partits de Bakogianni i
Manos van ser obertament criticats
i no van aconseguir entrar al
Parlament a pesar que els van
reforçar amb capital, el suport de
mitjans de comunicació i de la Unió
Europea. [Nota: Bakogianni i Manos
són ultra-neoliberals que es van
escindir de ND. Manos va deixar ND
fa alguns anys, Bakogianni fa molt
poc, quan va perdre la presidència
del partit front Samaras. Bakogianni
és el líder de la «Aliança
Democràtica», Manos d’ «Acció» -
recentment, després de les
eleccions, estaven en converses per
unir-se en un nou partit].
2. Tots els partits de l’esquerra
(reformista i d’extrema esquerra)
es van reforçar, la qual cosa
demostra un clar gir entre els
treballadors, les capes populars pobres
i la joventut. Sumats van obtenir
un resultat de l’històric, fins i tot
major que el 24,5% de 1958. [Nota:
el 1958, només 9 anys després de
la fi de la guerra civil, amb
l’aclaparadora derrota de l’esquerra
i la repressió immensa posterior, la
formació d’EDA (Esquerra
Democràtica Grega), una formació
reformista, que llavors tenia el suport
de l’il•legalitzat KKE (Partit Comunista),
va aconseguir el segon lloc
en les eleccions, amb el 24,5%.
Això va ser un terratrèmol polític per
al règim imposat per la dreta posterior
a la guerra civil]
• No obstant això, el gran
guanyador és SYRIZA, amb un
resultat electoral que es va disparar
al 16,78%, i es convertí en el
principal partit d’oposició! És clar
que SYRIZA expressa millor el
sentiment que predomina
bàsicament (ara com ara) en les
masses populars, és a dir, buscar
una solució a través de les
eleccions, possiblement dins de la
Unió Europea. D’altra banda, per
descomptat, de forma objectiva
expressa el sentiment militant de les
masses, la seva voluntat de desferse
de les forces pro-memoràndum,
el desig d’unitat de les forces
d’esquerra i fins i tot per un govern
d’esquerra o d’una alternativa a la
barbàrie del sistema.
• KKE, malgrat el seu petit
augment a nivell nacional, pateix un
greu revés (que es reflecteix a les
seves declaracions després de les
eleccions), la qual cosa tindrà
conseqüències en el futur. En primer
lloc, és la primera vegada que
els supera electoralment un altre
partit d’esquerra i en aquest cas
amb una diferència aclaparadora.
En segon lloc, i potser més
important, perd força als centres
obrers i sobretot a Atenes, on han
tingut lloc els majors enfrontaments
i, que, en general, ha estat
l’epicentre de la llarga guerra social.
Això significa que àmplies
masses van rebutjar la política del
KKE de dividir les lluites, la seva
absència en tots els processos
socials i de revolta.
• Les llistes de l’extrema esquerra
(Antarsya, la coalició electoral del
ÊÊÅ (ml) i ML-KKE, ÅÅÊ) surten
reforçats i especialment la formació
d’Antarsya. [Nota: El KKE (ml) i MLKKE,
són organitzacions d’origen
estalinista o MAO-estalinista. EEK
és trotskyista, vinculat a la
«Comissió per a la Refundació de
la quarta internacional» / CRCI.] No
obstant això, és un fet que aquest
reforç electoral no constitueix un salt
qualitatiu en les intervencions
electorals d’aquest «espai» polític
fins ara, per molt que en total
(afegint a OKDE) s’apropa a 2%.
• En la seva primera participació
en les eleccions, OKDE (en 26
circumscripcions electorals d’un
total de 55) va aconseguir 2.002
vots i un percentatge del 0,03%.
És un resultat satisfactori, que
podria ser millor. En qualsevol cas,
agraïm a tots els que van lluitar
perquè el programa i les posicions
de OKDE van ser conegudes i ens
van honrar amb el seu vot.
3. El partit Grecs Independents
es va reforçar de forma significativa,
principalment a causa de les
seves polítiques i retòrica
antimemoràndum, i no pels
elements de dreta o d’extrema
dreta del seu discurs. [Nota: els
grecs independents que són guiats
per Panos Kammenos, antic
quadre, exprimer ministre i ministre
de ND.]
4. La impressionant aparició
de la banda feixista de Xrysi Avgi
(«Alba Daurada») és sens dubte
el punt negatiu d’aquestes
eleccions. No obstant això, és el
resultat de la crisi i putrefacció del
sistema capitalista i de l’agudització
de la crisi política. La reacció del
moviment contra aquest «ou de la
serp», ha de ser immediata, amb
grups d’autodefensa d’autòctons i
immigrants i amb les xarxes de
solidaritat per fer front als problemes
immediats de supervivència creats
per la crisi.
5. És clar que després dels
resultats electorals, el ritme
polític s’accelera. Les forces
polítiques burgeses esclatar i estan
en plena descomposició, sense
perspectiva visible de
reorganització i recomposició de si
mateixos, a nivell polític i
organitzatiu. Així és difícil (o fins i
tot impossible) formar un govern -
i més encara per governar. Tot
està a l’aire, en el buit: els
memoràndums, els acords del
deute, les seves mesures
bàrbares, les polítiques de
subordinació... i fins i tot «el futur
de Grècia en la UE i en l’euro»,
etc. En resum, a la crisi financera
s’afegeix una gran crisi política, que
conté tots els ingredients per a una
crisi de govern oberta i perllongada.
Un problema que no sembla que
pugui ser resolt ni tan sols amb
noves eleccions (que ningú sembla
voler i sobretot les forces burgeses,
la Unió Europea i els imperialistes).
Potser ho resoldran amb un altre
Bonaparte, de diferent composició
i naturalesa de la de Papadimos.
Les lluites, les grans
manifestacions, els enfrontaments i
ara els resultats electorals mostren
que el rebuig a les polítiques de la
burgesia ha pres grans dimensions
i, a més, que aquest rebuig està
creixent i adquirint noves característiques
i qualitats. Sembla difícil que aquest curs
el freni qualsevol govern burgès, amb
partits reformistes, que voldrà aplicar les
mateixes polítiques destructives, d’ordre.
A més, les masses busquen alguna
cosa totalment nova i radicalment
diferent. Tot plegat condueix cap al xoc
imminent. OKDE ha explicat això abans
de les eleccions i per descomptat també
ho farà després, tenint en compte la
nova situació. Continuarem el nostre
combat per l’enfortiment i l’autoorganització
de les lluites, per a la
construcció d’una nova força revolucionària,
per la revolució socialista.
OKDE - Organització dels
Comunistes - Internacionalistes
(Grècia)
