Articles d'actualitat de la UIT-QI




Articles d'actualitat sobre Ucraïna



NI OPRESSIÓ PATRIARCAL NI COLONIAL: TOTES AMB PALESTINA! PER UN MOVIMENT FEMINISTA ANTIIMPERIALISTA I INTERNACIONALISTA!



Esteu aqui : Portada » Activitats i Campanyes » UIT-QI

Davant l’assassinat de tres activistes kurdes a Paris

CEI, 16 de gener de 2013




Dimecres 9 de gener van ser assassinades a París tres activistes kurdes, Sakiné Cansiz, Fidan Dogan i Leya Sönmez, en un moment en què el Govern turc havia emprès la negociació d’un acord de conciliació amb Abdullah Öcalan, líder del Partit dels Treballadors del Kurdistan(PKK), empresonat des de la seva captura el 1999 a Kenya. Entre les tres activistes assassinades, Sakiné Cansiz era una de les fundadores del PKK el 1978 i la responsable de l’organització a Alemanya. Fidan Dogan, de 28 anys, era representant a París del Congrés Nacional del Kurdistan (KNK), la plataforma de les organitzacions kurdes a Europa amb seu a Brussel·les, i Leyla Sönmez, de 25 anys, era activista a París. El crim va tenir lloc al Centre d’Informació del Kurdistan de París, al carrer de la Fayette, i les tres dones van ser víctimes sens dubte d’una execució planificada.

Circulen rumors i diverses hipòtesis sobre l’autoria del crim. Mentre el Govern turc llança la teoria d’una venjança dins de l’organització armada per diferències en la política que cal seguir, el PKK sosté la responsabilitat de les "clavegueres de l’estat" de Turquia (sectors pro feixistes i ultranacionalistes dins de la Administració i les Forces Armades, anomenats "Ergenekon", és a dir el "Gladio" turc). També hi ha suposicions sobre la responsabilitat de l’Iran o Síria, que no es beneficiaria d’una pacificació militar a la zona sud-est de Turquia.

La matança de París tindrà conseqüències sobretot perquè una de les tres víctimes, Sakiné Cansiz, havia estat una amiga propera i una mena de portaveu del líder del PKK, i era qui havia de "convèncer" els quadres de l’organització a Europa sobre els acords que el líder empresonat havia de pactar amb el Govern turc. Cansiz no només va cofundar el PKK sinó que també va liderar els anys 80 el moviment de protesta kurda dins les presons i des que va ser alliberada s’havia convertit en una "llegenda entre els membres del PKK". Ella va entrar al camp d’entrenament de la guerrilla a la vall de Bekaa, aleshores sota control sirià, i es va unir a la lluita armada al nord de l’Iraq sota comandament d’Osman Öcalan, germà menor de líder del PKK, que més tard es distanciar de l’organització. És allà on Cansiz començar a organitzar el moviment de dones dins del PKK, fins que el 1993 un terç dels seus forces armades eren dones. Cansiz va ser la principal representant del moviment de dones kurdes i la seva activista femenina més prominent. El 1992 va ser enviada a Europa per Murat Karayilan, llavors líder del braç armat del PKK. Va passar un temps a Alemanya abans de traslladar-se a França, on va continuar la seva militància civil.

En la negociació amb Erdogan, Öcalan intenta aconseguir una reforma legislativa que integri algunes de les reivindicacions del poble kurd a canvi de la fi de la lluita armada. El PKK ja havia renunciat a principis dels anys 90 a la seva principal reivindicació d’un Estat independent que va ser base de la seva fundació. Des de llavors l’organització lluitava per una "autonomia democràtica" dins de les fronteres actuals de Turquia, segons la teoria de la "República democràtica" d’Öcalan. El Partit de la Pau i Democràcia (BDP), amb més de 20 diputats al parlament turc i una elevada representació en les zones kurdes del país, també exigeix la descentralització de l’administració estatal, el reconeixement de la identitat kurda i l’ensenyament en llengua pròpia. No obstant això, el Govern turc rebutja qualsevol tipus d’autonomia, i les negociacions estan més aviat centrades en una possible treva definitiva per part de l’organització armada i la seva retirada fora de les fronteres turques. A canvi el Govern ofereix la suspensió de les operacions militars contra la guerrilla i l’alliberament de centenars d’activistes polítics que omplen les presons. Després d’aquest primer pas, les parts es comprometen a parlar i negociar els temes de descentralització administrativa, canvis en la Constitució sobre la identitat kurda, la incorporació dels guerrillers a la vida política i laboral, i un possible alliberament limitat d’Öcalan.

Les principals organitzacions kurdes (PKK, BDP i KCK-Unió de Comunitats de Kurdistan) opten ara per una negociació amb el Govern per acabar una guerra de 30 anys que va causar 45.000 morts, la majoria kurds. Nosaltres, els revolucionaris marxistes, hem criticat des del principi el reformisme armat del PKK, que perjudica la lluita de la classe obrera i els pobles a Turquia, perquè creiem en la lluita de masses del poble kurd i en la solidaritat entre pobles per aconseguir la seva autodeterminació . Per això no deixem d’advertir sobre els perills que l’esperen al poble kurd en el camí d’una "pacificació negociada" que dóna legitimitat a l’Estat opressor, i ens posem al seu costat en la lluita pel seu dret a l’autodeterminació nacional.

Sakiné, Fidan i Leyla, com milers més, eren lluitadores kurdes contra l’opressió que aquest poble està patint des de fa dècades.

Exigim dels governs francès i turc la investigació i càstig dels responsables dels assassinats

Tot el suport al poble kurd en la seva lluita per la seva autodeterminació nacional.

Comitè d’Enllaç Internacional (Lluita Internacionalista - Front Obrer / Turquia)

Anar a la versió en castellà