Aquest 8 de març de 2013 enfrontem la dictadura capital-patriarcat, des
d’una perspectiva feminista internacionalista i recordem la companya
Yolanda González Martín, lluitant com ella feia:

• No al rescat bancari amb diners públics. Expropiació de la banca sense
indemnització. Nacionalització de tota la banca. No al pagament del deute públic.

• Que s’investigui la relació laboral de l’assassí de Yolanda González amb els
cossos de Seguretat, (Mossos, Ertzainza i el Ministeri de l’Interior), que es trenqui
aquesta relació i es depurin les responsabilitats polítiques.

Als cinc continents celebrem el 8 de març com a símbol de la lluita de les dones treballadores
i recordem totes aquelles predecessores que han lluitat pels drets de totes i tots.

Així ho fem amb el record a la jove militant revolucionària Yolanda González Martín,
que va morir assassinada l’1 de febrer de 1980, en plena transició, a mans del feixisme
i volem recordar-la ara perquè sabem que el seu botxí (Emilio Hellín, membre de
l’organització feixista Fuerza Nueva) actualment treballa per als cossos de seguretat de
l’Estat, tant espanyol com català.

Ella estaria ara al carrer amb nosaltres, al nostre costat cridant i lluitant perquè:

Les dones volem treball digne i en igualtat.

Treball per adquirir condicions de vida dignes i en igualtat. Per no estar discriminades
en el nostre salari respecte els homes.

Per superar la bretxa salarial, que en el sector formal a Catalunya arriba al 17%.
Malgrat sabem que en els darrers anys les diferències salarials s’han reduït a conseqüència
de la crisi que ha afectat més als sectors més masculinitzats, perquè amb la crisi tots i
totes som més pobres, però un 70% de la pobresa del món té nom de dona .

A Catalunya el risc de pobresa de les dones al 2011 va arribar al 26%. Som més
vulnerables les famílies monoparentals formades per dones; les desnonades; les aturades; les discapacitades; les joves que no tenen
accés a una feina; els infants; les dones
grans que viuen de miserables pensions; les
dones explotades sexualment; les dones
emigrades amb qui, a totes aquestes
causes, s’afegeix la seva condició
d’emigrada.

Les dones que treballen en negre i en
els serveis; juntament amb les aturades són
les més precàries de totes.

Volem viure amb dignitat i sense
violència masclista

S’estima que, a nivell mundial, almenys
1 de cada 3 dones ha rebut cops,
coaccions per forçar-la a tenir relacions
sexuals o ha sofert altres tipus d’abús per
algun home present en la seva vida. I a
Catalunya el 30% dels homicidis del 2012
van ser dones mortes a mans de les seves
parelles masculines.

El 80 per cent de les víctimes de les
armes lleugeres en el món són dones, nenes
i nens i en els conflictes armats s’utilitza la
violació com a arma de guerra i de repressió.

El tràfic de dones presenta unes dades
esfereïdores: 120 mil dones i menors són
traslladades cada any a Europa Occidental
per a ser explotades i a la frontera de
Catalunya, a La Jonquera, tenim el bordell
més gran d’Europa, on se les explota
sexualment.

Aquí a Catalunya, malgrat que no ens
ho posen fàcil, ni el sistema capitalista, ni
els mercats financers (BM, FMI), ni cap del
governs (la Troica, el PP, CIU), ni cap dels
seus dirigents siguin dones o homes (la
Merkel, Lagarde, Sáenz de Santamaria,
Rajoy, Mas...) continuem defensant el dret
de les dones i cada cop amb més força.