Per quarta vegada des del començament de la revolució, l’aviació sionista viola l’espai aeri sirià. Aquestes violacions són cada vegada més agressives. Independentment de tots els pretextos manifestats per l’Estat sionista, aquests atacs no deixen de ser una violació de les terres sirianes per part de l’enemic del poble sirià, que continua ocupant una part dels seu territori, així com el conjunt de Palestina. Amb això, l’Estat sionista estaria buscant barrejar els papers i confondre l’opinió pública per apuntal•lar un govern molt debilitat, i a més d’evitar que canviïn de mans les armes d’un exèrcit que durant 40 anys ha esta tal marge del conflicte amb Israel

Amb això es veu clarament que l’enemic utilitza el conflicte per portar a terme els seus atacs aeris, quan sap que l’autoritat siriana no està en la posició de cap resposta. Si l’aviació sionista, fins i tot abans de la revolució, va executar múltiples atacs aeris sense cap resposta per part del govern sirià –més enllà de declaracions ridícules-; la falta d’una resposta actual posa en evidència, que el règim continua tenint por a qualsevol enfrontament amb l’estat sionista, i que no vol una guerra amb Israel. La pau amb Israel ha estat des de fa dècades la política del règim sirià: el seu únic objectiu és la seva pròpia preservació i de la conservació d’una elit que només ha saquejat i empobrit Síria.

Aquesta política està dirigida a establir que la pau és l’opció estratègica i que la guerra ja no pot ser en el calendari, sinó que les negociacions són el camí per a “la recuperació” dels Alts del Golan. L’autoritat siriana va està intentant negociar tota la passada dècada sense resultat, degut a que l’Estat sionista li tanca la porta.

I si l’autoritat -siriana- considera que “l’equilibri estratègic” s’aconsegueix mitjançant els míssils Skud, no els apunta cap a l’Estat sionista, sinó contra el poble. Els està fent servir per destruir Alep, Deir ezzor, Ar-Raqqah, Idlib i molts altres pobles, de manera que actua com vol l’estat sionista: aquests míssils queden “alliberats”, i s’avança cap a la destrucció de l’exèrcit sirià i de tota Síria.

No obstant això, l’Estat sionista vol colpejar arreu de Síria sota diferents arguments. Així doncs, s’aprofita de la situació actual per intensificar la seva intervenció i imposar la seva infuència, que s’havia afeblit en els últims anys.

El règim no està al nivell d’un xoc amb l’Estat sionista. Només el poble sirià pot donar la resposta, i ha de fer caure el sistema per poder defensar la seva independència i recuperar els seus territoris ocupats. Per això, està actualment combatent una autoritat que ha renunciat a la terra, ha saquejat el país, i encara està destruint la història i la civilització sense dissuasiu; amb tota la consciencia del deure de respondre a les hostilitats i de combatre per l’alliberament de la terra.

El poble sirià s’ha revelat contra l’autoritat, també per la debilitat d’aquesta pel que a l’ocupació sionista, ja que és incapaç d’alliberar els Alts del Golan, i és incapaç d’implicar-se en una guerra per la seva recuperació. En aquestes circumstàncies, és el poble qui té el deure d’encarregar-se d’aquesta tasca. L’Estat sionista és l’enemic del poble de Síria, és un Estat d’ocupació colonial la liquidació del qual és inevitable.

Per tot allò, condemnem totes les agressions sionistes i assegurem que aquest Estat és un enemic amb qui no es pot conviure, i que totes les seves intervencions no poden deformar la nostra revolució.

Estem segurs del triomf de la nostra revolució!

La Coalició d’Esquerra Siriana, 05/05/2013