El 28 de setembre,
Dia Internacional per
la Despenalització de
l’Avortament, les
dones vam sortir al
carrer prenent la
proposta que va
sorgir el 1990 de les
feministes
llatinoamericanes i
caribenyes d’adoptar
un dia de
reivindicació anual
pel Dret al Propi Cos.
A Barcelona unes
1500 dones i homes
vam marxar des de la
Delegació del Govern
al carrer Mallorca,
tallant passeig de
Gràcia, Gran Via i
vam baixar per les
Rambles, carrer
Ferran fins a la Pl.
Sant Jaume on vam
fer l’acte reivindicatiu
amb una performance,
penjada de
guirlandes de calces i
lectura d’un
manifest. Bona
organització, totes
molt implicades,
cantant consignes
contra Gallardón i els
governs de CIU i PP i
les noves lleis que
volen impulsar, a més
de les nostres velles
cançons feministes;
pancartes i cartells
omplien la
manifestació. Tot
això constata el que
ja dèiem, que amb la
crisi la lluita feminista
està viva i s’enfronta
cada vegada més a la
precarietat i la
retallada de drets
conquerits.
Plantarem cara i les
noves generacions
assumiran l’aposta.

La crisi provocada pel sistema capitalista-
patriarcal que ha empobrit
la classe treballadora és l’excusa
per aplicar les retallades de drets
socials (sanitat, educació, cura de
les persones) i laborals, reformes del
mercat de treball, atur,
desnonaments, fam...

I, aprofitant
la conjuntura, la dreta espanyola
pretén acabar també amb els drets
sexuals i reproductius de les dones,
conquerits durant anys. La jerarquia
de l’església catòlica i els grups
catòlics ultraconservadors de
pressió fan campanyes agressives
i feixistes contra els drets de les dones
a gaudir del seu propi cos.

L’aplicació de les diferents lleis
sobre l’avortament s’ha demostrat
ineficaç per donar accés a les dones
treballadores a la interrupció
voluntària de l’embaràs (IVE) en el
Sistema Públic Sanitari. Només
el 1,84% de les IVE s’han
practicat en la Sanitat Pública
espanyola durant el 2010 a causa
de les traves burocràtiques.
Les retallades sanitàries, la
involució legislativa i la manca
d’educació sexual provocaran
l’augment dels avortaments amb
procediments insegurs i
clandestins. Les xifres dels últims
anys assenyalen que les IVE legals
estan estancades i en canvi
augmenta un 50% el nombre de
les clandestines. A nivell global el
75% dels IVE al món són
clandestines.

La terrible conclusió és:
pobresa unida a una legislació
restrictiva en la pràctica de L’IVE
provoca més morts de dones
per avortaments clandestins.

Cal destacar la importància de
la formació i la prevenció,
aspectes invisibilitzats tant en les
institucions formatives com en les
sanitàries. Amb la desaparició
dels Centres de Planificació Familiar
es complica l’accés i la
difusió dels mètodes
anticonceptius i de tota la
informació relacionada amb la
salut sexual.

Amb la lluita de moltes dones
des dels anys 70 hem arribat fins
aquí i cal continuar no només
perquè no retrocedeixin els
nostres drets sinó per avançar,
per aturar la repressió dels governs
de dretes i els seus poders
fàctics. Pel dret a l’educació
sexual, l’accés i difusió dels
mètodes anticonceptius i la
despenalització de la IVE i la seva
aplicació universal en
establiments públics, hem de seguir
endavant amb les nostres
exigències.

Les dones treballem, les
dones parim, les dones
criem, les dones exigim:

· Despenalització de
l’avortament (Interrupció
voluntària de l’embaràs -IVE).

· Avortament lliure i gratuït
en la Sanitat Pública. No
permetre l’objecció de
consciència als professionals que
l’exerceixen en els hospitals de
la xarxa pública.

· Garantia d’una educació
afectivo-sexual en llibertat no
discriminatòria per raó de gènere.

· Dret, accés i difusió a la
informació de tots els mètodes
anticonceptius.

· Anticonceptius i píndola
postcoital (34 euros, en el
mercat), gratuïtes.

· Dret de les dones a decidir
sobre els seu embaràs/cos sense
límits, ni supòsits. Les dones
parim, les dones criem, les dones
decidim.

· Dret de les dones a gaudir
d’un projecte de vida propi. Llocs
de treball per a les dones perquè
gaudim del dret a la maternitat.

· Igualtat salarial entre dones
i homes per feines
equivalents. Repartiment de la
feina entre dones i homes per tal
d’eliminar l’atur, amb un salari
mínim de 1.200 euros.

· Treball estable: eliminació
dels contractes temporals i a
temps parcial. Ampliació dels
serveis públics i gratuïts, amb
gestió directa no subcontractada
(Llars d’infants, Llars d’avies i avis,
Sanitat, Ensenyament)

· Cobertura dels serveis
públics a totes les persones
immigrades.

· Cap acomiadament per
embaràs. Prou assetjament
sexual

Contra les polítiques
repressives envers les dones, ens
sobren motius per adherir-nos a
la convocatòria d’una vaga general!!