L’ofensiva dels Governs central i autonòmic fa un salt qualitatiu aquest inici de curs contra l’ensenyament públic i els docents:
acomiadaments, precarització, caiguda de les condicions laborals i de l’ensenyament.

No és un fet aïllat, altres serveis públics són també qüestionats i retallats, els treballadors/es paguem més impostos directes i
indirectes, rebem menys salari, tenim més aturats/des i més famílies desnonades. I ens diuen que calen més sacrificis. Però no ens
deixem enredar, mentre cauen alarmantment les nostres condicions de vida, una carretada de milions es donen als grans especuladors
(amb plans de rescat a la banca i a través del pagament del deute), les grans empreses es beneficien de bonificacions i reducció
d’impostos, es fan amnisties fiscals als grans defraudadors...

Tota la seva força és intentar paralitzar-nos amb “l’argument”: “s’ha de fer”, “no hi cap altre camí”... com si fos designació divina.

Però justament el que veiem és que amb els seus plans no només passen a mans privades fortunes de diner públic (del nostre) sinó que
ens enfonsen més i més a la crisi (Portugal, Grècia...).

Per això s’hauria de dir prou i aixecar en peu de guerra els treballadors i treballadores per què no ens segueixin robant i
enfonsant. Caldria enfrontar els Governs central i autonòmic amb un pla de lluita que inclogui vagues generals per aturar les
retallades, per no pagar el deute i els plans de rescat de la banca, per posar el diner públic al servei dels salaris, de les
pensions, de la creació de llocs de treball, dels serveis públics.

Però lamentablement les direccions sindicals majoritàries, les de CCOO i d’UGT, no ho fan, tot són treves i deixar passar el
temps, que és una forma de deixar que avencin les mesures dels Governs i la impotència i la resignació de la gent. Que no es doni
aquesta lluita més global obliga a que, en cada sector, en condicions molt més difícils, hagi d’emprendre la lluita per aturar–les.

Indigna que caiguin milers de llocs de treballs a l’educació pública i aquestes direccions sindicals, amb USTEC també majoritària
al sector, no presentin un pla per intentar defensar seriosament aquests companys i companyes.

Per això són tan importants els esforços per trencar aquesta
dinàmica, i encara més quan aquests neixen des de baix, com el vostre pla
de lluita aprovat per la coordinadora inter-zones, que té el suport de la CGT.

Com ho va ser la vaga del maig que decidí l’assemblea de les escoles
bressol de Barcelona (també sense el suport dels sindicats majoritaris). Els
obstacles són enormes, però no hi ha un altre camí que intentar treballar
amb la gent per aturar uns plans econòmics no només injustos, que
carreguen tota la crisi sobre la classe treballadora i a més que ens porten al
desastre.

Us volem fer arribar tot el suport a la vostra lluita!